Oficina internacional d'educació
De Viquipèdia
L’Oficina internacional d'educació o OIE, més coneguda amb el seu nom francès Bureau international d'Education abreujat BIE és una organització privada i non governamental. Fou fundada al 1925 a Ginebra (Suïssa). La seva missió original era la col·lecció de documents referent a l'ensenyament públic i privat, la recerca científica i la coordinació d'institucions i associacions que s'interessan a la educació en general. Entre els seus directors, hi ha els pedagogs coneguts Pere Roselló i Blanch i Jean Piaget. Al 1969, la oficina va integrar l'UNESCO.
Taula de continguts |
[edita] Història
El 1925, uns col·laboradors de l'Institut Jean-Jacques Rousseau, entre altres Édouard Claparède i Adolphe Ferrière, van crear l'oficina. Pierre Bovet n'era el primer director. Volien promoure l'educació científica en fundar-se en la recerca experimental dels processos d'adquisició de coneixences i aptituds al cap dels alumnes, i no des del punt de vist del mestre, el que havia sigut la tradició fins aleshores.[1]
Al 1929 l'organisme va conèixer problemes financers. El nou director Piaget - que en va romandre el director fins al 1967 i el director adjunt Rosselló van proposar una reforma, en mudar l'OIE en organització intertgovernamental. Els primers afiliats internacionals eren Polònia, Equador i el cantó de Ginebra, aviat seguits per a Bèlgica, Columbia, Egipte, Espanya i la aleshores Txecoslovàquia.
L'OIE, entre altres tasques, publicarà cada any unes estatístiques comparatives referent a la qualita de l'ensenyament als països afiliats, el que crea una emulació sana i una dispersió dels mètodes més eficaços. Pere Rossellò era la clavilla mestre de la revista internacional Annuaire international de l'éducation de 1933 a 1969. Rossellò utilitzava la sintesi d'aquests estudis per a triar els temes tractades cada any a la Conférence internationale de l'éducation. Des de l'inici dues grans temes tornen cada vega: millorar l'ensenyament (la formació dels mestres, l'educació de les nenes i de les dones…) i l'internacionalisme (educació per la pau, cooperació internacional…). La memòria de la primera guerra mundial romania viva i es pensava que la educació pogués contribuir a la prevenció de tals atrocitats.
És una de les raons per què l'OIE mai no va acceptar que una nació fos exclòs de participar als treballs de l'organització. El que, segons Charles Magnin, catedràtic a la Universitat de Ginebra, va alentir el progrès quan calia escoltar els discursos força ideològics dels delegats de l'Alemanya nazi o els països communistes.
El 1969, l'OIE va integrar la Unesco. La fi de la guerra freda obrirà perspectives noves per a l'institució en facilitar les recerques objectives, més independents de les ideologies vigents i de continuar a donar dades dures que permeten de millorar l'ensenyament.
La directriu actual de l'OIE és Clementina Acedo.
[edita] Accions i resolucions
La Historical Note (1934-1977) d'en Pere Rosselló dona una resum de les resolucions i recomanacions de l'OIE.[2].
