Oskar Kokoschka
De Viquipèdia
Oskar Kokoschka (1 de març de 1886 - 22 de febrer de 1980) va ser un artista i poeta austríac, conegut principalment pels seus retrats i paisatges expressionistes.
[edita] Biografia
La carrera de Kokoschka va ser marcada en principi per intensos retrats de celebritats vieneses. Va servir en l'armada austríaca durant la Primera Guerra Mundial i va ser ferit. En l'hospital, els doctors van decidir declarar-lo mentalment inestable, així com ferit físicament. A pesar d'això, va continuar desenvolupant la seva carrera com artista, viatjant a través d'Europa i pintant els paisatges que trobava. Va mantenir una relació sentimental apassionada, i sovint turbulenta, amb Alma Mahler, poc després de la mort de la seva filla petita amb Walter Gropius.
Després de diversos anys junts, Mahler el va rebutjar, donant com motiu el temor que se sentia per la intensa passió de la seva relació amb Kokoschka. Ell va continuar estimant-la durant tota la seva vida, i una de les seves grans obres, La núvia del vent, és un homenatge a ella. Classificat com degenerat pels Nazis, Kokoschka va fugir d'Àustria per a refugiar-se al Regne Unit el 1938 i va romandre-hi durant la guerra. Va viatjar breument als Estats Units el 1947 abans d'establir-se a Suïssa, on va morir.
[edita] Les pintures negres
Durant la seva primera etapa vienesa, Kokoschka simultaneja l'activitat artística amb la literària. Els seus drames expressionistes L'assassí, esperança de les dones o L'esfinx i l'home de palla, entre d'altres, van ser rebuts -igual que els seus primers retrats- com un autèntic ultratges per part de la burgesia vienesa. Malgrat el suport que li va brindar Adolf Loos buscant-li encàrrecs i l'eco de la seva participació en les exposicions de la Kunstschau de 1908 i 1909 -on va poder veure quadres de Van Gogh i Edward Munch, entre d'altres-, Viena no li és massa propícia, pel que el 1910 es trasllada a Berlín amb el suport de Herwarth Walden, ànima de la galeria i la revista Der Sturm, un dels principals focus de difusió de les idees expressionistes.
Fins a la Primera Guerra Mundial, Kokoschka retrata a tots els personatges fonamentals de la intel·lectualitat austríaca i alemanya moderna en el que el propi pintor agradava d'anomenar les seves "pintures negres": "pinta la brutícia de l'ànima", es deia en aquell ambient en el qual Sigmund Freud posava els pilars del psicoanàlisi.
