Flavi Tiberi Maurici

De Viquipèdia

Flavi Tiberi Maurici (Flavius Tiberius Mauricius) (539-602) fou emperador bizantí del 582 al 602. Era descendent d'una noble familia romana establerta a Àsia.

La seva genealogia es la següent:

• Paulí, noble d'Arabissos (+593), casat amb Joana (+ 605 o 607)
  • Maurici (emperador) 582-602
    • Teodosi (+603)
    • Tiberi (+602)
    • Pere (+602)
    • Pau (+602)
    • Justí (+602)
    • Justinià (+602)
    • Anastàsia (+605 o 607)
    • Teocrista (+605 o 607)
    • Cleòpatra (+605 o 607)
    • Sopatra
    • Maria, suposada dona d'Hormisdes de Pèrsia
  • Pere o Petrus, dux de Tràcia i curopalata (+602)
  • Gordiana, casada amb Filípic dux d'Orient
  • Teocrista
  • Damiana

Va viure de jove a la cort de Justí II i va servir a l'exèrcit; el 578 fou nomenat comes cubiculorum; just llavors Tiberi, successor de Justí, el va nomenar magister militum, i li va donar el comandament a Mesopotàmia en lloc del general Justinià.

S'acabava d' aconseguir una treva de tres anys amb guanys territorials arreu excepte a Armènia on la frontera va romandre igual, i quan els bizantins estaven confiats els perses van trencar la treva i van envair Mesopotàmia, just quan arribava Maurici que va restablir la disciplina de les legions; el general Tamcosroes es va apoderar de la fortalesa de Tomana i va arribar fins Amida; Maurici va envair l'Arzanene i va arribar fins darrera el Tigris (578). A l'any següent Maurici i el seu lloctinent Narsès van fer una campanya a la Mèdia i van retornar a Mesopotàmia al hivern. El 580 va creuar l'Eufrates a Cricesium per avançar cap a Ctesifont però fou traït per part dels seus aliats àrabs; es va haver d'enfrontar amb l'exèrcit persa al que va derrotar; els perses van evacuar les fortaleses que tenien a Mesopotàmia i es van retirar més enllà de l'Eufrates. Cosroes va oferir la pau; Maurici va exigir la devolució de la fortalesa de Dara i com que no la va obtenir el 581 va reprendre la guerra; l'exèrcit persa fou aniquilat en una batalla sagnant en la que el general Tamcosroes va morir. Els perses van haver d'acceptar la pau sota las condiciones imposades pels bizantins.

El 582 va retornar en triomf a Constantinoble. Poc després Tiberi es va posar malalt i va cridar al senat per anunciar que volia nomenar a Maurici com a successor, cosa que fou acceptada sense oposició. Maurici es va casar amb Constantina, filla de Tiberi pocs dies abans de la mort de l'emperador el 13 d'agost del 582. Maurici fou coronat seguidament quan tenia 43 anys.

Ja aquell mateix anys, Hormisdes de Pèrsia, fill de Cosroes, va renovar la guerra. Joan Mistacó, el general encarregat de la frontera, va sostenir una sagnant batalla prop del Nymphius i el Tigris, i fou derrotat; una segona derrota a Acbas va portar a operacions defensives tot el 583. Maurici el va destituït i va enviar al seu lloc a Filípic, casat amb la seva germana Gordiana; l'exèrcit bizantí estava delmat per la fam, les malalties i el cansament i no va poder fer res el 584 però el 585 va passar a l'ofensiva sense cap resultat concret; el 586 es va enfrontar als perses a Solacon, prop de Dara i va obtenir una victòria decisiva, destruint l'exèrcit persa; un contingent de veterans que s'havia salvat, parapetat a un turó proper, fou aniquilat pel bizantí Esteve.

Filípic va envair l'Arzanene i es va trobar un segon exèrcit persa i per causes desconegudes un temor es va apoderar dels bizantins que es van desbandar; els perses els van seguir fins Amida; Filípic desesperat va transferir el comandament a Heracli, Andrees i Teodor d'Addea; el primer (més tard emperador) va aconseguir redreçar la situació. El 588 Filípic va retornar a Constantinoble i el comandament de la guerra fou confirmat per l'emperador a Heracli, provisionalment fins l'arribada del nou comandant Prisc.

Heracli es va sentir ofès i es va revoltar negant-se a reconèixer a Prisc i va posar al front de l'exèrcit a Germà, deposant a tots els oficials que no el secundaven. Llavors fou enviat Aristòbul que va aconseguir aturar el motí, i va dirigir l'exèrcit que era prop de la fortalesa de Martiròpolis a la Sofene contra l'exèrcit persa que s'acostava amb la intenció d'assetjar la fortalesa. Els perses foren derrotats però després de la batalla els soldats es van amotinar altre cop; llavor va arribar el bisbe Gregori d'Antioquia amb poders de l'emperador que va aconseguir que els soldats reconegueren a Filípic com a comandant en cap.

Així Filípic va retornar però el 589 fou derrotat pels perses que es van apoderar de Martiròpolis per una estratagema. Maurici el va destituir i va nomenar al seu lloc a Comentiolus, un general que era incapaç de la tasca que se li encomanava, però era de la confiança d'Heracli (al que havia donat suport en el motí) que ara li va donar suport. Sota la direcció de Comentiolus i Heracli els bizantins van lliurar la batalla de Sisarbene; Comentiolus fou el primer que va fugir però Heracli va redreçar la situació i va obtenir una victòria gloriosa, fent un gran botí al camp enemic. Llavors va reconquerir Acbas.

Mentre els perses tenien problemes greus amb els turcs d'Àsia Central als que s'havien aliat i que havien enviat un contingent de dos-cents mil homes a cavall, però que quan eren a la Mèdia van començar a combatre als perses segons es creu perquè havien fet una aliança secreta amb Maurici; el general Bahram va poder derrotar als turcs als passos d'Hircània aconseguint dominar el perill, però després fou privat del seu comandament i es va revoltar; la revolta al país es va escampar i Hormisdes fou enderrocat i cegat pel príncep Bindoes, i Cosroes, fill d'Hormisdes, fou posat al tron; llavors va combatre contra Bahram però aquest el va derrotar en una batalla i Cosroes va haver de fugir a territori bizantí; reconegut a la zona de Circesium, el comandant bizantí el va enviar a Hieràpolis on Cosroes va demanar per carta a Maurici de ser reposat al tron.

Maurici va reunir un gran exèrcit sota comandament del seu general Narsès que va marxar a la frontera acompanyat de Cosroes; en una batalla decisiva a Balarath va derrotar a Bahram que va fugir al khanat dels Turcs on va morir i Cosroes fou restablert (591). Una pau duradora es va establir entre Bizanci i Pèrsia. Dara i Martiròpolis foren retornades als bizantins com a preu de l'ajut.

El 587 els bizantines havien iniciat la lluita contra un nou enemic, els àvars. Comentiolus va dirigir les forces aquest any i no va tenir èxit, i el va substituir Mistacó, que mercès a l'habilitat del seu lloctinent el germànic Droctulf va aconseguir derrotar als greument als àvars, que van romandre inactius al menys cinc anys.

Vers el 596 la guerra es va reprendre. Maurici va fer retirar part de l'exèrcit estacionat a la frontera persa, per lluitar ara contra els àvars; l'emperador volia dirigir l'exèrcit però ja no era costum i el senat no ho va permetre i llavors l'emperador va enviar a Prisc, una mala elecció (598) ja que en dos anys no va aconseguir gaires èxits i certament cap d'important; el 600 fou substituït per Comentiolus, que en el primer combat ja va patir una greu derrota i els àvars van fer dotze mil presoners.

Prisc va reassumir el comandament i va aconseguir cinc victòries parcials, però Comentiolus fou reconfirmat com comandant. El 602 Maurici li va ordenar passar el hivern al nord del Danubi però Comentiolus ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels àvars; aquesta mesura, potser considerada un càstig per l'emperador, era imprudent; a això es va ajuntar que els àvars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners que Maurici no va voler pagar i els presoners (molts d'ells participants al motí de l'exèrcit a Pèrsia) havien estat executats; i les tropes es van amotinar. Un general, Focas (Phocas) fou aclamat com a cap dels revoltats. Pere, germà de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital de que el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble.

Maurici va considerar més prudent fugir a províncies i organitzar la resistència i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autònom prop de Calcedònia; allí va enviar al seu fill gran Teodosi a la cort de Cosroes per demanar ajut. Mentre Focas va entrar a la capital i es va proclamar emperador (23 de novembre del 602).

Va enviar a buscar a l'emperador i família que foren localitzats ràpidament, i va fer executar cinc dels seus fills (Tiberi, Pau, Pere, Justí i Justinià) a la vista del pare, i després aquest (27 de novembre del 602). També va fer executar Pere, duc de Tràcia, germà de l'emperador, el general Comentiolus, Constantí Lardis i altres nobles. Una mica després Teodosi fou arrestat i també fou executat (segurament el 603). L'emperadriu i tres filles foren empresonades però finalment executades el 605 o 607. En el seu testament repartia l'Imperi entre Teodosi i Tiberi els seus dos fills grans; a aquest segon li deixava Itàlia i les illes, el que indica que el 597, quan va fer el testament, preparava una expedició per conquerir Itàlia.

Va escriure dotze llibres sobre tàctiques militars que s'han conservat i han estat publicat amb el nom Στρατηγικά i en traducció llatina Tactica.