MVS
De Viquip??dia
MVS (Multiple Virtual Storage, M??ltiple Emmagatzematge Virtual en angl??s) fou el sistema operatiu m??s usat en els models de mainframes-ordinadors grans, potents i cars usats principalment per grans companyies per al processament de grans quantitats de dades- System/370 i System/390 de IBM i va ser llan??at al mercat per primera vegada en 1974.
Com a caracter??stiques destacables, permetia l'execuci?? de m??ltiples tasques, a m??s de que va introduir el concepte de mem??ria virtual i finalment va afegir la capacitat que cada programa tingu??s el seu propi espai d'adre??ament de mem??ria, d'aqu?? el seu nom.
[edita] Hist??ria del MVS
El MVS va ser llan??at al mercat per primera vegada en 1974, i llavors va ser reanomenat a MVS/XA (per arquitectura estesa en angl??s), mes tarde a MVS/ESA (per arquitectura de sistemes empresarials), llavors es va renombrar com OS/390 quan se li va afegir al sistema operatiu els serveis de UNIX, i finalment a z/OS quan els models zSeries van ser introdu??ts al mercat. Tot i aix??, tots ells, son b??sicament el mateix sistema operatiu. De fet, els programes que hagin estat dissenyats per el sistema MVS poden c??rrer en z/OS sense cap modificaci??.
MVS va ser creat basant-se en SVS (Single Virtual Storage, ??nic Magatzem Virtual), i aquest a la seva vegada va ser creat a partir de MVT, una de les variants del sistema operatiu OS/360.
La variant original del OS/360 era PCP (Programa de Control Primari) no suportava la execuci?? de m??ltiples tasques, i MVT (Multitasca amb n??mero de Tasques Variables) era una millora que era capa?? de la execuci?? de m??ltiples tasques. Sobre aquesta base, el sistema SVS va afegir el "magatzem virtual", mes conegut com mem??ria virtual; l'espai de direccionament d'aquesta mem??ria era compartit per totes les aplicacions. MVS, finalment, va afegir la capacitat de que cada un dels programes tingues el seu propi espai de direccionament de mem??ria, d'aqu?? el seu nom.
Aquest sistema s'utilitza t??picament en aplicacions comercials i bancaries, i aquestes son normalment escrites en COBOL. Normalment aquests programes escrits en COBOL son utilitzats en sistemes transaccionals como IMS i CICS.
[edita] Sistema de fitxers MVS
Els Data Set Names (DSNs, el terme arxiu en el context de mainframes) estan organitzats en una jerarquia on els nivells estan separats per punts.
Per exemple: "DEPT01.SISTEMA01.FITXER01".
Cada nivell en la jerarquia pot tenir fins a 8 car??cters de llargada. La llargada total del fitxer s??n 44 car??cters incloent els punts. Per convenci??, els components separats pels punts s??n utilitzats per organitzar fitxers de forma similar als directoris en altres sistemes operatius. Tot i aix??, a diferencia de molts altres sistemes de fitxers, aquests nivells no son directoris reals, sin?? simplement un convenci?? per nombrar els fitxers. Com altres membres de la fam??lia OS, el data sets de MVS son orientat a registres. MVS hereta tres tipus principals dels seus predecessors:
- Els Data sets seq??encials: Aquests s??n llegits registre a registre, de principi a fi.
- Els Data sets BDAM (acc??s directe), l'aplicaci?? ha d'especificar la situaci?? f??sica de la informaci?? a la qual vol accedir (normalment especificant on comencen les dades).
- En els Data sets ISAM, s'utilitza una secci?? espec??fica de cada registre com a clau per a cercar un registre en concret. La clau pot constar de m??s d'un camp, per?? han de ser contigus i en ordre correcte; aquests valors han de ser ??nics. Un arxiu IBM ISAM ha de tenir una sola clau, equivalent a la clau prim??ria d'una taula de una base de dades relacional; ISAM no suporta les claus foranes.
Els registres dels data sets seq??encials i ISAM poden ser de longuitud fixe o variable, i els data sets de qualsevol tipus no poden ocupar m??s del volum d'un disc.
