FreeBSD
De Viquip??dia
| Principals sistemes operatius |
| BSD |
| FreeBSD - NetBSD |
| OpenBSD - DragonFly BSD |
| PC-BSD |
| GNU/Linux (Llista) |
| Debian - Fedora |
| Gentoo - Mandriva |
| Red Hat - Slackware |
| SuSE - Ubuntu |
| Mac OS |
| System 6 - System 7 |
| Mac OS 8 - Mac OS 9 |
| Mac OS X -.0 -.1 -.2 -.3 -.4 -.5 |
| MS-DOS |
| DOS 3.3 - DOS 5 - DOS 6 |
| QDOS - DR-DOS - PC-DOS - CP/M |
| Microsoft Windows |
| 3.x - 95 - 98 - Me |
| NT - 2000 - XP - 2003 - XP 64 |
| Vista - 7 - Live - Mobile |
| Altres |
| AmigaOS - BeOS - Haiku OS |
| OS/2 - QNX |
| Palm OS |
| Solaris - UNIX |
| MVS - OS/400 - VMS |
| ReactOS |
FreeBSD ??s un sistema operatiu lliure de la fam??lia UNIX origin??riament desenvolupat per AT&T UNIX i descendent de Berkeley Software Distribution a trav??s de les branques 386BSD i 4.4BSD. Es pot executar a processadors compatibles amb el joc d'instruccions x86 d'Intel, DEC Alpha, UltraSPARC de Sun Microsystems, l'Itanium, l'AMD64 i els PowerPC. El suport per a les arquitectures ARM i MIPS est?? en desenvolupament.
FreeBSD es desenvolupa com un sistema operatiu complet. El nucli, els programes d'usuari i els controladors de dispositius es desenvolupen a un sistema de control CVS com??. Aquest fet ??s un contrast amb Linux, on un grup s'ocupa del nucli i la resta d'aplicacions s??n gestionades per les distribucions, que empaqueten la resta de components. Com a sistema operatiu, FreeBSD t?? la reputaci?? de ser estable i molt robust.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria i desenvolupament
El desenvolupament inicial de FreeBSD va comen??ar l'any 1993, a partir del codi de 386BSD. No obstant, degut a problem??tiques sobre la legalitat del codi utilitzat a 386BSD, FreeBSD va reprogramar gran part del sistema amb la versi?? 2.0 del gener de 1995 utilitzant la versi?? 4.4BSD-Lite de la Universitat de California, Berkeley.
Inicialment, FreeBSD utilitzava un dimoni BSD com a logo. El 2005 es va escollir un logo creat per Anton K. Gural.
[edita] Desenvolupament de FreeBSD 5
La ??ltima versi?? abans de les s??ries 6.x ??s 5.4 (Maig 2005). Els desenvolupadors de FreeBSD mantenen dos branques simult??nies: la branca -STABLE, on les versions es generen cada 4-6 mesos. La ??ltima versi?? 4-STABLE ??s la 4.11. La primera 5-STABLE va ser la 5.3. La ??ltima versi?? de 5-STABLE ser?? la 5.5. La primera versi?? de 6-STABLE va ser la 6.0. La branca de desenvolupament, -CURRENT, cont?? canvis molt importants al nucli i a les aplicacions d'usuari. Si una caracter??stica s'estabilitza, es pot fusionar (MFC, "Merge From Current") a la branca estable.
La difer??ncia m??s important de FreeBSD 5 va ser un gran canvi dels mecanismes de bloqueig del nucli per permetre un millor funcionament als sistemes multiprocessadors, evitant molta utilitzaci?? del bloqueig GIAN, conegut com Big Kernel Lock. Ara es possible que m??s d'un proc??s es pugui executar dins l'espai de nucli al mateix temps.
Un altre canvi important ve ser la inclusi?? de KSE, una soluci?? m:n per la gesti?? dels fils d'execuci??. KSE forma part de la biblioteca per defecte per gestionar els fils d'execuci?? des de la versi?? 5.3 (la creaci?? de la branca estable 5-STABLE). Altres caracter??stiques estan relacionades amb la seguretat com les llistes de control d'acc??s i el nou sistema de fitxers UFS2 provinents del sistema operatiu TrustedBSD.
FreeBSD 5 tamb?? ha suposat un canvi important a la capa d'entrada sortida amb la introducci?? de GEOM, un marc de treball modular per la transformaci?? de les peticions d'entrada sortida, desenvolupat per Poul-Henning Kamp. El sistema GEOM permet la utilitzaci?? de repliques (gmirror) i xifrat (gbde). La versi?? 5.4 ha confirmat la branca FreeBSD 5.x com a molt estable i robusta a expenses d'un llarg per??ode de gestaci?? degut a les grans novetats que incorpora.
[edita] FreeBSD 6 i 7
FreeBSD es va alliberar el 4 de novembre de 2005 i la versi?? 7.0 est?? actualment en desenvolupament. Aquestes versions segueixen el treball focalitzat a les m??quines multiprocessadors, la optimitzaci?? dels fils d'execuci??, gesti?? avan??ada de 802.11 i l'auditoria de seguretat de TrustetBSD. El requisit principal d'aquestes versions ??s l'eliminaci?? total del bloqueig gegant (Giant Lock) del sistema de fitxers virtual i substituir la llibreria libthr amb una implementaci?? m??s eficient 1:1 dels fils d'execuci??.
[edita] Col??lecci?? de Ports
La col??lecci?? de ports proporciona una manera senzilla i consistent per instal??lar programari portat a FreeBSD. Utilitza fitxers Makefile per baixar el codi font d'internet, compilar, instal??lar i actualitzar la base de dades de paquets. Qualsevol depend??ncia amb altres aplicacions o llibreries es gestionada de forma totalment autom??tica.
El 6 de novembre de 2005, la base de dades de paquets estava formada per 13.590 components.
[edita] Compatibilitat amb Linux
FreeBSD incorpora compatibilitat bin??ria amb molts sistemes operatius UNIX, incloguent Linux. D'aquesta manera es permet que programari Linux que nom??s es distribueix en format binari es pugui executar a FreeBSD. Encara que hi ha moltes aplicacions que s'executen sense problemes amb la compatibilitat amb Linux, cal tenir en compte que la compatibilitat no ??s completa al 100%, fet que pot provocar algunes incid??ncies puntuals.
[edita] Llic??ncia
Al igual que els seus sistemes operatius germans, OpenBSD i NetBSD, el codi de FreeBSD t?? una llic??ncia de tipus BSD, que permet que qualsevol pugui utilitzar i redistribuir el codi com vulgui, sempre i quan no elimini la nota de dret de c??pia i el text de la llic??ncia BSD. Cal destacar que aquest fet no prohibeix redistribuir el codi amb altres llic??ncies.
