Leros

De Viquipèdia

Leros (Λέρος) és una illa grega a l'arxipèlag del Dodecanès de la mar Egea, situada al sud de Lipsí i al nord de Kàlimnos. Té una superfície de 53 km2 i uns 9000 habitants. El castell de Panagia i altres fortaleses medievals son els principals monuments, junt amb les seves platges pel turisme. L'illa té dos badies molt fondes a la costa occidental (Gournas al nord i Lakiou al sud) i una a la costa nord-oriental (Agia Marina). Plàtanos, a la badia del nord-est, fa les funcions de capital amb la seu del govern local però la vida està al costat a Agia Marina, que té el port principal. Altres ciutats son Lakki i Panteli (a la badia del sud-oest), i Girokambo (al sud). Al nord hi ha la petita illa d'Archaggelos i al sud-est la de Peganousi, entre d'altres menors.

[edita] Història

Segons Homer l'illa va participar a la guerra de Troia sota els caps Antifos i Feidotos, descendents d'Hèrcules. Segons Anaxímenes de Lampsacos, Leros i Icària foren colonitzades per Milet, però això segurament fou per preparar la revolta jònic, i erigir a les illes fortaleses per una mes fàcil defensa, però la revolta jònia fou dominada i l'illa va quedat sotmesa a Pèrsia com a dependència de Milet. Després de les guerres mèdiques va seguir Milet i va ser aliada d'Atenes, aliança que va mantenir durant la guerra del Peloponès fins que al final de la guerra, Milet i les seves dependencies, incloent Leros, van passar a Esparta (404 aC); al segle següent va caure sota influència de Rodes. El 357 aC fou incorporada Cària per Mausol, i el 340 aC va passar a Pèrsia. El 332 aC amb la victòria d'Alexandre el Gran l'illa va esdevenir un estat aliat a Macedònia. A la mort d'Alexandre es va aliar a Rodes i a Egipte. Aliada de Roma a la meitat del segle II aC va ser incorporada a l'imperi al final del segle I aC, probablement dins la província de Creta.

El període romà fou seguit pel bizantí sota els quals fou part del thema de Samos. El 1309 els cavallers de Sant Joan de Rodes van desembarcar a l'illa i el 1314 se'n van apoderar i la van fortificar. Fou atacada pels otomans (l'almirall Kemal Reis) el 1505 sense èxit, i altre cop el 1508. Per un tractat amb la Porta otomana, els cavallers van cedir Leros el 24 de desembre de 1522, i fou ocupada pacíficament el 1523. Sota els turcs va gaudir de fet d'un regim d'autonomia.

Va participar a la revolta grega del 1821 però pel tractat del 3 de febrer de 1830, signat a Londres, Grècia va haver de renunciar a les illes a canvi d'Eubea.

El 1911 va esclatar la guerra entre Itàlia i l'Imperi Otomà, i el 1812 fou ocupada pels italians i inclosa després a l'administració del Dodecanès. En aquesta època va arribar a tenir els seus propis segells per les comunicacions amb Turquia. El 1930 es va fundar Portolago (Lakki) que es el port natural mes gran d'aigües fondes de la Mediterrània. Portolago va esdevenir una base militar essencial pels italians i el mateix Benito Mussolini i va tenir una residencia.

Durant la segona guerra mundial fou un dels objectius mes atacats pels aliats (només Creta va ser mes bombardejada). Després de l'armistici amb Itàlia del 8 de setembre de 1943, els britànics van ocupar l'illa i els alemanys la van bombardejar contínuament i finalment fou ocupada el novembre de 1943 després de la batalla de Leros (12 a 16 de novembre de 1943). Un any després fou alliberada per un batalló grec i posada sota administració militar britànica fins el 1948 quant l'illa i les demes del Dodecanès foren entregades a Grècia el 7 de març de 1948.

[edita] Enllaços externs

• Leros un paraíso (grec) (anglès)
• Leros (anglès)