MVS
De Viquipèdia
MVS (Multiple Virtual Storage, Múltiple Emmagatzematge Virtual en anglès) fou el sistema operatiu més usat en els models de mainframes-ordinadors grans, potents i cars usats principalment per grans companyies per al processament de grans quantitats de dades- System/370 i System/390 de IBM i va ser llançat al mercat per primera vegada en 1974.
Com a característiques destacables, permetia l'execució de múltiples tasques, a més de que va introduir el concepte de memòria virtual i finalment va afegir la capacitat que cada programa tingués el seu propi espai d'adreçament de memòria, d'aquí el seu nom.
[edita] Història del MVS
El MVS va ser llançat al mercat per primera vegada en 1974, i llavors va ser reanomenat a MVS/XA (per arquitectura estesa en anglès), mes tarde a MVS/ESA (per arquitectura de sistemes empresarials), llavors es va renombrar com OS/390 quan se li va afegir al sistema operatiu els serveis de UNIX, i finalment a z/OS quan els models zSeries van ser introduïts al mercat. Tot i això, tots ells, son bàsicament el mateix sistema operatiu. De fet, els programes que hagin estat dissenyats per el sistema MVS poden córrer en z/OS sense cap modificació.
MVS va ser creat basant-se en SVS (Single Virtual Storage, Únic Magatzem Virtual), i aquest a la seva vegada va ser creat a partir de MVT, una de les variants del sistema operatiu OS/360.
La variant original del OS/360 era PCP (Programa de Control Primari) no suportava la execució de múltiples tasques, i MVT (Multitasca amb número de Tasques Variables) era una millora que era capaç de la execució de múltiples tasques. Sobre aquesta base, el sistema SVS va afegir el "magatzem virtual", mes conegut com memòria virtual; l'espai de direccionament d'aquesta memòria era compartit per totes les aplicacions. MVS, finalment, va afegir la capacitat de que cada un dels programes tingues el seu propi espai de direccionament de memòria, d'aquí el seu nom.
Aquest sistema s'utilitza típicament en aplicacions comercials i bancaries, i aquestes son normalment escrites en COBOL. Normalment aquests programes escrits en COBOL son utilitzats en sistemes transaccionals como IMS i CICS.
[edita] Sistema de fitxers MVS
Els Data Set Names (DSNs, el terme arxiu en el context de mainframes) estan organitzats en una jerarquia on els nivells estan separats per punts.
Per exemple: "DEPT01.SISTEMA01.FITXER01".
Cada nivell en la jerarquia pot tenir fins a 8 caràcters de llargada. La llargada total del fitxer són 44 caràcters incloent els punts. Per convenció, els components separats pels punts són utilitzats per organitzar fitxers de forma similar als directoris en altres sistemes operatius. Tot i això, a diferencia de molts altres sistemes de fitxers, aquests nivells no son directoris reals, sinó simplement un convenció per nombrar els fitxers. Com altres membres de la família OS, el data sets de MVS son orientat a registres. MVS hereta tres tipus principals dels seus predecessors:
- Els Data sets seqüencials: Aquests són llegits registre a registre, de principi a fi.
- Els Data sets BDAM (accés directe), l'aplicació ha d'especificar la situació física de la informació a la qual vol accedir (normalment especificant on comencen les dades).
- En els Data sets ISAM, s'utilitza una secció específica de cada registre com a clau per a cercar un registre en concret. La clau pot constar de més d'un camp, però han de ser contigus i en ordre correcte; aquests valors han de ser únics. Un arxiu IBM ISAM ha de tenir una sola clau, equivalent a la clau primària d'una taula de una base de dades relacional; ISAM no suporta les claus foranes.
Els registres dels data sets seqüencials i ISAM poden ser de longuitud fixe o variable, i els data sets de qualsevol tipus no poden ocupar més del volum d'un disc.
