Gonzalo Jiménez de Cisneros
De Viquipèdia
Gonzalo Jiménez de Cisneros, que més tard va adoptar el nom de Francisco Jiménez de Cisneros i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer l'any 1436 a la població de Torrelaguna, població situada al centre de la península Ibèrica i avui en dia situada a la Comunitat de Madrid. Fill d'una família de pobres, possiblement va ser enviat a la vila d'Alcalá de Henares durant la seva adolescència per estudiar gramàtica, i posteriorment assistí al Col·legi de Sant Bartolomeu de Salamanca, i d'allí va passar a Roma on va ser ordenat sacerdot.
Després de la defunció del seu pare retornà a Espanya i aconseguí ser nomenat arxipreste d'Uceda, enfrontant-se amb l'arquebisbe de Toledo, el que va significar l'empresonament de Cisneros per l'arquebisbe Alonso Carrillo de Acuña durant alguns anys. A pesar de la seva reclusió Cisneros no va renunciar al seu càrrec, en el qual va ser mantingut pel cardenal Pedro Gónzalez de Mendoza, i fou alliberat aviat ja que, segons es dedeuix en algunes biografies, l'any 1478 era capellà major de la catedral de Sigüenza.
[edita] Orde franciscana
Va sofrir una profunda crisi espiritual que li va dur a entrar en la orde dels franciscans, sent aquell moment en el qual va adoptar el nom de "Francisco" en honor a Sant Francesc d'Assís. Es va tancar en el convent de La Salceda i durant set anys va dur una vida monacal.
La reina Isabel la Catòlica el convertí l'any 1942 en el seu confessor, seguint els consells de l'arquebisbe de Toledo, el cardenal González de Mendoza, primer protector de Cisneros. Posteriorment va ser nomenat provincial de l'orde fransciscana i realitza en ella una profunda reforma, reformant més endavant el clergat secular.
A la mort del cardenal Mendoza l'any 1495 va ser nomenat arquebisbe de Toledo, càrrec que durant la Baixa Edat Mitjana era ostentar el major poder després de La Corona, a l'esdevenir el "Primat d'Espanya" per l'església catòlica. Cisneros, tot i que se'l considerava una persona superba, era un home que no es va deixar impressionar pel càrrec, i sota les seves luxoses vestidures sempre dugué l'hàbit franciscà.
[edita] Relacions amb el poder
Isabel la Catòlica va tenir en Cisneros no només un confessor, sinó també un conseller. Al morir la reina, són nomenats reis de Castella Joana I de Castella i el seu espòs Felip d'Habsburg, el qual morí sobtadament el 1506. A la mort d'aquest Joana va donar mostres de demència per la qual cosa Cisneros va assumir la regència fins que el rei d'Aragó Ferran el Catòlic retornà del Nàpols per fer-se càrrec del govern de Castella. Ferran, agraït, aconseguí per a Cisneros el títol de cardenal per part del papa Juli II, sent ordenat el 17 de maig de 1507. En l'etapa posterior, Cisneros va anar el paladí de les campanyes africanes, participant en la la conquesta d'Orà, igual que en els temps d'Isabel la Catòlica havia participat activament en la conquesta de Granada i en la posterior expulsió dels moriscos. Sentint-se molt malalt durant la presa d'Orà, es va retirar secretament a Alhama de Almeria, on va rebre un tractament en el Balneari de la localitat.
A la mort de Ferran el Catòlic va assumir la regència per segona vegada fins que el príncep Carles I, que es trobava a Flandes, retornés a la península per ocupar els trons de Castella i Aragó. En aquesta etapa és quan Cisneros, que contava ja amb vuitanta anys, dóna mostres d'uns dots polítics i una habilitat per a governar extraordinàries, sabent plantar cara a un noblesa castellana desitjosa de recuperar el poder perdut i a les intrigues dels que pretenien substituir en el tron espanyol a Carles pel seu germà Ferran d'Habsburg, educat a Castella.
Cisneros va morir el 8 de novembre de 1517 a la població de Roa, situada a la comarca de Ribera del Duero de l'actual província de Burgos, quan es dirigia a rebre al Carles I.
[edita] Activitat cultural
Durant la seva vida va participar, en major o menor mesura, en tot el que es va fer durant el regnat dels Reis Catòlics i va contribuir de forma decisiva a la configuració del nou estat. Va reformar la vida religiosa que havia caigut en una gran relaxació moral i una varietat intel·lectual. Va saber veure que tota renovació començava per l'educació i sense ser ell un erudit va fundar una de les institucions que més ha influït en la cultura espanyola, la Universitat d'Alcalá de Henares.
Aquesta universitat fou fundada l'any 1499 a partir de l'antic Studium General d'Alcalá de Henares, del qual Cisneros en fou alumne. Aquesta serà la primera universitat renanixentista, moderada, humanista i universal. Cisneros va ser conscient de la transcendència de la seva fundació i no va regatejar en esforços per a dotar al seu Col·legi-Universitat del marc urbanístic adequat, d'un finançament generós i dels millors mestres de l'època, per la qual casa la vila d'Alcalá de Henares es veié immensament beneficiada per aquest cardenal. La primera pedra de l'edifici que l'albergà la va posar Cisneros el 14 de març de 1501, en 1508 van començar les classes i en 1510 va dotar a la seva fundació d'unes Constitucions.
A més de dotar a la ciutat d'Alcalá de Henares d'una de les Universitats més importants d'Espanya, va substituir el deteriorat temple medieval de Sant Just per un bell edifici gòtic, per al qual va aconseguir el títol de "Magistral". Actualment es tracta de la Església Magistral d'aquesta ciutat (actualment Catedral Magistral) situada en ple centre de la ciutat, en la qual es troba actualment enterrat. No obstant això, la seva rica sepultura es troba avui dia en la capella de San Ildefons, adscrita a l'antic Col·legi Major del mateix nom, i dins de l'anomenada "ciutat universitària" de la ciutat.
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Biografia del Cardenal Cisneros
| Precedit per: Pedro González de Mendoza |
Arquebisbe de Toledo 1482 – 1494 |
Succeït per: Guillem de Croy |
| Precedit per: Diego de Deza |
Inquisidor general de la Corona de Castella 1507 – 1517 |
Succeït per: Adrià d'Utrecht |
| Precedit per: Felip I de Castella com a rei |
Regent del Regne 1506 |
Succeït per: Ferran el Catòlic com a rei |
| Precedit per: Ferran el Catòlic com a rei |
Regent del Regne 1516 – 1517 |
Succeït per: Carles I de Castella com a rei |
