Guerra de l'Afganistan (2001)
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la invasió americana de 2001. Per a la invasió soviètica de 1979, vegeu Guerra afgano-soviètica. |
| Guerra de l'Afganistan al 2001 | |
|---|---|
 Soldats de l'Aliança del Nort preparats per a pujar a un helicòpter Black Hawk a la provincia Khost d'Afganistan. |
|
| Conflicte: Guerra contra el terrorisme, Guerra Civil Afgana | |
| Data: 7 d'octubre de 2001 - (el conflicte continua) | |
| Lloc: Afganistan | |
| Resultat: Derrocament del regim Talibà, insurgència talibana. | |
| Bel·ligerants | |
| Al Qaida, Talibans |
 Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia, França,.svg/20px-Flag_of_Pakistan_(bordered).svg.png){kind=small} Paquistan, Nova Zelanda, Holanda, Bèlgica, Noruega, Itàlia, Alemanya, Espanya, Portugal, Estònia, Letònia, Ucraïna, Geòrgia,OTAN,  Aliança del Nord |
| Comandants | |
| Osama bin Laden, Mohammed Omar |
Tommy Franks, David Fraser, Mohammed Fahim |
| Baixes | |
| Morts d'Al-Qaida: Mínim 1.500 Talibans morts: Mínim 5.500 Civils morts: Mínim 3.485 Civils ferits: Minim 6.273 |
Militars de la coalició morts: 579 (En constant expansió dia a dia) Morts de l'Aliança del Nord: Almenys 200 Morts de les noves forces de seguretat afganeses: 1.100 Estatunidencs ferits: 1.471 Civils estatunidencs morts: 1 |
La Guerra de 2001 a l'Afganistan (també anomenada pel comandament estatunidenc com "Operació Llibertat Duradora", desprès de que és volguera anomenar "Operació Justícia Infinita", nom que va ser rebutjat i modificat per insinuar motivacions religioses) s'inicià el 7 d'octubre de 2001, davant la negativa del règim talibà que governava l'Afganistan de entregar Osama bin Laden que hi es trobava dins d'eixe país, considerat el terrorista més buscat pel govern estatunidenc de George W. Bush. Estats Units va començar una serie de bombardejos sobre l'Afganistan, amb la fi d'enderrocar al règim governant i trobar al seu principal enemic públic.
[edita] Desenvolupament
El dia de la invasió, forces especials dels Estats Units i del Regne Unit (el seu aliat més incondicional) s'infiltraren al territori l'objectiu de contactar amb la denominada Aliança del Nord per a incorporar-los a l'operació contra el govern Talibà. A les 17:00 hrs., hora local, s'inicià una campanya de bombardejos contra les posicions de l'exèrcit Taliban i de camps d'Al Qaeda. Els efectes foren immediats a la capital, Kabul, a Kandahar i a Jalalabad. Tant el President estatunidenc George W. Bush com el primer ministre britànic, Tony Blair, informaren a l'opinió pública dels atacs i minimitzaren les seues conseqüències reals.
Els primers atacs es dirigiren contra els possibles camps d'entrenament d'Al Qaeda -on és sospitava que podien disposar de míssils terra-aire Stinger subministrats pels propis Estats Units a la resistència durant l'invasió soviètica dels 80- i als sistemes de defensa antiaèria afganesos. Aproximadament al quint dia de les operacions, els sistemes de defensa antiaèria estaven pràcticament destruïts, les pistes d'aterratge d'avions inutilitzades i les comunicacions internes de l'exèrcit afganès mig tallades per complet amb l'incapacitat de coordinar les operacions militars.
Per l'altra part, l'Aliança del Nord tenia problemes per a avançar al front cap a la capital. Als quinze dies de la invasió va demanar dels Estats Units el bombardeig de les posicions de talibans per a continuar avançant. El seu armament estava composat de vell material soviètic i la seva capacitat de combat era suficient per a la resistència però sense capacitat per a iniciar una contra-ofensiva.
A la segona part de la campanya els objectius dels Estats Units eren els vehicles terrestres talibans, tant per tancs o cotxes de combat com vehicles de transport de tropes. Igualment es buscava a Osama bin Laden i al lider afganès, el Mullalh Omar, que fou atacat però no abastat prop de Kandahar a finals d'octubre. A principis de novembre els raids aeris sobre l'exèrcit talibà havien causat desmoralització i el dia 2 les forces de la Aliança del Nord podien avançar lliurement cap a Kabul.
El 9 de novembre comença la batalla de Mazar-e-Sharif.
Així, el 13 de novembre de 2001, la capital Kabul fou presa per l'Aliança del Nord sense quasi resistència per part dels Talibans. Aquest fet va marcar la fi del règim extremista i l'ocupació estatunidenc, amb la imposició de Hamid Karzai, com a nou president. No obstant, bin Laden, no va ser capturat, i es troba des d'aleshores en parador desconegut.
Malgrat la finalització de la invasió, la guerra pròpiament dita no ha acabat encara, donat a la resistencia d'alguns focus talibans que es fan forts en certs nuclis de població. Des de la fi oficial de la guerra, milers de soldats d'ambos bàdols han mort en diferents accions terroristes arreu del país.
