Trolltech
De Viquipèdia
Trolltech (també conegut com a Quasar Technologies) és una companyia d'Oslo, Noruega que desenvolupa programari. Proveeixen d'eines de desenvolupament, llibreries i servei de consultoria.
El seu producte més important són les Qt, l'eina de GUI fàcil d'usar i multiplataforma. En addició a l'eina d'interfícies gràfiques, les Qt també venen amb varis paquets com estructures i llibreries de xarxa.
[edita] Historia
Qt va ser fundat per Eirik Chambe-Eng i Haavard Nord el 1994. Haavard i Eirik es van coneixer a l'Universitat de Ciències i Tecnologies de Noruega, a Trondheim on els dos es van graduar amb els masters d'enginyers informàtics. Haavard tenia interess amb les interfícies de C++, i el seu desenvolupament va començar el 1988 quan va ser contractat per una companyia sueca perquè dissenyés i implementés una eina de creació d'interfícies mitjançant C++. Uns quants anys més tard, a l'estiu del 1990, el Haavard i l'Eirik estaven treballant amb una aplicació de C++ que pretenia ser una base de dades per imatges d'ultraso. El sistema havia de funcionar amb interfície a Unix, Mac OS X i Windows.
Un dia d'estiu, els dos van sortir per veure la sortida del sol en un parc, el Haavard va dir, "Necessitem un sistema de visionat orientat a objectes". El resultat de la discussió va ser l'inici de tot el desenvolupament per crear l'eina d'interfícies multiplataforma orientada a objectes.
El 1991, el Haavard va començar a escriure algunes classes que formarien part de les Qt, treballant amb l'Eirik amb el disseny. L'any que ve, a l'Eirik se li va acudir l'idea de "senyals i slots", un simple i poderòs paradigme del desenvolupament mitjançant interfícies. El Haavard va agafar l'idea i va produir l'implementació.
El 1993, ja havien dissenyat el primer nucli gràfic de les Qt i ja eren capaços d'implementar els primers widgets. Al final de l'any, el Haavard va suggerir d'iniciar un negoci junts per crear "El millor toolkit de creació d'interfícies gràfiques amb C++".
L'any 1994 van intentar entrar en un mercat establert, sense clients, amb un projecte sense acabar i sense diners. Per sort, les dones dels dos tenien feina i donaven suport als seus marits, durant dos anys l'Eirik i el Haavard pretenien acabar el producte per començar a veure els beneficis.
Van escollir el prefix "Q" perquè quedava bé a la font d'Emacs del Haavard. La "t" es va afegir perquè és l'inicial de "toolkit", inspirats amb Xt, el Toolkit de les X. La companyia es va incorporar el 4 de març del 1994, originalment es deia "Quasar Technologies", després "Troll Tech"" i actualment "Trolltech". L'abril de 1995, gràcies a un contacte que havien fet a travès d'un professor de l'universitat del Haavard, la companyia noruega Metis els va oferir un contracte per desenvolupar programari basat amb Qt. Durant aquest temps, Trolltech va contractar l'Arnt Gulbrandsen, el qual va idear i implementar un sistema de documentació i va contribuir amb el codi de les Qt.
El 20 de maig de 1995, les Qt 0.90 es van pujar a sunsite.unc.edu. Sis dies després, el llençament es va anunciar a comp.os.linux.announce. Aquest va ser el primer llençament de les Qt públic. Les Qt es podien usar per desenvolupar tan a Windows com a Unix, oferint la mateixa API a les dues plataformes. Les Qt estaven disponibles en dues llicències des del primer dia: Una llicència comercial que era necessaria per programar quelcom comercial i una lliure per desenvolupar programari lliure. El contracte de Metis va mantenir Trolltech actiu, tot i que durant deu mesos ningú els va comprar cap llicència comercial.
El març de 1996, l' European Space Agency va ser el segon client de les Qt, la qual va comprar deu llicències comercials. Amb aquesta fe, l'Eirik i el Haavard van contractar un altre desenvolupador. Les Qt 0.97 es van llençar el final de maig, el 24 de setembre de 1996 es va llençar la versió 1. Al final de l'any van llençar la versió 1.1; vuit clients, cada un a diferents estats, van comprar 18 llicències entre tots. Aquest any també es va fundar el projecte KDE, liderat per Matthias Ettrich.
Les Qt 1.2 es van llençar l'abril de 1997. La decisió del Matthias Ettrich de fer KDE amb Qt va fer que les Qt focin l'estàndard de facte per desenvolupar interfícies gràfiques amb C++ per Linux.
Les Qt 1.3 es van llençar el setembre de 1997
El Matthias Ettrich es va unir a Trolltech el 1998, i un dels llençaments més importants de les Qt 1, el 1.40, es va fer el setembre d'aquest any. Les Qt 2.0 es van llençar el juny de 1999. Les Qt 2 va tenir molts canvis a la seva arquitectura i van ser un producte més fort i madur. També van oferir suport per Unicode i quaranta classes noves. Les Qt 2 van tenir una llicència lliure nove, la QPL, que complia la definició de Codi Obert. L'agost de 1999, les Qt van guanyar el reconeixament de LinuxWorld per ser la millor llibreria/eina. Durant aquest temps, es va fundar Trolltech Pty Ltd (Australia).
Trolltech va llençar les Qt/Embedded el 2000. Van ser dissenyades per funcionar amb aparells embedits de Linux i proveien el seu propi sistema de finestres per reemplaçar el pesat X11. Les Qt/Embedded i les Qt/X11 van ser oferides amb llicència GPL i comercial. Al final de l'any 2000, Trolltech va crear Trolltech Inc. (USA) i van llençar la primera versió de Qtopia, un entorn per aparells de mà. Les Qt/Embedded van guanyar el reconeixament de LinuxWorld per "La millor solució de sistemes embedits de Linux" els anys 2001 i 2002.
Les Qt 3.0 es van llençar el 2001. Actualment estan disponibles per Windows, Unix, Linux, Embedded Linux i Mac OS X. Les Qt 3.0 van oferir 42 classes noves i el codi va sobrepassar el mig milió de línies. Les Qt 3.0 van guanyar el premi de "Jolt Productivity Award" el 2002.
Les ventes de Trolltech s'han doblat cada any des de l'aniversari de la companyia. Això demostra la qualitat i la facilitat d'ús de les Qt. En menys d'una dècada les Qt han passat de ser un producte desconegut, només conegut per un grup molt selecte de professionals, a tenir milers d'usuaris i desenes de milers de desenvolupadors de codi lliure arreu del món.
[edita] Propietat
Trolltech és pertany majoritariament a empleats (50.9%) i a la fundació Trolltech ((4.48%). Altres inversors són Index Ventures (22.3%), Teknoinvest (11.1%), Northzone Ventures (4.8%) i Orkla ASA (3.78%).
