Distribució de programari
De Viquipèdia
Una distribució de programari és el conjunt format per el nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre sí per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.
[edita] Distribucions de Linux
Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del sistema operatiu són les més nombroses. Hi han més de 300 en desenvolupament actiu i la seva mida varia dràsticament, des d'un disc floppy (1.44Mib) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins varis DVDs (més de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicències de programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribució amb molt poques restriccions.
Entre les distribucions Linux estrictament basades en programari lliure destaquen el projecte Debian, Ubuntu i Gentoo. No tenen interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, qui mantenen voluntàriament la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure.
Altres distribucions Linux són desenvolupades i distribuïdes per grans empreses, aquestes basen les seves fonts d'ingressos majoritàriament en el suport tècnic, donat que gairebé la totalitat del programari que distribueixen es pot descarregar lliurement de la xarxa. En aquest grup trobem distribucions molt populars com Red Hat, SuSE, Mandriva.
A més de les distribucions instal·lables de Linux, també existeixen distribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense necessitat d'instal·lació. Són les anomenades Live-CD
- Knoppix (Basada en la Distribució Debian)
- Mandrake Move (Basada en la Distribució Mandriva)
En aquest grup de Live-CDs podem trobar la Càtix que inclou la majoría dels programes d'ús més freqüent traduïts al català.
La Junta d'Extremadura també té una distribució pròpia en espanyol. Es diu Linex (Web del Linex) i està basada en el Debian.
La Generalitat Valenciana també ha creat una distribució anomenada LliureX, totalment en català i basada en Debian.
[edita] Distribucions de BSD
Les distribucions que fan servir el nucli del sistema operatiu BSD (acrònim de Berkeley Software Distribution) es basen majoritàriament en programari de codi obert (amb llicències BSD) i moltes vegades només distribueixen programari lliure (amb llicències cóm la GPL) en cas de no tenir cap altre opció. Les més importants són:
- FreeBSD, el més conegut i utilitzat, sobretot en servidors.
- NetBSD, que es pot utilitzar en un gran nombre d'ordinadors diferents.
- OpenBSD, que té l'objectiu d'esdevenir tan segur com sigui possible.
