Premi de la Crítica de narrativa catalana
De Viquipèdia
El Premi de la Crítica de narrativa catalana és un guardó literari anual que, des de l'any 1978, concedeix cada any l'Associació Espanyola de Crítics Literaris a la millor obra de narrativa escrita en llengua catalana durant l'any anterior. Encara que es van lliurar per primera vegada el 1962, no es van tornar a concedir fins a 1976. El 1977 no es va concedir per un problema de dates, i a partir de 1978 ja es van lliurar de forma anual.
El premi, que no té dotació econòmica, és concedit durant el mes d'abril de cada any, després de la deliberació d'un jurat integrat per 22 membres de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris, que també concedeixen el Premi de la Crítica de poesia catalana.
L'Associació Espanyola de Crítics Literaris concedeix altres Premis de la Crítica, a obres escrites en les altres tres llengües oficials a Espanya: el castellà, el gallec i el basc.
L'autor més vegades guardonat amb el "Premi de la Crítica de narrativa catalana" ha estat Jaume Cabré, guardonat en tres ocasions: 1984, 1991 i 2004. Baltasar Porcel ha estat guardonat en dues ocasions: 1976 i 2000, així com Joan Francesc Mira: 1996 i 2003.
[edita] Guanyadors
- 1962 Llorenç Villalonga per Bearn
- 1976 Baltasar Porcel per Cavalls cap a la fosca
- 1977 No concedit
- 1978 Miquel Àngel Riera per L'endemà de mai
- 1979 Josep Pla per Notes del capvesprol
- 1980 Mercè Rodoreda per Viatges i Flors
- 1981 Joan Perucho per Les aventures del cavaller Kosmas
- 1982 Valerià Pujol per Interruptus
- 1983 Pere Gimferrer per Fortuny
- 1984 Jaume Cabré per Fra Junoy o l'agaonia dels sons
- 1985 Maria Àngels Anglada per Sandàlies d'escuma
- 1986 Robert Saladrigas per Memorial de Claudi M. Broch
- 1987 Desert
- 1988 Jesús Moncada per Camí de sirga
- 1989 Miquel de Palol per El jardí dels set crepuscles
- 1990 Miquel Àngel Riera per Illa Flaubert
- 1991 Jaume Cabré per Senyoria
- 1992 Maria Barbal per Càmfora
- 1993 Jordi Coca per Louise, un conte sobre la felicitat
- 1994 Maria Mercè Marçal per La passió segons Renée Vivien
- 1995 Biel Mesquida per Excelsior o el temps escrit
- 1996 Joan Francesc Mira per Borja Papa
- 1997 Joan Rendé per El barber violador
- 1998 Miquel Bauçà per El canvi
- 1999 Valentí Puig per Maniobres privades
- 2000 Baltasar Porcel per El cor del senglar
- 2001 Julià de Jòdar per El trànsit de les fades
- 2002 Ferran Torrent per Societat limitada
- 2003 Joan Francesc Mira per Purgatori
- 2004 Jaume Cabré per Les veus del Panamo
- 2005 Núria Perpinyà per Mistana
- 2006 Eduard Márquez per La decisió de Brandes
