[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

KDE - Viquipèdia

KDE

De Viquipèdia

Logotip de KDE  KDE

Captura de pantalla del entorn de finestres KDE 4
Desenvolupador L'equip de KDE
Última versió 4.0 (11 de gener, 2008)
Sistema operatiu Linux, tipus Unix i Microsoft Windows (a través del Cygwin)
Tipus Entorn d'escriptori
Llicència GPL, LGPL, Llicència BSD, Llicència X11, QPL, Llicència MIT, Llicència Artística Política de llicències de KDE
Pàgina web www.kde.org

El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les llibreries Qt de Trolltech el qual disposa d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries en un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen.

Funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.

Actualment una gran part de les llibreries de KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows degut al projecte KDElibs/win32. El fet d'incorporar altres aplicacions KDE s'està discutint.

Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja s'usava per l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K".

La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a vàries aplicacions, per exemple quan l'usuari surt de la sessió.

Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català.

Aquest és l'escriptori per defecte de distribucions com Mandriva o SuSE.

Taula de continguts

[edita] Història

KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, el qual era un estudiant de la Universitat de Tübingen. En el mateix moment, va tenir diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori de Unix, explicats a aquesta entrada de un grup de notícies, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.

Konqi és la mascota del projecte KDE
Konqi és la mascota del projecte KDE

Matthias va triar usar les llibreries Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar vàries aplicacions molt complexes. En aquest moment, les llibreries Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar llibreries privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les llibreries Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El novembre de 1998 les llibreries Qt es van alliberar sota llicència QPL però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les llibreries GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves llibreries per Unix amb llicència GPL, en adició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation.

Amb el llançament de les Qt 4.0, disponibles per les plataformes Unix, Mac i Windows s'informa que el pròxim llançament important de KDE hi haurà suport natiu per aquestes plataformes.

Actualment KDE i GNOME participen al projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori de Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.

[edita] Organització del projecte KDE

Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, tot i així vàries companyies com Novell, Trolltech i Mandriva contracten programadors per treballar en el projecte. Però en aquest gran projecte no només hi ha programadors, sinó que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent més. Per tant, l'organització es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en varies llistes de correu.

Les decisions importants, com les dates de llançament o la inclusió de noves aplicacions es fan pel kde-core-devel, la seva llista es anomenada core developers. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjançant votacions, sinó discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona bé, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) són estranyes.

Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a Alemanya. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de Tübingen i Kaiserslautern, una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya.

[edita] Llançaments majors

Hi han hagut 12 llançaments majors: 1.0, 1.1, 2.0, 2.1, 2.2, 3.0, 3.1, 3.2, 3.3, 3.4, 3.5 i 4.0.

Un llançament major de KDE té dos números de versió, per exemple KDE 1.1.

Tots els llançaments de KDE en una mateixa versió major (KDE 1, KDE 2 i KDE 3) són binaris i tenen compatibilitat de codi.

Això significa que tots els programes programats pel KDE 3.0.x funcionaran amb tots els llançaments de KDE.

Només una versió major de KDE incorporarà noves característiques.

Els canvis que necessiten recompilacions o portar aplicacions mai hi són quan no és una versió major; això manté una API estable pels desenvolupadors de KDE. Els canvis entre les versions KDE 1 i KDE 2 van ser molt importants, mentre que els canvis de l'API entre KDE 2 i KDE 3 eren força menors, significant això que les aplicacions podien ser fàcilment portades a la nova arquitectura. Actualment la majoria de llançaments majors de KDE segueixen el cicle de llançament de les Qt.

Tan aviat com un llançament major està llest i anunciat el treball pel pròxim llançament major comença. Un llançament major necessita varis mesos per acabar i les errades que es corregeixen durant aquest temps s'incorporen a la branca estable, significant això que aquests pegats s'incorporen a l'últim llançament estable.

L'actual llançament major és el 4.0, el qual va arribar l'11 de gener del 2008, està basat amb Qt 4.x i té canvis significatius a l'escriptori.

[edita] Llançaments menors

Un llançament menor de KDE té tres números de versions, per exemple KDE 1.1.1, i els programadors se centren en arreglar errades que s'han detectat, petits detalls i millores en la usabilitat, no se solen afegir noves característiques en els llançaments menors.

Els llançaments menors es es llancen cada poc temps.

Un llançament menor es basa amb la branca Subversion de l'últim llançament i no afecta a la branca principal.

                     noves característiques 
                     correcció d'errades
 KDE 3.2 llançant    ---------------------------->  KDE 3.3 (també anomenat branca principal)
 (nou desenvolupament
 iniciat)            només correcció d'errades
                     ---------------------------->  Branca KDE 3.2 (esdevé un llançament menor)

El poc usual nom "3.0.5a" es va usar per un problema amb els números de versió. El treball amb KDE 3.1 havia començant i el coordinador de llançaments havia usat números de versió com 3.0.5 i 3.0.6 internament en el repositori CVS per marcar l'estat del codi pel vinent 3.1. Després del 3.0.3, un número important d'inesperades correccions d'errades es va fer necessari, entrant així en conflicte, perquè el 3.0.6 ja s'usava. Els actuals cicles de llançament fiquen noms com 3.1.95 a les versions d'abans del llançament per evitar conflictes.

Mentre el desenvolupament de KDE 2.x es va aturar, importants correccions d'errades de seguretat es van importar al KDE 2.0, ja que molta gent encara l'usava.

[edita] Arquitectura

  • aRts - servidor de so
  • DCOP, actualment D-BUS - sistema de comunicació entre processos
  • KHTML - Motor de representació d'HTML
  • KIO - extensions per fer l'accés de xarxa transparent
  • Kiosk - per desactivar característiques dins de KDE per crear un entorn més controlat
  • KPart - s'usa per integrar varis components dins de l'escriptori
  • Kwin - entorn de finestres
  • KConfigXT - agafa un fitxer XML i produeix codi font per modificar les opcions de configuració, incloent classes per unir el resultat del codi amb els diàlegs de configuració
  • Qt - llibreries gràfiques multiplataforma
  • XMLGUI -permet definir elements de la interfície gràfica com menús i barres d'eines mitjançant fitxers XML

[edita] Empaquetament

Degut a la mida de KDE, aquest es divideix en vàries categories de paquets per simplificar la instal·lació. Aquest és un esquema de referència; els empaquetadors són lliures d'usar els seus propis paquets pel KDE.

  • aRts - Servidor de so de KDE
  • kdelibs - Llibreries bàsiques de l'escriptori
  • kdebase - Aquest paquet porta l'escriptori bàsic KDE
  • kdeaccessibility - programari per permetre l'accessibilitat
  • kdeaddons - Afegits per ampliar les possibilitats de les aplicacions KDE
  • kdeadmin - Eines d'administració, integrades per administrar sistemes UNX.
  • kdeartwork - Treball de disseny addicional (estil de menús, salvapantalles, fons de pantalla...)
  • kdeedu - Conjunt d'aplicacions educatives
  • kdegames - Conjunt de jocs
  • kdegraphics - Aplicacions relacionades amb les imatges. Conté visualitzadors d'imatges, aplicacions de retoc fotogràfic, modeladors, etc.
  • kde-i18n - Internacionalització per KDE
  • kdemultimedia - Conjunt d'aplicacions relacionades amb el multimèdia com ara reproductors de àudio/vídeo, control de so i extractors d'àudio
  • kdenetwork - Conjunt d'aplicacions relacionades amb Internet. Conté clients de IM, clients de IRC, gestors de descàrregues, etc.
  • kdepim - Aplicacions usades per organitzar el teu temps, contactes, etc. Conté una agenda, un administrador de contactes, un client de correu, etc.
  • kdesdk - Eines per programadors
  • kdetoys - Conjunt de mascotes per l'escriptori
  • kdeutils - Utilitats de sistema. Conté un descompressor, una calculadora, un gestor de notes emergents, etc.
  • kdewebdev - Conjunt d'aplicacions encarades a la construcció d'una web
  • koffice - Paquet d'ofimàtica

També hi ha un mòdul de subversion anomenat KDE Extragear (utilitats, Internet, multimèdia... aplicacions), el qual és usat per aplicacions que són part del projecte KDE però no depenen del cicle de llançaments; K3b, AmaroK i molts altres programes són part d'aquest mòdul. Podeu veure més informació a la web d'Extragear.

[edita] Llista d'aplicacions de KDE

Aquestes són totes les aplicacions realitzades per part del projecte KDE:

[edita] Eines de desenvolupament

  • Cervisia - frontend de CVS
  • Eric - IDE per desenvolupar amb Python
  • KDevelop - IDE de desenvolupament
  • KDialog - Command line dialog tool
  • KDiff3 - eina per tenir 3 maneres de comparar i ajuntar
  • Kompare - frontend gràfic per fer diff (comparar dues versions d'un fitxer de text)
  • Quanta+ - Eina de desenvolupament web
  • Umbrello UML Modeller - Dibuix de diagrames UML

[edita] Editors

  • Kate - Editor de texts
  • Kedit - Un editor de text simple, similar al notepad de Windows
  • Kile - L'editor de LaTeX
  • KWrite - Editor de texts

[edita] Educació

  • Kiten - Eina per l'estudi de japonès
  • KLAid - Eina d'estudi que mostra targetes de memòria mentre s'usa l'ordinador
  • Konjue - Eina de conjugació i desconjugació de verbs francesos
  • KStars - Desktop Planetarium (simulació acurada del cel nocturn)

Per una llista completa vegeu kdeedu - KDE Edutainment Project

[edita] Gràfics

  • Gwenview - Visualitzador d'imatges
  • KGhostView - Visualitzador de pdf/ps
  • Kolourpaint - Petit editor de mapes de bits, com el Paint
  • KPDF - visualitzador de PDFs
  • KPovModeler - Modelador i compositor per crear escenes POV-Ray
  • KSnapshot - Eina per fer captures de pantalla
  • Kuickshow - Visualitzador d'imatges
  • KView - Visualitzador d'imatges
  • Showimg - Visualitzador d'imatges
  • digiKam - Aplicació per importar i gestionar fotos digitals
  • KimDaba - Base de dades d'imatges de KDE
  • KPhotoAlbum - L'àlbum de fotos de KDE

[edita] Internet

  • KGet - Gestor de descàrregues
  • KNetLoad - Visualitzador de l'ús de la xarxa
  • KNode - Lector de notícies Usenet newsreader
  • Konqueror - Navegador web i d'arxius
  • Kopete - Missatger instantani
  • KTorrent - Client per xarxes P2P per bittorrent
  • Konversation - Client d'IRC
  • KMLDonkey - Clon del popular eDonkey, programa d'intercanvi P2P

[edita] Multimèdia

  • AmaroK - Reproductor d'àudio
  • ARts Builder - Aplicació per crear mescladors personalitzats, sintetitzadors...
  • JuK - Jukebox i gestor de música
  • K3b - Aplicació de gravació de CDs i DVDs
  • Kaffeine - Reproductor de vídeo
  • KDEnlive - Editor de vídeo
  • kdetv - Programa per veure canals de televisió analògica
  • Noatun - Reproductor multimèdia
  • Rosegarden - Estació de treball d'àudio digital
  • KMPlayer - Reproductor de vídeo, extensió pel Konqueror

[edita] Oficina

  • KOffice - Paquet d'ofimàtica i tots els seus components

[edita] Gestió de la informació personal

  • KMyMoney - Gestor de temes financers
  • Kontact - Gestor d'informació personal, amb els seus components

[edita] Sistema

  • KDE Control Center - Eina de configuració centralitzada
  • KDE System Guard - Gestió i monitoreig del sistema
  • KDM - Gestió d'entrada al sistema
  • Kinfocenter - Informació sobre l'ordinador
  • Konsole - Emulador de terminal
  • YaKuake - Emulador de terminal inspirat en el terminal del Quake

[edita] Joguines

  • SuperKaramba - Gestor d'applets de l'escriptori
  • KTeaTime - Avís pel temps d'escalfament del te
  • KWorldClock - Mostra l'hora de qualsevol lloc de la Terra
  • AMOR - Amusing Misuse Of Resources. Criatura d'escriptori
  • Kodo - Mesura a quina distància mous el ratolí

[edita] Utilitats

  • Ark - Eina d'empaquetament i compressió
  • KCalc - Calculadora
  • KCharSelect - Eina de caràcters
  • KDiskFree - Mostra la informació del disc dur
  • KHexEdit - Un editor Hexadecimal
  • Kooka - Utilitat per l'ús de l'escànner
  • KRename - Eina pel canvi de nom de fitxers
  • Krusader - Un panell bessó del gestor de fitxers
  • Ktnef - Una utilitat per obrir "winmail.dat", adjunts generats per Microsoft Outlook
  • K3b - Aplicació de gravació de CDs i DVDs
  • Filelight - Gestor d'espai de disc

[edita] Col·laboradors principals

[edita] Programadors

  • Matthias Ettrich
  • Waldo Bastian
  • Dirk Mueller
  • Lars Knoll
  • George Staikos
  • David Faure
  • Duncan Mac-Vicar Prett
  • Mosfet
  • Eva Brucherseifer
  • Aaron Seigo

[edita] Artistes

  • Everaldo

[edita] Dates de llançament

[edita] Convenció de noms

La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritàriament la primera lletra i amb majúscules, tot i que hi han varies excepcions com kynaptic, on la seva K no és majúscula o Gwenview, el qual no té cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perquè el lletreig d'una paraula comença amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A més, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d'ús comú, com per exemple KOffice. S'ha d'indicar que la majoria de noms d'aplicació existeixen en alemany, com per exemple Konsole.

[edita] Problemes amb llicències

Actualment les llibreries Qt estan disponibles sota llicència GNU GPL i llicència QPL (una llicència que s'ha de comprar per tal de poder fer programari privatiu mitjançant les Qt. Considerant les actuals llicències, els programes que usen les Qt s'han de llançar amb una llicència lliure (GPL o una altra llicència permesa per la QPL, com BSD o LGPL, per exemple). Després de que Trolltech llancés les Qt amb llicència GPL, les discussions sobre llicències amb la Free Software Foundation es van acabar.

Alguns programadors diuen que pagar per una llicència treu molt incentiu econòmic per escriure codi privatiu mitjançant les Qt. Tot i així no és necessari usar les Qt o les llibreries KDE per escriure programari que s'integri correctament amb l'escriptori de KDE. El programari que usa una altre eina i segueix els estàndards de la freedesktop o usa les eines de KDE com kprint i kdialog es pot integrar amb l'escriptori de KDE (kprint i kdialog usen Qt i estan sota llicència GPL), tot i així no quedarà tan bé com si usés les Qt. Addicionalment, els esforços d'integració es discuteixen a l'iniciativa Portland Free Desktop [1], i està planejat pel KDE 4.

Alguns altres escriptoris lliure, com GNOME, Xfce, EDE...) usen les seves llibreries de llicència LGPL. La LGPL permet fer aplicacions privatives que funcionen amb les llibreries llicenciades amb LGPL però amb algunes restriccions: la Secció 6 de LGPL v2.1 prohibeix unir el programari amb una llicència que restringeix l'ús de l'enginyeria inversa i la modificació del treball per part de l'usuari. La llicència comercial Qt (de pagament) no porta cap restricció. Des del Desembre del 2005 una llicència de Qt per fer programari privatiu val entre 1420 i 2630 euros per programador. Les actualitzacions durant un any estan incloses, després d'aquest temps la llicència s'ha de renovar (entre 500 i 1000 euros l'any) per beneficiar-se de les actualitzacions de programari amb la llicència comercial.

[edita] Usabilitat

KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència" [2] Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb el Open Usability Project. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.

La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi de usabilitat [3] demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb Windows XP.

KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
KDE