Trolltech
De Viquip??dia
Trolltech (tamb?? conegut com a Quasar Technologies) ??s una companyia d'Oslo, Noruega que desenvolupa programari. Proveeixen d'eines de desenvolupament, llibreries i servei de consultoria.
El seu producte m??s important s??n les Qt, l'eina de GUI f??cil d'usar i multiplataforma. En addici?? a l'eina d'interf??cies gr??fiques, les Qt tamb?? venen amb varis paquets com estructures i llibreries de xarxa.
[edita] Historia
Qt va ser fundat per Eirik Chambe-Eng i Haavard Nord el 1994. Haavard i Eirik es van coneixer a l'Universitat de Ci??ncies i Tecnologies de Noruega, a Trondheim on els dos es van graduar amb els masters d'enginyers inform??tics. Haavard tenia interess amb les interf??cies de C++, i el seu desenvolupament va comen??ar el 1988 quan va ser contractat per una companyia sueca perqu?? disseny??s i implement??s una eina de creaci?? d'interf??cies mitjan??ant C++. Uns quants anys m??s tard, a l'estiu del 1990, el Haavard i l'Eirik estaven treballant amb una aplicaci?? de C++ que pretenia ser una base de dades per imatges d'ultraso. El sistema havia de funcionar amb interf??cie a Unix, Mac OS X i Windows.
Un dia d'estiu, els dos van sortir per veure la sortida del sol en un parc, el Haavard va dir, "Necessitem un sistema de visionat orientat a objectes". El resultat de la discussi?? va ser l'inici de tot el desenvolupament per crear l'eina d'interf??cies multiplataforma orientada a objectes.
El 1991, el Haavard va comen??ar a escriure algunes classes que formarien part de les Qt, treballant amb l'Eirik amb el disseny. L'any que ve, a l'Eirik se li va acudir l'idea de "senyals i slots", un simple i poder??s paradigme del desenvolupament mitjan??ant interf??cies. El Haavard va agafar l'idea i va produir l'implementaci??.
El 1993, ja havien dissenyat el primer nucli gr??fic de les Qt i ja eren capa??os d'implementar els primers widgets. Al final de l'any, el Haavard va suggerir d'iniciar un negoci junts per crear "El millor toolkit de creaci?? d'interf??cies gr??fiques amb C++".
L'any 1994 van intentar entrar en un mercat establert, sense clients, amb un projecte sense acabar i sense diners. Per sort, les dones dels dos tenien feina i donaven suport als seus marits, durant dos anys l'Eirik i el Haavard pretenien acabar el producte per comen??ar a veure els beneficis.
Van escollir el prefix "Q" perqu?? quedava b?? a la font d'Emacs del Haavard. La "t" es va afegir perqu?? ??s l'inicial de "toolkit", inspirats amb Xt, el Toolkit de les X. La companyia es va incorporar el 4 de mar?? del 1994, originalment es deia "Quasar Technologies", despr??s "Troll Tech"" i actualment "Trolltech". L'abril de 1995, gr??cies a un contacte que havien fet a trav??s d'un professor de l'universitat del Haavard, la companyia noruega Metis els va oferir un contracte per desenvolupar programari basat amb Qt. Durant aquest temps, Trolltech va contractar l'Arnt Gulbrandsen, el qual va idear i implementar un sistema de documentaci?? i va contribuir amb el codi de les Qt.
El 20 de maig de 1995, les Qt 0.90 es van pujar a sunsite.unc.edu. Sis dies despr??s, el llen??ament es va anunciar a comp.os.linux.announce. Aquest va ser el primer llen??ament de les Qt p??blic. Les Qt es podien usar per desenvolupar tan a Windows com a Unix, oferint la mateixa API a les dues plataformes. Les Qt estaven disponibles en dues llic??ncies des del primer dia: Una llic??ncia comercial que era necessaria per programar quelcom comercial i una lliure per desenvolupar programari lliure. El contracte de Metis va mantenir Trolltech actiu, tot i que durant deu mesos ning?? els va comprar cap llic??ncia comercial.
El mar?? de 1996, l' European Space Agency va ser el segon client de les Qt, la qual va comprar deu llic??ncies comercials. Amb aquesta fe, l'Eirik i el Haavard van contractar un altre desenvolupador. Les Qt 0.97 es van llen??ar el final de maig, el 24 de setembre de 1996 es va llen??ar la versi?? 1. Al final de l'any van llen??ar la versi?? 1.1; vuit clients, cada un a diferents estats, van comprar 18 llic??ncies entre tots. Aquest any tamb?? es va fundar el projecte KDE, liderat per Matthias Ettrich.
Les Qt 1.2 es van llen??ar l'abril de 1997. La decisi?? del Matthias Ettrich de fer KDE amb Qt va fer que les Qt focin l'est??ndard de facte per desenvolupar interf??cies gr??fiques amb C++ per Linux.
Les Qt 1.3 es van llen??ar el setembre de 1997
El Matthias Ettrich es va unir a Trolltech el 1998, i un dels llen??aments m??s importants de les Qt 1, el 1.40, es va fer el setembre d'aquest any. Les Qt 2.0 es van llen??ar el juny de 1999. Les Qt 2 va tenir molts canvis a la seva arquitectura i van ser un producte m??s fort i madur. Tamb?? van oferir suport per Unicode i quaranta classes noves. Les Qt 2 van tenir una llic??ncia lliure nove, la QPL, que complia la definici?? de Codi Obert. L'agost de 1999, les Qt van guanyar el reconeixament de LinuxWorld per ser la millor llibreria/eina. Durant aquest temps, es va fundar Trolltech Pty Ltd (Australia).
Trolltech va llen??ar les Qt/Embedded el 2000. Van ser dissenyades per funcionar amb aparells embedits de Linux i proveien el seu propi sistema de finestres per reempla??ar el pesat X11. Les Qt/Embedded i les Qt/X11 van ser oferides amb llic??ncia GPL i comercial. Al final de l'any 2000, Trolltech va crear Trolltech Inc. (USA) i van llen??ar la primera versi?? de Qtopia, un entorn per aparells de m??. Les Qt/Embedded van guanyar el reconeixament de LinuxWorld per "La millor soluci?? de sistemes embedits de Linux" els anys 2001 i 2002.
Les Qt 3.0 es van llen??ar el 2001. Actualment estan disponibles per Windows, Unix, Linux, Embedded Linux i Mac OS X. Les Qt 3.0 van oferir 42 classes noves i el codi va sobrepassar el mig mili?? de l??nies. Les Qt 3.0 van guanyar el premi de "Jolt Productivity Award" el 2002.
Les ventes de Trolltech s'han doblat cada any des de l'aniversari de la companyia. Aix?? demostra la qualitat i la facilitat d'??s de les Qt. En menys d'una d??cada les Qt han passat de ser un producte desconegut, nom??s conegut per un grup molt selecte de professionals, a tenir milers d'usuaris i desenes de milers de desenvolupadors de codi lliure arreu del m??n.
[edita] Propietat
Trolltech ??s pertany majoritariament a empleats (50.9%) i a la fundaci?? Trolltech ((4.48%). Altres inversors s??n Index Ventures (22.3%), Teknoinvest (11.1%), Northzone Ventures (4.8%) i Orkla ASA (3.78%).
