Leiden

De Viquip??dia

Leiden ( pronunciaci?? en neerland??s (?) ['l??id??n], ['l??id??] AFI, antigament escrita com Leyden) ??s una poblaci?? de la prov??ncia d'Holanda Meridional (Zuid-Holland en neerland??s), als Pa??sos Baixos. Segons la informaci?? estad??stica de l'Ajuntament de Leiden (enlla?? extern, en neerland??s), l'1 de gener de 2006 la ciutat t?? 118.070 habitants (118.598 habitants l'any anterior), i ??s, despr??s de Rotterdam, L'Haia (Den Haag en neerland??s) i Dordrecht, la quarta ciutat m??s poblada de la prov??ncia. Forma part de l'anomenat Randstad.

El seu municipi s'est??n (en el 2006) fins als municipis de: Leiderdorp per l'Est; Teylingen i Oegstgeest pel Nord; Katwijk, arribant fins a la costa pel Nord-est; Wassenaar i Voorschoten per l'Oest; Leidschendam-Voorburg i Zoeterwoude pel Sud.

Forma part de l'anomenada "regi?? Holanda Ren??nia" (regi?? Holland Rijnland), juntament amb Alkemade, Hillegom, Katwijk, Leiderdorp, Lisse, Noordwijk, Noordwijkerhoud, Oegstgeest, Teylingen, Voorschoten, i Zoeterwoude.

Les seves coordenades geogr??fiques s??n 52??10???N 4??29???E (en forma decimal: 52,16N, 4,49E). Al sistema de coordenades neerland??s RD (Rijksdriehoeksmeting): 94, 464.

Taula de continguts 1 S??mbols 1.1 Escut d'Armes 1.2 Bandera 2 Hist??ria 2.1 Precedents 2.2 Segles XV i XVI 2.3 Segles XVII i XVIII 2.4 Segles XIX i XX 2.5 Segle XXI 2.6 Fortificacions 2.7 Esgl??sies 3 Enlla??os externs

[edita] S??mbols

Informaci?? basada b??sicament en dades de l'Ajuntament de Leiden. (enlla?? extern, en neerland??s)

La ciutat de Leiden ??s anomenada la "Ciutat-clau" (Sleutelstad en neerland??s). L'origen d'aquest s??mbol de la ciutat es remunta al 1293 quan ja hi havia documents amb un segell on apareix l'ap??stol Pere (sant patr?? de la ciutat), guardi?? de les portes del cel, portant una clau.

[edita] Escut d'Armes

La clau ha format part de Leiden des del segle XIII. M??s tard aquesta clau es va transformar en les dues claus creuades que encara es troben en l'Escut d'Armes. A m??s de les claus, a l'Escut d'Armes apareix un lle?? combatent vermell sobre una muralla amb el text (en llat??): "Haec libertatis ergo" ("Aix?? per la llibertat"). Aquest Escut d'Armes es remunta a la resist??ncia dels Pa??sos Baixos contra Espanya al segle XVI. L'urpa esquerra del lle?? descansa sobre un escut platejat amb dues claus vermelles creuades, i l'urpa dreta sost?? una espasa platejada amb m??nec daurat.

[edita] Bandera

Les claus tamb?? apareixen al disseny de la bandera de la ciutat, que va ser aprovada el 1949 per l'Ajuntament. La bandera ??s de proporcions 3 x 2, amb tres bandes horitzontals d'igual amplada de colors vermell, blanc i vermell. Cap al costat de l'asta, hi ha un cercle vermell amb les dues claus creuades, tamb?? en vermell.

[edita] Hist??ria

[edita] Precedents

Hi va haver una fortificaci?? romana a Leiden al segle IV. Per?? la suposada connexi?? de Leiden amb la romana Lugdunum Batavorum no ??s certa, ja que aquest campament rom?? ??s en realitat l'actual Katwijk.

La ciutat es va originar al peu d'una colina artificial, aixecada entre els anys 800 i 1150, en la conflu??ncia dels anomenats Vell i Nou Rin (restes del vell curs del riu Rin). En la menci?? m??s antiga, cap a l'any 860, el llavors poble era anomenat Leithon. En la mencionada colina es va edificar un castell (De Burcht, vegeu la secci?? "Fortificacions"), on residia inicialment un vassall del bisbe d'Utrecht, per?? al voltant del 1100 el castell va passar a mans del comte d'Holanda.

La ciutat va ser governada per vescomtes, els representants dels comtes d'Holanda, fins el 1420. L'assentament va rebre al 1266 confirmaci?? dels drets municipals ja anteriorment concedits, i es va desenvolupar amb una florent ind??stria de teixits fins arribar a ser una de les ciutats m??s grans de la regi?? anomenada Holanda. El 1389, quan la poblaci?? havia crescut a uns 4000 habitants, la ciutat va haver de ser estesa amb l'ampliaci?? entre el canal Rapenburg (anteriorment era el marge sud de la ciutat) i el Witte Singel (part del canal circular al voltant de l'actual centre de la ciutat).

[edita] Segles XV i XVI

El 1420, en el marc d'una guerra civil (Hoekse en Kabeljauwse twisten en neerland??s), Leiden va ser conquerit pel duc Jan van Beieren. El duc amb el seu ex??rcit van marxar des de Gouda en direcci?? a Leiden per tal de conquerir la ciutat. L'ex??rcit estava ben equipat i tenia alguns canyons. Filips van Wassenaar, vescomte de Leiden, i els altres nobles locals (del b??ndol "Hoekse"), van assumir que el duc assetjaria Leiden primer i enviaria petites unitats per tal de conquerir les ciutadelles del voltant. Per?? Jan van Beieren va triar atacar les ciutadelles primer amb el seu ex??rcit. Tot disparant sobre les muralles i portes de la ciutat, les tropes van poder afeblir les ciutadelles una per una. En el transcurs d'una setmana Jan van Beieren va conquerir els castells de Poelgeest, Ter Does, Hoichmade, De Zijl, Ter Waerd, Warmond i De Paddenpoel. El 24 de juny l'ex??rcit va apar??ixer davant de les muralles de Leiden. El 17 d'agost del 1420, despr??s d'un setge de dos mesos, la ciutat es va entregar a Jan van Beieren. El vescomte de la ciutadella, Filips van Wassenaar, va ser desposse??t dels seus c??rrecs i drets, i va passar els seus darrers anys captiu.

A finals del segle XV, els establiments de teixits de Leiden van ser molt importants.

L'esgl??sia m??s gran de Leiden, la Pieterskerk (esgl??sia de Pere) tenia inicialment una de les torres m??s grans dels Pa??sos Baixos. Tanmateix, degut a una tempesta, la torre de m??s de 100 metres es va esfondrar l'1 de mar?? del 1512. La torre mai es va reconstruir. Aquesta esgl??sia, la primera de Leiden, est?? lligada amb l'origen del s??mbol de la ciutat: les dues claus creuades. Ja en el 1121 es va construir en aquest lloc una capella dedicada als ap??stols Pere i Pau (vegeu la secci?? "Esgl??sies").

La ciutat va jugar un paper important en la Guerra dels Vuitanta Anys. El 1572 la ciutat va triar estar de part de la rebel??li?? antiespanyola. El Governador dels Pa??sos Baixos, Luis de Requesens, assetja la ciutat el 1574. El setge de Leiden va durar des de maig fins el 3 d'octubre del 1574, quan la ciutat es va alliberar gr??cies a la destrucci?? dels dics, possibilitant aix?? l'acc??s de bots amb provisions pels habitants de la ciutat. Despr??s de la resist??ncia oposada al setge, es concedeix a la ciutat la universitat el 1575. La Universitat de Leiden ??s la universitat m??s antiga de les Prov??ncies Unides. Amb aix??, l'stadhouder Guillem d'Orange va mostrar el seu agra??ment i reconeixement als pobladors de Leiden, que havien resistit el setge per part dels espanyols en nom del rei Felip II. La tradici?? diu que se'ls va oferir als habitants de Leiden la possibilitat de triar entre la universitat i certa exempci?? d'impostos. L'alliberament de Leiden encara es celebra grandiosament, cada 3 d'octubre (vegeu la secci?? "Esdeveniments").

Des de llavors la universitat, els estudiants i les cases d'estudiants s??n un factor dominant en la imatge de la ciutat.

[edita] Segles XVII i XVIII

Al segle XVII es produeix una gran prosperitat de la ciutat, gr??cies a l'impuls que refugiats dels Pa??sos Baixos espanyols van donar a la ind??stria t??xtil. Abans del setge del 1574, la ciutat havia comptat amb uns 15.000 habitants, dels quals aproximadament una tercera part van perdre la vida durant el setge; el 1622 Leiden va cr??ixer fins els 45.000 habitants, mentre que cap el 1670 es va arribar fins i tot un nombre proper als 70.000. Al Segle d'Or Neerland??s, Leiden era, despr??s d'Amsterdam, la ciutat m??s gran dels Pa??sos Baixos. El creixement de poblaci?? va fer necess??ria la construcci?? de canals i "canals circulars" (que envoltaven les ciutats, anomenats "Singel" en neerland??s). L'actual centre de la ciutat de Leiden, reconeixedor pel disseny del "Singel", es va completar el 1659.

Leiden tamb?? ??s conegut com un dels llocs on alguns dels Pelegrins (Pilgrims), aix?? com alguns dels primers colons de Nova Amsterdam, van viure per un temps a comen??aments del segle XVII, abans de la seva parten??a cap el Nou M??n.

Al segle XVIII decau la ind??stria t??xtil. Degut a mesures proteccionistes a Fran??a va empitjorar la posici?? de compet??ncia. A m??s a m??s, els salaris havien de ser relativament alts, perqu?? el cost de la vida a la regi?? d'Holanda era alt degut a l'alta pressi?? fiscal. Els empresaris t??xtils de Leiden van traslladar parts del proc??s de producci?? a "terres de baix salari": Twente i els voltants de Tilburg.

El resultat va ser un constant descens del nombre d'habitants de Leiden, que a finals del segle XVIII havia baixat a 30.000 i cap el 1815 arribaria a un m??nim de 27.000.

[edita] Segles XIX i XX

El 12 de gener del 1807 la ciutat va ser v??ctima d'una cat??strofe quan va explotar un vaixell que carregava p??lvora, amarrat il??legalment al costat est del canal Rapenburg. L'explosi?? va destruir centenars de cases, incloent-hi la de la fam??lia d'impressors Elsevier. Aproximadament 150 ciutadans van perdre la vida. El rei Lluis Bonaparte va visitar personalment la ciutat per tal de coordinar l'ajut per les v??ctimes. En el lloc de la "ru??na" originada per l'explosi?? es van construir el Van der Werfpark (Parc Van der Werff, vegeu "Rius, canals i parcs") i el Kamerlingh Onnes Laboratorium (Laboratori Kamerlingh Onnes).

A comen??aments del segle XIX la manufactura de baieta s'abandona, encara que la ind??stria segueix sent la base per a l'economia de Leiden.

El 1842, la l??nea de ferrocarril cap a Haarlem, molt important per Leiden, es va posar ??s. El 1843 es va realitzar la connexi?? amb L'Haia.

Durant el segle XIX es produiria alguna millora en la desolada situaci?? socioecon??mica, gr??cies tamb?? a la l??nea del ferrocarril, per?? el nombre d'habitants al voltant l'any 1900 encara no havia pujat molt per sobre dels 50.000. La recessi?? econ??mica es plasma v??vidament en la caiguda de la poblaci??: la poblaci?? de Leiden que s'estima que va arribar als 100.000 habitants el 1640, es va enfonsar a 30.000 entre el 1796 i el 1811, i al 1904 era de 56.044 habitants.

No va ser fins el 1896 que Leiden va comen??ar a estendre's fora dels canals circulars ("singels" en neerland??s) del segle XVII. Particularment despr??s del 1920 es van establir noves ind??stries en la ciutat, com la ind??stria conservera (part est del centre de la ciutat) i la ind??stria del metall (Hollandse Constructie Groep, Grup de Construcci?? Holandesa).

El 1866 la ciutat va ser afectada per l'??ltima gran epid??mia (el c??lera), que el 1868 va portar a l'inici de la construcci?? del nou Hospital Acad??mic (Academisch Ziekenhuis, on ara es situa el Museu Nacional d'Etnologia, Rijksmuseum voor Volkenkunde).

El 1883 no nom??s Leiden es va espantar, tamb?? els Pa??sos Baixos sencers, per les not??cies de l'arrest de la Goeie Mie ("La bona Mie", tamb?? coneguda com "La Barrejadora de Ver?? de Leiden", en neerland??s: Leidse Gifmengster), que en el transcurs de diversos anys va fer al menys 27 v??ctimes.

Per gran pena de molts, en el cru hivern del 1929 l'ajuntament es va incendiar. De l'immoble nom??s es va mantenir dreta la fa??ana que d??na a la Breestraat. Molt poc abans de l'incendi, algunes pintures valuoses van ser traslladades a un altre lloc per restauraci??.

Durant la Segona Guerra Mundial, Leiden va ser durament afectada pels bombardejos aliats. Els voltants de l'estaci?? i el Marewijk (actualment els voltants dels carrers Schuttersveld i Schipholweg) van ser devastats gaireb?? totalment.

La part m??s important de la hist??ria dels Pa??sos Baixos en la que Leiden va contribuir, va ser la Constituci?? dels Pa??sos Baixos. Johan Rudolf Thorbecke (1798-1872) va escriure la Constituci?? dels Pa??sos Baixos l'abril del 1848 a casa seva del carrer Garenmarkt, 9 a Leiden.

[edita] Segle XXI

Leiden t?? importants funcions com a centre de comer?? i de compres per a les comunitats al voltant de la ciutat. T?? el carrer comercial m??s llarg de Leiden, dels Pa??sos Baixos, i possiblement d'Europa, la Haarlemmerstraat, amb gaireb?? un quil??metre de llarg.

[edita] Fortificacions

• el Burcht (el castell). En l'important i estrat??gic punt d'uni?? dels dos brancals del "Vell Rin" (Oude Rijn), s'aixeca el vell castell De Burcht, una muralla circular constru??da sobre un tur?? de terra. El tur?? va ser probablement un refugi contra la pujada de les aig??es abans que una petita fortificaci?? fos constru??da al capdamunt al segle XI.
• dues portes de la ciutat. De les velles portes d'entrada a la ciutat de Leiden, nom??s en resten dues, la Zijlpoort i la Morschpoort. Totes dues daten de finals del segle XVII.
• el Gravensteen. Constru??t com a fortificaci?? al segle XIII, ha servit des de llavors com a casa, biblioteca i pres??. En l'actualitat ??s un dels edificis de la Universitat.

Tret d'una petita torre de vigil??ncia al Singel, no hi resta res de les muralles de la ciutat.

[edita] Esgl??sies

Despr??s de que Leiden s'alliber??s dels espanyols el 1574, els Calvinistes van instaurar el servei de culte a la ciutat. Les esgl??sies cat??liques es van transformar en les austeres esgl??sies protestants.

Les principals esgl??sies de les moltes que hi ha a Leiden s??n:

• la Pieterskerk (Esgl??sia de Sant Pere), la m??s antiga de Leiden (1315). Cont?? monuments a Scaliger, Boerhaave i altres famosos erudits. Pel setembre del 2001 van comen??ar les obres de restauraci?? (basades en investigacions que van comen??ar el 1993 per tal d'identificar els danys i catalogar els treballs necessaris), ja que un insecte anomenat escarabat del rellotge de la mort ha estat atacant l'estructura de la teulada, i tamb?? altres parts de l'esgl??sia necessiten restauraci??. El 2006 les obres estan encara en curs, i es preveu treballar en la part superior de l'esgl??sia fins a comen??aments del 2007. Vegeu tamb?? la refer??ncia en la secci?? "Segles XV i XVI".
• la Hooglandse Kerk ("Esgl??sia de les Terres Altes", anteriorment esgl??sia i tamb?? catedral de Sant Pancraci), la m??s gran que encara est?? en ??s en la ciutat. Va ser constru??da entre el 1380 i el 1535. T?? la nau transversal g??tica m??s gran del m??n, amb els seus 65,70 m. Cont?? un monument a Pieter Adriaanszoon van der Werff.

• la Marekerk, esgl??sia del 1649, important hist??ricament pel seu estil constructiu. Arent van 's Gravesande va dissenyar l'esgl??sia el 1639 (altres exemples del seu treball a Leiden s??n De Lakenhal, que alberga el museu municipal, i la Biblioteca Universit??ria de Leiden - Bibliotheca Thysiana). La ciutat en creixement necessitava una altra esgl??sia i la Marekerk va ser la primera esgl??sia constru??da a Leiden (i als Pa??sos Baixos) despr??s de la Reforma, adaptada al culte protestant per primera vegada en la hist??ria de les esgl??sies dels Pa??sos Baixos. ??s un exemple de classicisme neerland??s. En el disseny de Van 's Gravesande d'aquesta construcci?? octogonal, el p??lpit ??s la pe??a central de l'esgl??sia, amb els bancs al seu voltant. El p??lpit segueix el model del de la Nieuwe Kerk a Haarlem (dissenyat pel Jacob van Campen). L'edifici es va fer servir per primera vegada el 1650, i encara est?? en ??s (el 2006). Enlla?? extern a la p??gina de la Marekerk.
• la Oud-Katholieke Parochie van de H.H. Fredericus en Odulfus, parr??quia de l'Esgl??sia Cat??lica Antiga situada en el carrer Zoeterwoudsesingel, 49.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Leiden

• (neerland??s) P??gina de l'ajuntament
• City Of Leiden