Nam June Paik
De Viquipèdia
Nam June Paik (20 de juliol, 1932 - 29 de gener, 2006) artista nascut a Corea del Sud. Va treballar amb diferents mitjans però és conegut per haver inventat el videoart.
Va néixer a Seül, tenia quatre germans grans i un pare que treballava a la indústria tèxtil. De nen, va cursar estudis de piano clàssic. El 1950, Paik i la seva familia van marxar de casa seva degut a la Guerra de Corea. Primer van marxar a Hong Kong, però després es van traslladar a Japó, per raons encara desconegudes. 6 anys més tard, es va graduar a la Universitat de Tòquio, acabant els estudis de Història de l'Art i Història de la Música. La seva tèsis va tractar sobre Arnold Schönberg, un important compositor, teòric de la música i professor.
Aquell mateix any va marxar cap a Alemanya per continuar estudiant Història de la Música a la Universitat de Munic. Allà va conéixer els compositors Karlheinz Stockhausen i John Cage, així com als artistes conceptuals Joseph Beuys i Wolf Vostell. Amb ells, Paik es va interessar per l'art tecnològic. Paik va treballar amb Stockhausen i Cage en un estudi de la música electrònica.
Nam June Paik va començar a participar en el moviment artístic Neo-Dada, conegut com a Fluxus, inspirat pel compositor John Cage i el seu ús de sons urbans, familiars i del dia a dia a la seva música. Va fer el seu gran debut a la exhibició coneguda com a “Exposition of Music-Electronic Television”, on va possar televisions per tot arreu i va fer servir plaques magnètiques per distorsionar les seves imatges.
El 1964, Paik va marxar cap a Nova York, i va començar a treballar amb Charlotte Moorman, combinant vídeo, la seva música en performances. En la seva obra "TV Cello", dues televisions una a sobre de l'altre similàven un cello real. Quan Moorman passava el seu arc sobre aquest nou tipus de "cello", imatges de ella o d'altres músics tocant apareixien a les pantalles. El 1965, Sony va introduir la càmera Portapak, la millor arma de Paik. Amb ella, podia moure i enregistrar coses, ja que era el primer enregistrador-grabador de vídeo i àudio portàtil.
Des de llavors, Paik es va convertir en una celebritat internacional, conegut per la seva creativitat i les seves obres.
En un incident que va passar en 1967, Charlotte Moorman va ser arrestada per despullar-se mentres feien la performance de Nam June Paik "Opera Sextronique". Dos anys després, en 1969, van fer la "TV Bra for Living Sculpture", on Charlotte portava uns sostenidors amb petites pantalles de televisió sobre els seus pits. En un altre treball, una estàtua de budda es mira a si mateixa en un circuit tancat de televisió.
Paik també va ser conegut per fer robots amb televisions, construits fent servir filferro i metall així com parts de ràdios i televisors.
L'any 1996, Nam June Paik va tenir un accident que el va deixar parcialment paralític. Nam June Paik va morir el 29 de gener de 2006, a Miami, degut a causes naturals.
[edita] Biografia per dates
- 1932: Neix à Seül.
- 1956: Es llicencia en Història de l'art i Història de la Música a la Universitat de Tòquio.
- 1957: Estudis a la Universitat de Munic.
- 1958: Participa en estudis d' Stockhauseni de Nono a l' Estudi de Música electrònica de Colònia.Coneix a John Cage i David Tudor.
- 1961: Participació al ler Festival Fluxus de Wiesbaden. Coneix en Georges Maciunas i Wolf Vostell.
- 1964: Coneix Charlotte Moorman. Viatge al Japó - Coneix Shuya Abe - Construcció del robot Abe-Paik.
- 1965: Gira per Europa amb Charlotte. "Café Gogo" a Nova York amb la seva SonyPortapak. Participa al Festival d’avantguàrdia de Nova York.
- 1967: Exposició a la Howard Wise Gallery de Nova York.
- 1968: Exposició Électronic Art II, Galeria Bonino de Nova York.
- 1969: Exposició " T.V. as a creative medium ", Howard Wise Gallery de Nova York.
- 1970: Happening Fluxus a la Kunstverein de Colònia.
- 1971: Concert per violoncel i imatges amb C. Moorman.
- 1972: Construcció de " T.V. Bra for a living sculpture ". " T.V. Bed "
- 1973: Realització de " Global Groove ".
- 1974: " Videa & Videology ", Everson Museum, Syracuse (N.Y.).
- 1975: " Suite 212 " (presentat al Canal 13 de la W.N.E.T.).
- 1976: " Fish flies in the sky ", Galeria Bonino de Nova York.
- 1977: Retrospectiva Stedeilik Museum, Amsterdam.
- 1978: Retrospectiva A.R.C., Museu d'Art Modern de París. " Video gardens ", Centre Pompidou.
- 1982: Retrospectiva Whitney Museum, N.Y. Premi especial del Festival de videoart de Locarno.
- 1983: Instal·lació tricolorvidéo (300 monitors), Centre Pompidou, París.
- 1988 : Créació del robot Olympe de Gouges, àmb l'ocasió del bicentenari de la Revolució francesa.
