Kasos
De Viquipèdia
Kasos (llatí Casus) es una illa del Dodecanès a Grècia, entre Kàrpathos i Creta.
Actualment te uns vuit-cents habitants i cinc localitats: Phry, Agia Marina, Arvanitohori, Poli i Panagia. Phry es el principal i fou fundada el 1830. Te un petit aeroport. Casi totes les viles son a la vora de Pry, que es a la badia d'Emborios (antiga Empòrion). L'antiga ciutat de Kasos es al interior, en ruïnes, al costat de la moderna Poli o Polion. El port era a Empòrion. Una plana del sud es diu Argos, probablement derivada de la ciutat d'Argos.
Antigament es va dir (segons Homer) Amfe o Acne, i també Astrabe. Vers el 1700 aC van arribar els Telquines, que eren els Minoics de Creta, a algunes illes (Rodes, Tilos, Kasos). L'illa ve rebre el nom de Kasos, fill del príncep Cleòmahos de Creta, i primer habitant. Els minoics van dominar l'illa fins després del 1500 aC quant van arribar els micènics o Aqueus (Doris). El 1200 aC es van construir les muralles i Kasos va participar a la a guerra de Troia (vers 1193-1184 aC) amb alguns vaixells.
Vers el 800 aC l'illa fou conquerida per Rodes. El 479 aC es va unir a la Lliga Hel·lènica dirigida per Atenes, cosa que va durar fins el 413 aC en que l'illa es va separar dels atenencs i va tornar a ser dependència de Rodes.
El 334 aC Rodes fou sotmesa a Alexandre però el 305 o 304 aC va recuperar la independència que va durar fins l'any 42 quant fou sotmesa a Roma. Kasos fou saquejada pels romans.
Va pertànyer a Roma sota l'imperi occidental i oriental fins el 1309, però des el segle VIII la zona de la mar Egea fou centre de pirates i els illencs van haver de dedicar-se a l'agricultura. El 718 i 807 Kasos va ajudar als bizantins en la seva lluita des la base de Rodes contra els àrabs de Creta, fins que finalment Creta fou reconquerida.
El 1082 Bizanci va concedir a Venècia una base naval comercial a Rodes i els illencs del Dodecanès van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupació. El 1204, a la caiguda de Constantinoble, Rodes i les demes illes van romandre sota el control del emperador establert a Nicea, que el 1261 va recuperar la capital. Rodes i les illes foren concedides en feu a diversos senyors. Rodes fou concedit en feu a un genovès que el 1309 la va vendre als Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Els Cavallers van dominar les illes del Dodecanès menys Astipàlea, Kàrpathos i Kasos. Constantinoble fou ocupada pels otomans el 1453 i llavors va passar a Rodes; fins el 1480 Rodes no fou assetjada, sense èxit. Finalment els turcs van conquerir Rodes el 1523 i els cavallers es van retirar. El 1537 els otomans van ocupar Kàrpathos i Kasos. El soldà Solimà va donar un privilegi a les illes, per el qual els generals, almiralls i oficials civils no tenien dret a maltractar als illencs, els quals gaudirien d'un ampli autogovern, elegit dins la comunitat, i nomes hi hauria present in oficial turc anomenat Soumbasis. A canvi d'aquest privilegi els illenc havien de pagar una taxa al soldà dos vegades l'any.
Sembla, per el relat d'algun viatger, que entre 1579 i 1599 l'illa es va despoblar i no va tornar a ser habitada fins el 1622, i llavors es va segregar del arquebisbat de Kàrpathos i es va erigir en província patriarcal. El 1670 es parla d'uns cinc mil habitants. El 1678 va ser ocupada per Rússia fins el tractat de Kutjuk Kainartj el 10 de desembre de 1744, que va establir la seva evacuació i es va tornar a la situació anterior.
Al 1821 l'illa tenia una onze mil habitants i fou la primera que va declarar la independència i va proveir als rebels amb vaixells i capitans, el que va ser important per el triomf dels independentistes. Però el maig de 1824 els turcs van desembarcar a l'illa i la van devastar, matant a molts habitants. Aquesta matança es commemora cada any el 7 de juny. Pel Tractat de Londres del 1833 Kasos va tornar sota control otomà com la resta del Dodecanès, mentre que els turcs abandonaven Eubea. Després de la guerra es va recuperar la tradició marinera. Gent de Kasos va treballar al canal de Suez i al de Panamà i capitans de l'illa foren dels primers a creuar aquestos canals.
El 1912 els italians van ocupar les illes del Dodecanès. En aquell temps nomes hi havia uns 6700 habitants. Els italians van voler fer del Dodecanès una província italiana però els illencs de les dotze illes van proclamar el Estat Autònom del Egeu amb la intencio d'unir-se a Grècia. El tractat de Sevres del 1920 va cedir les illes a Grècia, menys Rodes, però el de Lausana del 1923 les va retornar a Itàlia.
El 1943, al caure el govern feixista italià, els alemanys van ocupar les illes, que van entregar als britànics el 1945. El setembre de 1946 la Conferencia de Paris va decidir la transferència de les illes a Grècia El 1947 els britànics van acordar el retorn a Grècia i el març van entregar el control al oficial grec almirall Periklis Ionannidias; el 28 d'octubre de 1947 el Dodecanès fou transferit formalment a Grècia i la integració es va fer efectiva el 7 de març de 1948.
