Història de la pintura a Creta
De Viquipèdia
A l'illa de Creta, a l'antiguitat es desenvolupà, una pintura innovadora d'extraordinària qualitat. El caràcter singular i innovador de la pintura cretenca es distingeix en tres aspectes fonamentals:
Els temes de la pintura cretenca van més enllà dels temes religiosos propis de l'Antic Egipte i la Mesopotàmia i també van més enllà dels temes de la vida quotidiana d'Egipte. Els cretencs incorporen desfilades i processons de déus i homes, danses variades, jocs arriscats com el salt de les ballarines pel damunt de les banyes dels braus, etc. La incorporació a la pintura de la composició, del ritme i les proporcions és l'aspecte més innovador ja que a partir de Creta, aquests elements immaterials seran presents en totes les manifestacions de la pintura.
Les formes de la pintura cretenca són més lleugeres i atrevides. Deixen de banda la rigidesa del posat propi del sentit religiós de les cultures egípcia i mesopotàmica per representar els déus amb la forma humana i a la mateixa escala que els homes. La pintura cretenca, si bé a l'inici manté la frontalitat, evolucionà i donà volum als cossos emprant les mitges tintes o les gradacions de color. Així mateix, si bé recrea els mateixos temes de la vida quotidiana, capta amb més humor i espontaneïtat les actituds i els gestos; Finalment, incorpora els ritmes, derivats de la reproducció dels detalls i de les formes geomètriques pròpies de les cultures del metall: espirals, bucles, ones etc.
La pintura cretenca es troba als palaus, no a les tombes. L'espai propi de la pintura cretenca són les habitacions, corredors i altres dependències dels palaus i les cases. Els cretencs pintaven al fresc sobre els panys de paret enguixats o arrebossats. Les seves millors escenes estan a l'alçada de la vista, entre el sòcol d'alabastre o marbre policrom i el sostre dels palaus i les cases.
Com tot l'Art Cretenc, la pintura cretenca deriva del fet que a l'illa de Creta és desenvolupà una civilització de base agrària que evolucionà a partir de l'intens comerç marítim que la va posar en contacte tant amb els Imperis Agraris d'Egipte i Mesopotàmia com amb els pobles més endarrerits del continent europeu, les cultures de l'Edat de Bronze.
Fou a Creta on s'inicià el desenvolupament de les arts i tècniques de la metal·lúrgia del bronze en el món civilitzat. El bronze fou introduït a l'illa poc després del 2500 A.C.
Mitjançant el comerç marítim, la civilització cretenca mantenia intensos contactes tant amb els Imperis Agraris com amb els pobles d'Anatòlia i d'Europa on s'havien desenvolupat les primeres cultures de l'Edat de Bronze. Les seves naus comerciaven amb Egipte i Mesopotàmia intercanviant oli, vi i bestiar per llegums, cereals i teixits, també intercanviaven objectes d'art i coure. Per les rutes comercials del Danubi i altres vies de penetració, obtenien l'estany dels jaciments del centre d'Europa.
L'arquitectura cretenca s'inspira en l'arquitectura de Mesopotàmia, els seus models són Acadis, Sumeris o Hitites, però la pintura cretenca s'inspira en la pintura de l'antic Egipte a partir de la qual, crea un nou mon de formes d'extraordinaria influència en l'evolució posterior de l'Història de l'Art.
L'obra més important de la pintura cretenca és "el Príncep del Lliri" un fresc del Palau de Cnossos que pertany al període Minoic I. Altres obres són: la "Cursa de braus" que representa el tema de les ballarines saltant sobre el brau que hem esmentat, i el perfil d'una noia que popularment s'anomena "la Parisina", ambdues, com l'anterior, procedents del palau de Cnossos, són actualment al Museu de Candía.
