Orde de Cluny
De Viquipèdia
L'orde de Cluny és un orde benedictí creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernon per fundar-hi un monestir de dotze monjos.
Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'orde monàstic. Aquesta restauració es recolza en la regla de sant Benet, un reglament que regeix fins al mínim detall la vida monàstica, per respectar l'observança. Aquesta regla coneix un important desenvolupament, sobretot gràcies a l'acció de sant Benet d'Aniana. Però és limitada per les tradicions que es desenvolupen a les abadies, i pel desconeixement de la regla. Cluny s'imposarà llavors agrupant un nombre creixent de convents, i es farà el centre del més important orde monàstic de l'Edat Mitjana, sobre tota Europa.
Van haver uns abats: Sant Ot, Sant Maiol, Sant Odiló, Sant Hug i Pere el Venerable, que van creure que els problemes eren:
- la investidura als càrrecs eclesiàstics (investir a laics als ordres: bisbes, abats...)
- la simonia (compra de l’ofici)
- el nicolaitisme / clerogamia (incompliment del celibat entre els monjos)
Cluny s’allunya d’això i per tant pot fer vida espiritual. Depèn directament del Papa, i està fora dels bisbes i nobles.
Com que Cluny observa la regla (compleix radicalment el cristianisme) dona fruits de santedat i cultura. Molts monjos d’Europa que venen a Cluny com a escola, i quan tornen als seus convents d’origen, expliquen i apliquen les ensenyances. Els monestir clunicencs s’agrupen i es federen, i al s. XII arriben a tenir 2000 monestirs federats, amb centenars de monjos adscrits.
Llavors Cluny no son sols una vida santa, sinó també “crítica” contra la situació de les investidures. Segurament el papa Gregori VII (de nom Hildebrand) va ser monjo de Cluny.
Es a partir de Cluny que molts monjos s’ordenen sacerdots, i per tant hi han dues menes de monjos: sacerdots i conversos. Els sacerdots estan dedicats al treball intel·lectual i els conversos feien els treballs manuals. Finalment, aquests seran els criats dels sacerdots.
No obstant, la Reforma de Cluny exagera en dues coses:
- la salmòdia, que de 150 salms setmanals passen a 200 salms diaris, per poder lloar Déu a tota hora del dia (això va en detriment del treball manual, essencial en la vida benedictina)
- exagera la solemnitat del culte
Va tenir una gran escola de cultura i art, i fou una gran font de cultura pels estudiants, tant pels oblats com pels estranys, que sempre van tenir un professorat notable.
