Merla d'aigua

De Viquipèdia

Merla d'aigua

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Aves
Ordre:	Passeriformes
Família:	Cinclidae
Gènere:	Cinclus
Espècie:	C. cinclus

Nom binomial

Cinclus cinclus
(Linnaeus, 1758)

Distribució geogràfica de la merla d'aigua (en verd, tot l'any; en blau, només a l'hivern).

La merla d'aigua (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que es troba a Europa i a l'Orient Mitjà.

[edita] Descripció

Fa 18 cm de llargada i el seu pes oscil·la entre 50 i 70 grams.

Les seues formes són arrodonides, amb un bec llarg i negre i, malgrat, ésser un moixó, està impermeabilitzat per una capa de greix, talment com altres ocells aquàtics no passeriformes.

La gola i el pit són de color blanc, mentre que la nuca, el ventre i el cap, fins al dessota de la cella, tenen tonalitats brunenques. La resta del cos, és a dir, el mantell i la cua, són de color bru grisenc fosc.

N'hi ha diferents subespècies.

[edita] Hàbitat

Viu en els cursos alts dels rius, en els torrents i en els rierols de muntanya, on és sedentari, bé que, de vegades, empès pel fred i el gel, realitza curts desplaçaments hivernals que la porten a l'hivern fins a territoris més meridionals.

[edita] Costums i alimentació

Un tret que el singularitza dels altres ocells catalans i europeus és l'extraordinària capacitat que mostra per a capbussar-se, nedar i, sorprenentment, caminar per la llera del riu, on cerca els tricòpters, coleòpters i altres insectes aquàtics i llurs larves. Complementa la dieta amb crustacis, llambrics i capgrossos. Les immersions duren de deu a trenta segons, i és xocant veure'l eixir sobtadament de l'aigua i posar-se sobre un roc enmig del riu, on, en una acció molt característica seua, s'ajup i s'estira bo i enlairant la cua.

Té un vol rabent i dirigit, sempre, ran de l'aigua, alhora que emet un aspre so metàl·lic.

Fa un niu esfèric, que instal·la en els forats de ponts, de molins i de rocams, prop de l'aigua. A més a més, també té el costum de niar prop i, fins i tot, darrere els salts d'aigua, per la qual cosa la seua niada queda molt protegida. Pot niuar successivament en contrades allunyades en una mateixa temporada.

Al Principat de Catalunya és freqüent en els cursos alts del Llobregat, del Cardener i dels rierols i dels torrents d'aquestes conques d'alta muntanya. També sovinteja al nord del Bages, però manca a la comarca d'Anoia. Havia estat més freqüent al Vallès i al Moianès.