Gaspar Cassadó i Moreu

De Viquipèdia

Gaspar Cassadó i Moreu (Barcelona, 30 de setembre del 1897 – Madrid, 24 de desembre del 1966) fou un violoncel·lista i compositor.

Inicis
París
Inici carrera internacional

Inicis

Fou el tercer de quatre fills del matrimoni entre Joaquim Cassadó, compositor i mestre de capella de la Basílica de la Mercè de Barcelona, i d'Agustina Moreu. A Barcelona començà als 5 anys a estudiar música amb el seu pare i als 7 anys a estudiar el violoncel amb el mestre Dionisio March de la mateixa capella de Nostra Senyora de la Mercé que dirigia el seu pare. La seva mare era una dona de gran caràcter i empemta que sabé entendre el caracter artístic del seu marit i l'ajudà a criar una família desde les precàries circumstancies que representava viure de la música. La família cassadó fundà Cassadó&Moreu, un dels primers negocis de pianos de Barcelona, que estava situat al Passeig de Gràcia 128. El seu germà major, Augustí Cassadó Moreu demostrava també grans dots en el violí. El talent dels seus fills i la seva inquietut per ampliar els seus coneixements en el camp de la composició dugué al pare de família a traslladarse amb els seus dos fills a París l'any 1907. Van financiar els seus estudis a la capital francesa amb una beca que aconseguiren de l'Ajuntament de Barcelona.

París

Una vegada arribat a París establí contacte amb Pau Casals, el qual fou difícil de convencer. El gran virtuós de l'època, en la plenitud de la seva carrera estava constantment de gira, pero no dubtà un sol moment en prendre a cassadó com a deixeble després d'escoltar-lo. Durant aquella primera dècada del sXX, París mantenia la seva capitalitat cultural d'Europa. Era el moment àlgid de les carreres compositives de Claude Debussy i de Maurice Ravel, al costat d'un jove Satie i dels ballets rusos de Diaghilev. Manuel de Falla també es trobava a París en aquesta època, amb el compositor italià Alfredo Casella, Isaac Albéniz, Joaquín Turina i Ricard Viñas, el gran pianista del moment. Amb l'impuls del seu pare i amb el seu inusual talent musical com a carta de presentació, el jove Gaspar Cassadó s'introduí molt aviat en els cercles musicals de París. Feu estudis d'harmonia i composició amb Maurice Ravel i es convertí en un gran amic dels ja anomenats Manuel de Falla, Casella i Viñás. Cassadó fou el violoncelista que més temps estudià amb Pau Casals. El 1914 comença la primera guerra mundial i també mor victima d'una epidemia el seu germà Agustí. Torna a Barcelona des d'on es dedica a fer concerts per les principals societats filarmòniques d'Espanya.

Inici carrera internacional

El 1918 es pot considerar l'any d'inici de la seva carrera internacional amb concerts a França i Italia através de la seva amistat amb Alfredo Casella(1883-1947).El 1920 realitza la seva primera gira per Amèrica, concretament a Argentina. La primera obra propia que es coneix que estrenà fou "La filadora, el rellotge i el galan" el 1922. Apartir d'aquest moment, la composició forma part del desenvolupament de la seva personalitat creativa i compagina la interpretació i la composició durant gran part de la seva vida.

A la fi de la primera guerra mundial, va fer una gran carrera com a solista actuant per tot el món. Va participar com a jurat en concursos internacionals. En els anys 30 es va traslladar a Florència. A partir del 1946 fou professor de l'Accademia Chigiana de Siena i des del 1958, de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia. En 1958 va ser també un dels fundadors del "Curso de música española Música en Compostela" a Santiago de Compostel·la.

Com a compositor, va ser autor de peces per a violoncel, concerts, música de cambra, oratoris i va fer una gran quantitat de transcripcions per a violoncel.

A Florència, des del 1969, cada dos anys se celebra el concurs internacional de violoncel Gaspar Cassadó.