Numeració àtica
De Viquipèdia
| Sistema de nombres en matemàtiques |
| Conjunts de nombres |
| Nombres destacables |
| Nombres amb propietats destacables |
|
Primers |
| Extensions dels nombres complexos |
|
| Nombres Especials |
|
| Altres nombres importants |
|
Seqüència d'enters |
| Sistemes de numeració |
|
Àrab, Armeni, Àtica (grega), Babilònica, Xinesa, Ciríl·lica, Egípcia, Etrusca, Grega, Hebrea, Índia, Jònica (grega), Japonesa, Jémer, Maia, Romana, Tailandesa
|
, 
La numeració àtica era utilitzada en l'antiga Grècia, possiblement des del segle VII aband de crist. També és coneguda com a la numeració herodianica perquè va ser descrita per primera vegada en un manuscrit del segle II per Herodian. També es coneguda com a numeració acrofonica ja que tots els símbols usats, excepte el del nombre '1', deriven de la primera lletra de les paraules cinc, deu, cent, mil i deu mil en grec. Veure nombres grecs i acrofònica.
| Decimal | Símbol | Numeració àtica |
|---|---|---|
| 1 | Ι | -- |
| 5 | Π | πεντε (pente) |
| 10 | Δ | δέκα (deka) |
| 100 | Η | ἑκατόν (hekaton) |
| 1000 | Χ | χίλιοι (khilioi) |
| 10000 | Μ | μυριάς (myrias) |
A diferència de la més familiar numeració romana moderna, la numeració àtica només conté formes additives. Per exemple, el nombre 4 és escrit com ΙΙΙΙ, igual que en la numeració romana antiga, no com en la numeració romana medieval i moderna que s'escriuria IV.
A més, els símbols que representaven els nombres 50, 500, 5000 i 50000 eren una combinació del símbol 'pi' antic (amb la pota dreta curta) i una mena de manera d'aplicar una potència de deu. Per exemple, 'pi' i 'delta' combinats en un símbol representaven 50, 'pi' i 'eta' representaven 500.
[edita] Veure també
- Attic numerals in Unicode
- Numeració estrusca
