Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Debian - Viquip??dia

Debian

De Viquip??dia

Debian
Captura de l'execuci?? d'openOffice, sota KDE i Debian.
Desenvolupador Projecte Debian
Familia de S.O. GNU/Linux
Model de desenvolupament Programari Lliure
Nucli Linux
Tipus de nucli Monol??tic
Llic??ncia GPL
??ltima versi?? estable 4.0r3 (Etch) / 17 de febrer de 2008
Estat actual En desenvolupament
Lloc web www.debian.org

Debian ??s una distribuci?? de GNU/Linux de programari lliure, no comercial. Creada pel projecte Debian l'any 1993, l'organitzaci?? responsable de la creaci?? i del manteniment de la distribuci??. Aquest tamb?? mant?? i desenvolupa sistemes GNU basats en altres nuclis.

Neix com una aposta per separar en les seves versions el programari lliure del privatiu.

El model de desenvolupament ??s independent a empreses, creat pels seus propis usuari no dep??n de necessitats comercials. Debian no ven directament el seu programari, sin?? que el posa disposici?? de tothom a Internet, tot i que s?? que permet a persones i empreses distribuir comercialment aquest programari mentre es respecti la seva llic??ncia.

Debian ??s un sistema operatiu complet, que es pot utilitzar en varies plataformes, generalment utilitzat juntament amb el kernel o nucli Linux (tot i que hi ha versions experimentals amb altres nuclis com Hurd i kFreeBSD), les utilitats GNU i un gran nombre d'aplicacions i utilitats d'or??gens diversos. El sistema Debian ??s desenvolupat per programadors i col??laboradors d'arreu del m??n, d'acord amb un "contracte social", que garanteix que tot el programari incl??s en aquesta distribuci?? ??s lliure.

Taula de continguts

[edita] El projecte Debian

Ian Murdock va comen??ar el projecte l'any 1993 despr??s d'haver estudiat a l'Universitat de Purdue. Va escriure el manifest Debian que va utilitzar com a base per crear la distribuci??. Dins d'aquest text els punts destacables s??n: tenir una distribuci?? oberta seguint l'esperit de Linux i GNU.

El nom es basa en la combinaci?? del nom de la seva novia (actualment esposa) Debra i el seu propi nom Ian, formant la paraula Debian.

El projecte va cr??ixer molt lentament al principi i va llen??ar les seves primeres versions 0.9x el 1994 i 1995. Els primers ports a altres arquitectures van ser a inicis del 1995, sent la primera versi?? 1.x de Debian llen??ada el 1996.

El 1996, Bruce Perens va substituir Ian Murdock com a l??der del projecte. En el suggeriment del desenvolupador Ean Schuessler, va dirigir el proc??s d'actualitzaci?? del contracte social de Debian i de les pautes del programari de Debian lliurement, definint els punts fonamentals per el desenvolupament de la distribuci??. Tamb?? va iniciar la creaci?? de la llic??ncia de programari legal de l'organitzaci??.

Bruce Perens es va retirar el 1998, abans del llen??ament del primer glibc-based Debian, 2.0. El projecte va procedir a escollir nous l??ders i a fer dues revisions de la versi?? 2.x, cada una incloent suport a m??s arquitectures i a m??s paquets. Tamb?? es va llen??ar durant aquest per??ode la primera portabilitat a un nucli no Linux, Debian GNU/Hurd. Les primeres distribucions Linux basades en Debian: Corel Linux, i la Stormix's Linux de Stormix es van comen??ar el 1999. Tot i que no es van mantenir durant gaire temps van ser les primeres distribucions basades en Debian.

A finals del 2000 el projecte va realitzar el primer gran canvi de l'estructura de fitxers i de l'organitzaci?? de versions, reorganitzant els processos de llan??ament de paquets de programari amb el nou "package tools" creant una branca de proves, relativament estable pel llen??ament de la seg??ent. El 2001, els desenvolupadors van comen??ar a fer una confer??ncia anual anomenada Debconf amb negociacions i tallers per desenvolupadors i els usuaris t??cnics.

[edita] Caracter??stiques

  • La disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versi?? 4.0 ??s compatible amb 11 arquitectures.
  • Una amplia col??lecci?? de programari disponible. La versi?? 4.0 ve amb 18.733 paquets de programari.
  • Un grup d'eines per facilitat el proc??s d'instal??laci?? i d'actualitzaci??.
  • El seu comprom??s amb els principis i els valors del programari lliure.
  • No t?? marcat cap entorn gr??fic en especial.

[edita] Versions

Color Significat
Vermell Versi?? antiga sense suport
Groc Versi?? antiga amb suport
Verd Versi?? actual
Blau Versi?? futura
Versi?? Nom en clau Data de llan??ament
1.1 Buzz 17 de juny de 1996
1.2 Rex 12 de desembre de 1996
1.3 Bo 2 de juny de 1997
2.0 Hamm 24 de juliol de 1998
2.1 Slink 9 de mar?? de 1999
2.2 Potato 15 de agost de 2000
3.0 Woody 19 de juliol de 2002
3.1 Sarge 6 de juny de 2005
4.0 Etch 8 d'abril de 2007
5.0[1] Lenny[2] Setembre del 2008[3]
-- Sid / Unstable Versi?? en desenvolupament, no es publicar?? mai

Els noms de les versions de Debian es prenen de la pel??l??cula Toy Story. Fins avui hi han hagut nou versions estables (amb les seves respectives revisions), sent l'actual la 4.0 etch[4], la versi?? testing actual s'anomena lenny, el desenvolupament dia a dia t?? lloc a la versi?? unstable, branca que sempre s'anomena sid.

[edita] Versions en desenvolupament

Els paquets de programari sota desenvolupament s??n pujats a unes branques anomenades unstable (alies sid) i experimental. Normalment, els paquets de programari s??n pujats a la branca inestable per les versions estables que ha llen??at el desenvolupador de l'aplicaci??, per?? l'empaquetat i altres modificacions espec??fiques de Debian ho fan els desenvolupadors de Debian. El programari que ??s inestable i que encara no est?? llest per pujar a la branca inestable es mant?? a l'experimental.

[edita] Distribucions Linux basades en Debian

[edita] Refer??ncies

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
 Commons.
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
 Viccionari.
Viquidites
 Viquidites.
Viquiesp??cies
 Viquiesp??cies.
Viquillibres
 Viquillibres.
Viquinot??cies.
Viquitexts
 Viquitexts.
Viquiversitat
 Viquiversitat.

[edita] Portals per usuaris


Principals distribucions de GNU/Linux
Debian | Fedora | Knoppix | Mandriva | Slackware | SUSE | Ubuntu