Astipàlea

De Viquipèdia

Astipàlea (Astypalaia), es una illa de la mar Egea, també anomenada Astropàlea i coneguda pel seu nom medieval d’Stampàlia. Te uns 1300 habitants i una superfície de 95 km2. Es una de les dotze illes principals del grup del Dodecanès. La ciutat principal es Astipàlea a la part oest de la badia del sud. Te un petiot aeroport. La ciutat te moltes esglésies i capelles i es conserven les ruïnes d’antics temples, així com columnes i altres restes.

La illa es formada per dos masses de roca unides al centre per un istme. Antigament fou possessió de Cària i es va dir Pyrrha, i mes tard Pylea.

Fou una colònia de Megara i Ovidi l’esmenta com una de les illes subjectes a Minos (Creta). El 105 aC va signar una aliança amb l’illa segurament per causa dels seus bons ports i la seva posició central. Durant l’imperi fou ciutat lliure.

El 1207 fou cedida a Venècia per l’emperador Llatí i donada en feu a la família Querini. La branca que va governar l’illa foren coneguts com els Querini-Stampàlia. El 1522 els otomans van ocupar Rodes i uns anys després (1537) fou ocupada l’illa d’Astipàlea. Des el 1646 al 1668, durant la guerra de Creta o Candia, l’illa va tornar sota influencia veneciana, però al final va romandre en mans dels otomans. Sota els turcs va gaudir de força autonomia sota dependència del Pasha de Rodes, i pagant un petit tribut anyal de 9500 piastres.

El 1912 va ser cedit a Itàlia i va formar el territori del Dodecanès. El 1947, després de la II Guerra mundial, va ser transferida a Grècia junt amb la resta de les illes del grup.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astipàlea