Oficina internacional d'educaci??
De Viquip??dia
L???Oficina internacional d'educaci?? o OIE, m??s coneguda amb el seu nom franc??s Bureau international d'Education abreujat BIE ??s una organitzaci?? privada i non governamental. Fou fundada al 1925 a Ginebra (Su??ssa). La seva missi?? original era la col??lecci?? de documents referent a l'ensenyament p??blic i privat, la recerca cient??fica i la coordinaci?? d'institucions i associacions que s'interessan a la educaci?? en general. Entre els seus directors, hi ha els pedagogs coneguts Pere Rosell?? i Blanch i Jean Piaget. Al 1969, la oficina va integrar l'UNESCO.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El 1925, uns col??laboradors de l'Institut Jean-Jacques Rousseau, entre altres ??douard Clapar??de i Adolphe Ferri??re, van crear l'oficina. Pierre Bovet n'era el primer director. Volien promoure l'educaci?? cient??fica en fundar-se en la recerca experimental dels processos d'adquisici?? de coneixences i aptituds al cap dels alumnes, i no des del punt de vist del mestre, el que havia sigut la tradici?? fins aleshores.[1]
Al 1929 l'organisme va con??ixer problemes financers. El nou director Piaget - que en va romandre el director fins al 1967 i el director adjunt Rossell?? van proposar una reforma, en mudar l'OIE en organitzaci?? intertgovernamental. Els primers afiliats internacionals eren Pol??nia, Equador i el cant?? de Ginebra, aviat seguits per a B??lgica, Columbia, Egipte, Espanya i la aleshores Txecoslov??quia.
L'OIE, entre altres tasques, publicar?? cada any unes estat??stiques comparatives referent a la qualita de l'ensenyament als pa??sos afiliats, el que crea una emulaci?? sana i una dispersi?? dels m??todes m??s efica??os. Pere Rossell?? era la clavilla mestre de la revista internacional Annuaire international de l'??ducation de 1933 a 1969. Rossell?? utilitzava la sintesi d'aquests estudis per a triar els temes tractades cada any a la Conf??rence internationale de l'??ducation. Des de l'inici dues grans temes tornen cada vega: millorar l'ensenyament (la formaci?? dels mestres, l'educaci?? de les nenes i de les dones???) i l'internacionalisme (educaci?? per la pau, cooperaci?? internacional???). La mem??ria de la primera guerra mundial romania viva i es pensava que la educaci?? pogu??s contribuir a la prevenci?? de tals atrocitats.
??s una de les raons per qu?? l'OIE mai no va acceptar que una naci?? fos excl??s de participar als treballs de l'organitzaci??. El que, segons Charles Magnin, catedr??tic a la Universitat de Ginebra, va alentir el progr??s quan calia escoltar els discursos for??a ideol??gics dels delegats de l'Alemanya nazi o els pa??sos communistes.
El 1969, l'OIE va integrar la Unesco. La fi de la guerra freda obrir?? perspectives noves per a l'instituci?? en facilitar les recerques objectives, m??s independents de les ideologies vigents i de continuar a donar dades dures que permeten de millorar l'ensenyament.
La directriu actual de l'OIE ??s Clementina Acedo.
[edita] Accions i resolucions
La Historical Note (1934-1977) d'en Pere Rossell?? dona una resum de les resolucions i recomanacions de l'OIE.[2].
