Francesc Prat i Puig

De Viquipèdia

Francesc Prat i Puig (la Pobla de Lillet, Berguedà 1906 - Santiago de Cuba 1997) fou un arqueòleg català. Es llicencià en arqueologia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. El seu primer treball fou un estudi de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar, sobre el que publicà El acueducto romano de Pineda.

Durant la segona república espanyola alternà els treballs per a l'Institut d'Estudis Catalans en la elaboració del mapa arqueològic del Maresme, i la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya i durant la guerra civil espanyola lluità com a voluntari amb el grau de tinent. Exiliat a França, fou internat en un camp de concentració, on descobrí un poblat iber en els seus terrenys i aconseguí permís per excavar-hi. El 1939 marxà a Amèrica i s'establí a Santiago de Cuba, on gràcies a l'ajut de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya treballà com a de professor d'història de l'art a la universitat. Fou fundador de la Casa del Caribe de Santiago i impulsor del Museo de Arte de la ciutat. El 1952 realitzà al parc Céspedes el disseny del projecte per a la construcció d'un nou ajuntament a Santiago de Cuba i el 1952-1962 dirigí els treballs de restauració del Castillo del Morro, a Santiago de Cuba. El 1963 dirigí les obres de restauració de la Casa de Velázquez, residència del qui fou primer governador espanyol de Cuba. Ha rebut les més altes condecoracions del govern cubà i el 1993 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.