Manuel de Montoliu i de Togores
De Viquip??dia
Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 1877 - 1961) fou un destacat cr??tic i historiador de la literatura.
[edita] Biografia
Fill segon de Pl??cid de Montoliu i de Sarriera, d'ascend??ncia tarragonina, estudi?? el batxillerat als jesu??tes de Manresa i es doctor?? en Filosofia i Lletres a Madrid el 1903, despr??s de cursar la carrera a Barcelona.
El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingu?? una borsa de la diputaci?? provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia rom??nica a la Universitat de Trobi, a Halle (Alemanya), amb els professors Bernhard Sch??del i Suchier. Familiaritzat amb l'idioma i els m??todes de treball alemanys, va treballar com a lector de castell?? i catal?? a la Universitat d'Hamburg.
Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys per a ocupar una c??tedra de literatura a la Universitat de Barcelona, treball?? a les Oficines Lexicogr??fiques de l'Institut d'Estudis Catalans, on col??labor?? en el "Butllet?? de Dialectologia Catalana" i edit??, amb Pompeu Fabra, el Diccionari Aguil??. A partir del 1925, la seva labor docent es va desenvolupar a l'Argentina, on dirig?? l'Instituto de Filolog??a de la Universitat de Buenos Aires. De nou en la seva ciutat natal, va recuperar la seva c??tedra universit??ria.
Professor de literatura castellana a la Universitat de Barcelona durant molts anys, el 1931 no aconsegu?? de guanyar les oposicions per a la c??tedra corresponent. El 1936 fug?? a Fran??a, i a partir del 1937 treball?? en l'oficina de premsa italiana, ??rgan de propaganda feixista durant la Guerra Civil espanyola.
El 1943, despr??s de la mort de la seva muller, la violinista J??lia Vidal, ingress?? primerament a Montserrat i despr??s a Poblet, per?? no hi persever??, i el 1945 fou elegit assessor de cultura de la diputaci?? de Tarragona; fou tamb?? vicepresident del Patronat de Poblet i vicepresident director de l'Instituto de Estudios Tarraconenses Ram??n Berenguer IV.
[edita] Obra liter??ria
Autor de nombrosos articles i assajos monogr??fics centrats en la literatura espanyola i catalana, la seva bibliografia ??s molt abundosa, b?? que de valor enormement desigual.
Despr??s d'una primera etapa modernista, en la qual public?? poemes i drames (1901-07), es dedic?? a la cr??tica liter??ria de signe idealista ???inspirada en Karl Vossler??? i a l'erudici??, m??s a base d'intu??ci?? que no de rigor, alternada amb treballs divulgatius.
Les seves obres m??s importants s??n:
- Estudis de Literatura catalana (1912)
- Manual d'hist??ria cr??tica de la literatura catalana. Edat Moderna (1823-1900) (1922)
- La can???? popular (1926)
- Manual de literatura castellana (1929)
- Goethe en la literatura catalana (1935)
- Breviari cr??tic (1926-1933), compost per una selecci?? dels seus treballs de cr??tica period??stica
- Aribau i la Catalunya del seu temps (1936)
- L'??nima d'Espanya i els seus reflexos en la literatura del Segle d'Or (1942)
- Elucidari cr??tic (1947)
Altres obres menors foren:
- La s??rie Les grans personalitats de la literatura catalana (1957-62), fruit d'un enc??rrec de Francesc Camb??.
- Des del 1898 col??labor?? en revistes i des del 1904 en diaris, especialment catalans. Una part dels seus nombrosos articles, foren recollits en els Estudis de Literatura catalana, que foren publicats l'any 1912, i en els quatre volums del Breviari cr??tic (1926-33).
- Escrigu?? encara un bon nombre de pr??legs i f??u traduccions de l'alemany, el franc??s, l'angl??s, l'itali?? i el llat??.
- Va publicar a m??s i en diversos toms, Els grans personatges de la literatura catalana.
- Se li deuen tamb?? el Llibre de Tarragona (1953), el Llibre de Poblet (1955) i una biografia sobre Pizarro (1958).
