Helios Gómez
De Viquipèdia
Helios Gómez (Sevilla 1905, Barcelona 1956) és un promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya al 1936 a Barcelona, per defensar la República amb el cartellisme militant, Helios Gómez es el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del segle XX. Ell fou artista així com pintor i revolucionari, també anarco-llibertari i poeta.
[edita] Biografia
Nascut a Sevilla d’una vella família gitana rural i proletària, reivindicarà fins a la seva mort un fort sentiment d’identitat gitana i andalusa (els Rroms son nomenats “gitanos” a Espanya).
Va ser durant els anys 20 i 30 quan va formar la seva consciència política, al principi en els mitjans anarco-sindicalistes i llibertaris als dos grans focus anarquistes de la Península Ibèrica: Sevilla i Barcelona, després a les avantguardes europees de les capitals de l’exili: París, Brussel·les, Amsterdam, Berlín, Viena, Moscou i Leningrad. D’adolescent va fer el seu aprenentatge tècnic i polític com a obrer decorador de ceràmica a una de les nombroses fàbriques sevillanes, seguint cursos a l’Escuela de Artes y Oficios de Sevilla i com a militant de la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), organització sindical fundada a l’octubre de 1910 pels grups i federacions llibertàries reunits en congrés a Sevilla. Des de aleshores, la seva carrera com a grafista a la premsa i els òrgans de la esquerra, contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), a favor de la justícia social, i després contra el franquisme, constituirà l’element fonamental de la seva lluita.
Reconegut pels seus dibuixos polítics avantguardistes en blanc i negre, treballa, exposa i publica les seves obres a Madrid i Barcelona, on s’estableix al 1926, després als llocs dels seus exilis successius, conseqüència de múltiples arrestos i expulsions que el forçaren a trobar refugi a França, a Bèlgica, a Holanda, a Alemanya, o a la URSS.
Combatent als fronts de Mallorca, Madrid i Andújar i finalment a la 26 Divisió Durruti al front d’Aragó, havia organitzat un batalló de cavalleria amb gitanos. Al 1939 hagué de refugiar-se a França com a un del mig milió de refugiats de la retirada. Fou internat als camps de concentració de França i a la Algèria francesa on va ser deportat. Fugint de les tortures i vexacions del camp de Djelfa, aconseguí un salconduit per retornar a Espanya al Maig de 1942 on reprengué el seu combat a la clandestinitat. Arrestat, sense judici ni sentència, fou empresonat vuit anys a la presó Model de Barcelona i morí poc després que el deixessin en llibertat.
Al 1950, pintà uns frescos en homenatge als presos i a la seva patrona, que és també la patrona de la ciutat: la Verge de la Mercè, a una cel·la propera a les dels condemnats a mort. La cel·la serví d’oratori i es coneguda com La Capella Gitana, en raó de la seva inspiració gitana que caracteritza tots els personatges representats. Aquesta obra existeix encara, però sota d’una ma de pintura aplicada en raó d’un criteri d’higiene decidit per l’administració penitenciària cap els anys 80. L’obra pot ser encara restaurada, mes l’edifici panòptic, símbol de la repressió, encara que inscrit al patrimoni arquitectural de la ciutat, es amenaçada de demolició i corre el risc de desaparèixer amb la Capella Gitana.
Va ser sota la capa de plom de la dictadura franquista i la seva rígida censura que Helios Gómez creà, en la solitud de la reclusió, contra el silenci i les mentides, un corpus literari desconegut fins la seva recuperació a la primavera de 2004 i editat recentment per l’Associació Cultural Helios Gómez. Presidida pel fill de l’artista, ha realitzat des de fa anys esforços per donar a conèixer al mon l’obra, rica i multiforme d’un dels artistes més significats del poble rrom/gitano.
