[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jaume Cabré i Fabré - Viquipèdia

Jaume Cabré i Fabré

De Viquipèdia

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947) és un filòleg i escriptor català.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans.

Durant molts anys ha compaginat l’escriptura literària amb l’ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La Granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'Enllaç (1994-1998), Crims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (junt amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d’Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la. Amb el mateix equip va fer el guió d’Havanera (1993).

Taula de continguts

[edita] La seva obra literària

[edita] Els inicis

Es dóna a conèixer amb dos llibre de narracions, Faules de mal desar (1974) i Toquen a morts (1977).

La seva primera novel·la, Galceran l'heroi de la guerra negra (1978) ja fa aparèixer el que seran temes recurrents de la seva obra: el poder i la condició humana. El personatge del bandoler Jaume Galceran, ple de contradiccions, està dibuixat com un heroi malgrat ell mateix durant la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina).

La segona novel·la, Carn d'olla (1978), fa ressaltar un personatge ben diferent, la Barringa Barranga, una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barceloní de Sant Antoni.

A El mirall i l'ombra (1980) apareix per primer cop la música i, en certa manera, la reflexió sobre el valor de la creació artística, que més endavant seran temes presents de manera constant.

L’any 1980 publica una obra de literatura infantil, la novel·la La història que en Roc Pons no coneixia i un any més tard, un conte que porta el títol de El blauet.

[edita] La consolidació

Durant els anys 1984 i 1985 apareixen els tres títols que conformaran el Cicle de Feixes i que treballava des de feia molts anys. El 1984 apareix La teranyina, història emmarcada en la Setmana Tràgica i que narra les vicissituds d’aquells moments però no a Barcelona sinó a la ciutat de Feixes, correlat literari de Terrassa. La lluita pel poder polític, econòmic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la família Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novel·la.

El mateix 1984 apareix Fra Junoy o l'agonia del sons, una novel·la de gestació lenta, com seran a partir d’ara les novel·les que publiqui Cabré, on, a més dels moviments subterranis del món eclesial de Feixes i del monestir de la Ràpita del qual el frare protagonista és confessor, la música hi té un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de La teranyina i el món de Feixes també són presents en aquesta novel·la, que en certa manera n’és una continuació. Destaca la figura de Fra Junoy, una mena de víctima dels que tenen poder de manipulació.

El 1985 publica la “nouvelle” "Luvowski o la desraó" que és el punt final d’aquests personatges i famílies que han viscut en les altres dues novel·les. Aquest relat va ser publicat dins d’un llibre de narracions: Llibre de preludis, on la música encara hi és més present.

El 1984 va publicar la seva segona novel·la infantil: L'home de Sau.

[edita] La maduresa

El 1991 apareix Senyoria, una novel·la sobre la corrupció judicial que emana del poder absolut i situada a la Barcelona de finals del segle XVIII. Si amb Fra Junoy va pintar una víctima, ara amb don Rafel Massó, el regent civil de l’Audiència de Barcelona, pinta la figura del botxí, amb totes les seves pors i els seus egoismes.

L'ombra de l'eunuc (1996) és una novel·la que relata els anys del final del franquisme, la transició i els anys posteriors des de la perspectiva de la generació de l’autor, personificada per Miquel Gensana, el protagonista. Al mateix temps és una novel·la de reflexió sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical. L’estructura del relat està basada en la mateixa estructura del Concert per a violí i orquestra d’Alban Berg.

Mentre inicia la següent novel·la fa una incursió en altres gèneres. El 1999 publica El sentit de la ficció, un assaig sobre la creació literària, sobre l’escriptura, sobre la cuina de l’escriptor.

El 2000 hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats Viatge d'hivern. Catorze històries relacionades entre elles per impulsos amagats. El lector va descobrint aquestes relacions a mesura que avança en els relats; i el lligam es manté malgrat que cada relat s’esdevé en llocs i èpoques ben diferents. És una mirada a l’Europa que no hem sabut construir de cap altra manera. L'any següent, el 2001, publica i estrena al Teatre Nacional de Catalunya, l’obra de teatre Pluja seca, on apareix el tema de la desvirtuació de la memòria històrica i sobre el fet que la història l’escriuen els vencedors. El drama comença al castell de Peníscola convertit en cort papal (veritable per a ells, cismàtica per a Roma) el dia que mor Benet XIII i el delmat col·legi cardenalici decideix nomenar un successor de qui a Roma titllen d’antipapa.

Les veus del Pamano (2004), és la seva última novel·la per ara. Arrenca als anys quaranta, en un poble del Pallars Sobirà i arriba fins als nostres dies, amb un fris de personatges com els mestres Oriol Fontelles i Tina Bros, o la senyora Elisenda Vilabrú. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó, la por a l’oblit són alguns dels temes que apareixen en aquesta novel·la.

El 2005 publica el segon assaig: La matèria de l'esperit sobre la lectura literària.


[edita] Bibliografia

[edita] Llibres de narracions

  • Faules de mal desar (Ed. Selecta. Barcelona, 1974).
  • Toquen a morts (Ed. La Magrana. Barcelona, 1977).
  • Tarda lliure (1981) (Premi “Recull”, 1980).
  • Llibre de preludis (Ed. 62. Barcelona, 1985). Ed. Proa. B, 2002
  • Viatge d’hivern (Ed. Proa. Barcelona, 2000)

[edita] Novel·les

  • Galceran, l'heroi de la guerra negra (Ed. Proa, Barcelona).
  • Carn d'olla. (Ed. Moll. Mallorca, 1978). Ed. Proa, B 1999)
  • El mirall i l’ombra (Ed. Laia. Barcelona, 1980)
  • La teranyina (Edicions Proa, Barcelona, 1984)
  • Fra Junoy o l’agonia dels sons (Ed. 62, B. 1984) Ed. Proa, B. 1998
  • Senyoria (1991) (Editorial Proa, Barcelona)
  • El llibre de Feixes (La trilogia de Feixes) (Ed. Proa. Barcelona, 1996)
  • L’ombra de l’eunuc (Ed. Proa. Barcelona, 1996)
  • Les veus del Pamano (Ed. Proa. Barcelona, 2004)

[edita] Assaig

  • El sentit de la ficció (Ed. Proa. Barcelona, 1999)
  • La matèria de l’esperit (Ed. Proa. Barcelona 2005)

[edita] Teatre

  • Pluja seca (Ed. Proa-TNC. Barcelona, gener de 2001)

[edita] Novel·les i relats infantils

  • La història que en Roc Pons no coneixia (Ed. La Galera. B. 1980)
  • L’any del blauet (Ed. Barcanova, Barcelona 1981)
  • L’home de Sau (Ed. La Galera, Barcelona, 1985)

[edita] Guionatge

  • La dama blanca (telefilm) (1987)
  • La teranyina (radionovel·la) (1988)
  • Fins que la mort ens separi (radionovel·la) (1989)
  • La granja (sèrie TV) (1989-1992)
  • La teranyina (film) (1990)
  • Havanera (film) (1993)
  • Estació d’enllaç (sèrie TV) (1994-1998)
  • Crims (sèrie TV) (2000)
  • Nines russes (telefilm) (2003)
  • Sara (telefilm) (2003)

[edita] Obra traduïda

  • Traduccions de Senyoria
    • Castellà. Señoría (trad. Daniel Royo). Ed. Grijalbo-Mondadori. Barcelona, 1993. 2a edició: Random House- Mondadori: Barcelona, 2005)
    • Hongarès. Ömeltósága. (trad: Tomcsányi Zsuzsanna.) Ed. Európa. Budapest, 2001
    • Romanès. Excelenta (trad: Jana Balacciu Matei) Ed. Merònia. Bucarest, 2002
    • Gallec. Señoría (trad. Dolores Martínez Torres) Ed Galaxia. Vigo, 2002
    • Francès. Sa Seigneurie (Trad: Bernard Lesfargues) (Christian Bourgois Éditeur. París, 2004.)
    • Italià. Sua Signoria (Trad: Francesco Ardolino per a Alberto Gaffi, editore in Roma. 2006)
    • Portuguès. Sua Senhoria (Trad: Jorge Fallorca) Tinta da China ediçôes. Lisboa, 2007
    • Està en procés de traducció a l’albanès.
  • Traduccions de L’ombra de l’eunuc
    • Hongarès. Az eunuch Árnyéka (trad: Tomcsányi Zsuzsanna.) Ed. Európa. Budapest, 2004
    • Romanès. Umbra eunucului (trad. Jana Balacciu Matei). Editorial Meronia Bucarest, 2004
    • Francès. L’ombre de l’eunuque (trad: Bernard Lesfargues) Christian Bourgois Éditeur, 2006
    • Eslovè. Evnuhova senca (trad. Simona Skrabec) Ed. Beletrina. Ljubljana, 2006
  • Traduccions de Les veus del Pamano
    • Hongarès. A Pamano zúgása (trad: Tomcsányi Zsuzsanna) Európa könyvkiadó. Budapest, 2006.
    • Espanyol. Las voces del Pamano (trad.: Palmira Feixas). Ed. Destino. Barcelona, 2007
    • Alemany. Die Stimmen des Flusses (trad.: Kirsten Brandt). Insel Verlag. Frankfurt, 2007
    • Neerlandès. De stemmen van de Pamano (trad.: Pieter Lamberts & Joan Garrit). uitgeverij Signature, Utrecht, 2007
    • Italià. Le voci del fiume (trad.: Stefania Ciminelli). La Nuova Frontiera. Roma, 2007
    • Està en procés de traducció al francès, el romanès, el grec, el noruec, l'hebreu i el finès.
  • Traduccions de Fra Junoy o l’agonia dels sons
    • Castellà. Fray Junoy o la agonía de los sonidos. (trad. Enrique Sordo). Espasa-Calpe. Madrid 1988
    • Està en procés de traducció a l'hongarès.
  • Traduccions de La teranyina
    • Castellà. La telaraña. (trad. Enrique Sordo). Argos-Vergara, Barcelona, 1984
    • Francès. La toile d’araignée (trad. Patrick Gifreu.) Editions Du Chiendent 1985
  • Traduccions de Llibre de preludis
    • Castellà. Libro de preludios. (trad. Enrique Sordo). Espasa-Calpe. Madrid, 1989
  • Traduccions de L’home de Sau (novel·la infantil)
    • Castellà. El hombre de Sau (trad. Mercedes Caballud). La Galera, Barcelona.1986
  • Traduccions de La història que en Roc Pons no coneixia (novel·la infantil)
    • Castellà. El extraño viaje que nadie se creyó. (trad. Mercedes Caballud). La Galera. Barcelona 1981

[edita] Premis literaris obtinguts

[edita] Enllaços externs