Orde del Cister
De Viquip??dia
L'orde del Cister, orde de C??teaux o orde cistercenc (Ordo cisterciensis),a la Borgonya francesa, ??s un orde mon??stic benedict?? reformat, fundat el 1098 a l'abadia de C??teaux per sant Robert de Molesme (mort el 1110) per seguir la regla de sant Benet. L'h??bit ??s blanc amb un escapulari negre i per aix?? tamb?? se'ls anomena benedictins blancs o bernadins, del nom de sant Bernat.
El m??s c??lebre dels cistercencs ??s sant Bernat de Claravall, que impuls?? el seu considerable desenvolupament a la primera meitat del segle XII.
Els monestirs cistercencs es distingeixen per la seva simplicitat i sobrietat de l'arquitectura i ornaments. El s??mbol de l'orde ??s una fulla d'aigua (c??teaux).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Amb la regla de sant Benet de N??rsia, el cor de la vida mon??stica ??s l'acompliment de l'obra de D??u, que compr??n en primer lloc la celebraci?? dels vuit oficis lit??rgics (set el dia i un a la nit) que ritmen la jornada mon??stica. Fora dels oficis, els monjos estan ocupats pel treball, la lectura, l'??pat o el son, doncs Benet considerava que la ??ociositat ??s enemiga de l'??nima?? i que era imprudent deixar qualsevol moment lliure. Tanmateix, malgrat la saviesa i les qualitats humanes que impartia, la regla no es va comen??ar a desenvolupar realment fins dos segles despr??s de la seva redacci??, gr??cies a Carlemany i al seu fill, Llu??s el Piet??s.
L'any 909 o 910, data de la fundaci?? de Cluny, prop de M??con, al sud de Borgonya, marca el comen??ament d'un renaixement del monaquisme occidental. Cluny representava una temptativa valenta de retornar a la vida mon??stica l'esperit verdader de la regla de sant Benet. Tanmateix, malgrat els seus abats, la seva pietat, la seva devoci?? en la regla, la seva estricta observan??a i el seu rigor, que contribu??en a fer de la reforma clunisienne un exemple per a tots els altres monestirs, Cluny era, en certs aspectes, tot el contrari de l'ideal cenob??tic. Durant aquells anys, havien rebut freq??ents i generoses donacions. La gran esgl??sia superava en esplendor i en dimensions tots els edificis de l'??poca. La lit??rgia era llarga i molt desenvolupada.
Eren nombrosos doncs els monjos i abats de l'??poca que manifestaven el seu descontentament. Els segles XI i XII van estar marcats per diferents moviments que volien aplicar una observan??a m??s estricta de la regla de sant Benet o tornar als ideals oblidats del desert. Bruno de Col??nia funda la Cartoixa, mentre s'assistia al naixement dels grandmontains, dels premonstratensians, dels gilbertins, de la congregaci?? de Savigny i molts d'altres.
[edita] Or??gens de l'orde
Aquest moviment va ser l'origen de l'abadia Notre-Dame de Molesme, a la Borgonya, fundada el 1075 per sant Robert. La nova abadia va con??ixer un ??xit ressonant. Una quinzena d'anys despr??s de la seva fundaci??, Molesme s'assemblava a qualsevol de les abadies benedictines pr??speres de la seva ??poca. All?? no era de l'agrat de Robert que se'n va anar de l'abadia. Obligat a tornar, davant la impossibilitat d'arribar a un comprom??s, va anar amb l'arquebisbe de Li?? per proposar-li l'establiment d'una nova fundaci??. Va obtenir la benedicci?? de l'arquebisbe, i ??s aix?? com en els primers mesos de l'any 1098, acompanyat de vint-i-un monjos deixa Molesme per instal??lar-se a C??teaux, a la vall de la Sa??ne, a vint-i-dos quil??metres al sud de Dijon.
Amb el comte Od?? de Borgonya com a patr??, constru?? un monestir simplement anomenat Nou Monestir (Novum Monasterium), i comen??aren a viure una vida d'observan??a estricta segons la regla de sant Benet. Despr??s, el 1119, va prendre el nom de l'indret que l'havia acollit, ??C??teaux??.
Per?? l'any seg??ent el papa obligava a Robert a retornar a Molesme, succe??nt-lo sant Alberic com a abat de l'abadia de C??teaux fins la seva mort el 1109. L'angl??s sant Esteve Harding es convertia en abat, fins el 1134.
Esteve era un home lletrat i erudit, un h??bil organitzador i un administrador experimentat que mantenia a m??s a m??s excel??lents relacions amb els nobles senyors dels voltants. Sota el seu abaciat quatre noves abadies-filles es van fundar, entre 1113 i 1115, i ??s a partir d'aquest moment que podem verdaderament parlar de la fundaci?? d'un nou ??orde??. El 1113, mentre que s'intentava la fundaci?? de la primera abadia, La Fert??-sur-Grosne, un jove de noble fam??lia dit Bernat va arribar a C??teaux, procedent de Fontaine-l??s-Dijon. El 1114, una segona seu va ser establerta a Pontigny, manada per Hugues de M??con, un dels companys de Bernat. L'abadia de Claravall, de la qual en va ser primer abat Bernat, llavors amb vint-i-cinc anys d'edat, i l'abadia de Morimond, prop de Langres, van ser fundades totes dues el 1115.
Esteve Harding (1109-1133) fou el veritable fundador de l'orde. Obtingu?? de Pasqual II el Privilegium Romanum, que permetia al monestir de desenvolupar-se sense t??mer cap intervenci?? senyorial o episcopal. La Carta de caritat, obra d'Esteve, ??s la llei fonamental del Cister (amb la Regla i els Usos) i consagr?? l'autonomia de cadascun dels monestirs. El principi de subsidiaritat i el dret de visita que t?? la casa mare sobre la fundaci?? la delimiten i concreten. Completa el sistema l'obligaci?? que tenen tots els monestirs d'assistir una vegada l'any a cap??tol general a C??teaux.
Cada nova casa havia de ser econ??micament independent, per?? tenia comptes a tornar a l'abadia que l'havia fundat. L'abat-pare havia de visitar una vegada l'any les seves abadies-filles per assegurar-se del seu bon funcionament. Aquest procediment no ??s completament original ja que es remunta als or??gens de l'orde de Vallombrosa.
Quan Esteve va morir hi havia m??s de 30 seus cistercenques; amb la mort de Bernat (1154) unes 350; i al final del segle m??s de 500. Els cistercencs comen??aven a influir en l'esgl??sia cat??lica, fins i tot un dels seus monjos arrib?? a la cadira papal com Eugeni III.
L'orde cistercenc es caracteritza per una organitzaci?? arb??ria. C??teaux ??s el tronc principal d'on marxen quatre branques-mares : La Fert??, Pontigny, Claravall i Morimond. Cada monestir era com un nou ram sobre una branca mare i podia al seu torn fundar abadies, per?? aquestes ??ltimes sempre estaven lligades a una de les cinc descend??ncies primitives. Cada abat havia de sotmetre cada any al Cap??tol General al voltant de la festa de la Santa Creu (14 de setembre) on els estatuts eren promulgats. Des de la fi del segle XII, el Cap??tol estava assistit per un comit?? designat per l'abat de C??teaux, el Definitori.
[edita] Expansi?? i reforma
Amb el suport del papa, reis i bisbes, la influ??ncia de sant Bernat en l'expansi?? de l'orde va ser decisiva. A la seva mort, hi havia tres-cents cinquanta monestirs establerts dels quals seixanta-vuit per Claravall. La majoria van ser fundats entre 1129 i 1139 i tal dinamisme va provocarar molts problemes: incorporaci?? de monestirs amb costums no conformes a l'esperit de la Carta de caritat, tria d'implantacions dif??cils, dificultats per a les abadies-mares de poder efectuar les visites anuals, extraccions massa freq??ents d'efectius que esgotaven les abadies-mares. La l??nia de Claravell va comptar fins a 350 monestirs, Morimond m??s de 200, C??teaux un centenar i nom??s una quarantena per a Pontigny i menys de vint per a La Fert??. L'orde s'estenia per tot Europa.
Aquesta expansi?? assegura als cistercencs un lloc preponderant no nom??s al si del monaquisme europeu sin?? tamb?? en la vida cultural, pol??tica i econ??mica. Participen en els grans esdeveniments de la vida de l'Esgl??sia:
- Reconquesta de la terra santa: els cistercencs prediquen la tercera croada (1188-1192) i fins i tot alguns hi participen personalment. Evangelitzaci?? del Migdia de Fran??a i lluita contra els c??tars, la doctrina dels quals ??s condemnada i ??s combatuda per l'Esgl??sia. Els cistercencs precedeixen als dominicans sobre aquests territoris, hi asseguren la predicaci?? i organitzen la repressi?? de l'heretgia.
- Missions de cristianitzaci?? : els cistercencs protegits pel bra?? secular penetren a Pr??ssia i a les prov??ncies b??ltiques.
- Defensa dels interessos de la Santa Seu: la baralla entre el papa i l'emperador es perllonga; els cistercencs sostenen les visions teocr??tiques del pont??fex.
- Comprom??s en la vida pastoral: nombrosos cistercencs es fan bisbes o legats del papa, encarregats dels m??s alts assumptes de l'Esgl??sia.
El 1354, l'Orde comptava amb 690 cases d'homes; tanmateix l'administraci?? d'un orde que s'allargava des de Portugal a Su??cia, d'Irlanda a Est??nia i d'Esc??cia fins a Sic??lia era una tasca que prenia proporcions espantoses. No va tenir doncs altra tria que adaptar-se als temps i a les noves condicions. Aquesta organitzaci?? extensa i variada que era l'orde cistercenc s'ha hagut de dividir al segle XV en subgrups d'igual obedi??ncia, units per una cultura i una llengua comunes, per tal d'assegurar la superviv??ncia del conjunt, per?? al preu de desviacions sobre l'ideal bernat.
Aix?? i el nacionalisme creixent provocaren, des del comen??ament del s XV, el naixement de les diverses congregacions, entre les quals s??n destacables, a la Pen??nsula Ib??rica, Castella (1425), Alcoba??a o Portugal (1567) i la de la corona d'Arag?? i Navarra (1616), amb Poblet i Santes Creus.
De l'orde procedeixen tamb??, per mitj?? de Tart, el primer monestir femen?? cistercenc (1120-1125) a la di??cesi de Langres, i que van prendre el nom de Bernadines o Clarisses. Els monestirs del raval St-Antoine a Par??s i de Port-Royal s??n els m??s c??lebres dels que van ocupar. Lume Dieu, Tulebras, els monestirs de Las Huelgas de Burgos i Vallbona de les Monges.
D'altra banda l'administraci?? de l'abadia descansava, en teoria, exclusivament sobre l'abat i d'aqu?? v?? la influ??ncia nefasta sobre la vida de la comunitat dels abats comanditaris, sovint mundans, ambiciosos i corromputs portant una vida poc conforme a la regla o m??s simplement absents.
A l'origen, la comanda era una temptativa per part del papat d'Aviny?? d'exercir m??s de control sobre les c??rregues eclesi??stiques, per?? aquest sistema es va revelar desastr??s per a l'orde cistercenc. Les comunitats mon??stiques ja no tenien el dret d'escollir el seu abat, el qual era directament designat pel papa o pel rei. En general, s'escollia, no entre els monjos, sin?? dels prelats seculars, que es recompensava aix?? dels seus bons i lleials serveis. El sistema de la comanda va fer estralls, en particular a Fran??a i a It??lia. L'abs??ncia d'un verdader guia o la manca d'inter??s va comportar l'empobriment, el deteriorament i el tancament de nombroses cases.
Tanmateix la situaci?? no era dram??tica a tota Europa. Fran??a, tot i que al segle XVI no s'escapa de la degradaci??, i en certs casos a l'anihilaci?? dels establiments cistercencs, igualment es porten a terme temptatives en??rgiques de reforma. Jean de la Barri??re, el molt auster abat comanditari dels Feuillant, va emprendre una d'aquestes reformes i va fundar la congregaci?? dels Feuillant. Precursor de l'abat de Ranc??, va intentar, amb ??xit, introduir l'austeritat de la regla benedictina o cistercenca primitiva i posar fi a la decad??ncia moral a la seva abadia.
Quan Ranc?? va arribar a La Trapa, va quedar horroritzat per l'espectacle que oferia l'abadia. L'anci?? cortes?? va abra??ar els ideals de la reforma cistercenca amb la mateixa fogositat que l'havia emp??s abans a recercar els plaers del m??n. Els partidaris de la reforma desitjaven tornar als ideals asc??tics atenent els or??gens de l'orde, i en particular al vegetarianisme primitiu. El seu rebuig absolut a menjar carn els va valer el sobrenom d'abstinents. Les dues parts van acabar podent disposar d'estructures administratives pr??pies, per?? com que l'Estreta Observan??a tenia el dret d'enviar deu abats al Definitori, continuava estant sotmesa a C??teaux i al Cap??tol General.
La discussi?? sobre l'abstin??ncia de carn provoc?? el naixement de l'estricta observan??a al primer quart del segle XVII, i, el 1667, s'escind?? de l'orde l'abat de la Trapa, A. de Ranc??. Lle?? XIII consagr?? aquesta separaci?? el 1892 i don?? origen a l'orde cistercenc de l'estricta observan??a.
A la segona meitat del segle XVIII, comencen les cr??tiques virulentes contra del monaquisme. A Fran??a, l'orde ??s profundament sacsejat a finals de segle en qu?? les vocacions es fan rares i on la fascinaci?? per a un monaquisme auster ha deixat el lloc a l'adopci?? d'una vida mon??stica molt menys exigent i per tant m??s exposada a les cr??tiques.
[edita] Despr??s de la Revoluci??
En vig??lies de la Revoluci?? francesa, seixanta-cinc abadies depenien de l'Estricta Observan??a, per?? cap establiment franc??s no es va escapar de la tempesta revolucion??ria. Despr??s de la Revoluci??, no quedaven m??s que una dotzena de cases, dispersades a trav??s del territori del Sacre Imperi Romanogerm??nic. Quan l'abadia de Trapa va ser requisada per l'Estat i els seus monjos expulsats, l'??ltim mestre-novici, Augustin de Lestrange, va fugir a Su??ssa amb un grup de vint-i-un monjos. L'1 de juny de 1791 va restaurar l'Estricta Observan??a a La Valsainte i va imposar als frares un r??gim encara m??s rigor??s que l'establert per l'abat de Ranc??.
Progressivament el moviment va comen??ar de nou a arribar a Europa, per?? no es va estendre verdaderament m??s que despr??s de la derrota de Napole?? el 1815. Un primer cap??tol general es mant?? a Roma el 1869. El 1891, s'escolleix un abat general. Portar?? el t??tol de president general de l'orde cistercenc.
A Fran??a, els trapencs es reuneixen el 1892 sota la denominaci?? ??Cistercencs reformats de Nostra Senyora de Trapa??. A partir de 1898, els cap??tols generals es mantenen a C??teaux, recentment recuperat. L'abat general ??s instal??lat a Roma. El 1902, els trapencs es denominen l'orde dels cistercencs reformats o de l'estricta observan??a.
En el transcurs del segle XIX, es van fundar abadies cistercenques a Canad??, Estats Units, Austr??lia, S??ria, Jord??nia, Sud-??frica i Xina. Actualment, l'Orde cistercenc de l'estricta observan??a o trapenc compr??n 2600 monjos i 1883 monges, repartits respectivament a noranta-sis i seixanta-sis monestirs al m??n sencer.
La ??comuna observan??a?? ??s avui coneguda sota el nom d'orde cistercenc. Despr??s de la Revoluci?? francesa, aquests cistercencs no van aconseguir mai establir una unitat tan forta com la dels seus germans abstinents. L'orde va ser organitzat bastant lliurement, segons criteris ling????stics, en congregacions nacionals tenint pocs contactes entre ells.
[edita] Orde del Cister a Catalunya
Els monestirs m??s importants s??n:
- Monestir de Vallbona de les Monges: L?????nic monestir que ha conservat la comunitat de monges durant m??s de 800 anys. De dimensions redu??des i dotat d???una singular bellesa en qu?? destaquen els dos cimboris g??tics.
- Monestir de Poblet: ??s el conjunt cistercenc habitat m??s gran d'Europa i fou declarat patrimoni de la Humanitat el 1991. Desamortitzat el 1835, la comunitat mon??stica no hi pogu?? retornar fins al 1940.
- Monestir de Santes Creus: ??s, dels monestirs cistercens, el que reprodueix millor el pla bernard?? de construcci??. ??s l?????nic que no t?? vida mon??stica i permet al visitant endinsar-se en tots els racons.
