Gregori d'Antioquia

De Viquipèdia

Gregori d'Antioquia fou un religiós grec; era monjo a una dels convents de Constantinoble o un convent conegut com convents dels bizantins (que Valesi situa a Síria) i es va fer conegut pel seu ascetisme i fou nomenat abat del convent.

L'emperador el va nomenar després abat del convent del Mont Sinaí. Aquest convent fou atacat pels beduins però va aconseguir la seva retirada i relacions pacifiques entre els beduins i els monjos.

Deposat el patriarca Anastasi d'Antioquia vers el 570 o 571 va ocupar el seu lloc i en aquest càrrec es va destacar per la seva caritat als pobres i les seves relacions amb el poder secular, amb l'enfrontament entre l'emperador bizantí i el rei persa Cosroes I (572).

Un amic íntim seu, Anatoli fou suposadament sorprès amb practiques de màgia i sacrificis a les deïtats paganes i altres crims similars, i el poble va acusar a Gregori de compartir la culpabilitat. L'emperador va cridar a Anatoli, que fou torturat però no va acusar a Gregori de cap crim, i finalment fou executat i el seu cos empalat o crucificat. Gregori va ser considerat net de culpa.

Poc després Gregori es va enfrontar amb Asteri, comes de les províncies orientals, i el poble va prendre partit contra el seu bisbe; Asterius va ser substituït però el seu successor Joan va romandre enfrontat amb Gregori i va iniciar una enquesta en la que Gregori fou declarat sospitós d'incest amb la seva pròpia germana, una dona casada, i de ser el causant de disturbis a Antioquia; pel segon càrrec va apel·lar al comes com a jutge però pel primer va apel·lar a l'emperador i a un consell eclesiàstic. Per això va anar a Constantinoble portant a Evagri d'Epifania, un amic seu (el historiador eclesiàstic) com a advocat (vers 589). Gregori fou absolt encara que no fàcilment i va tornar a Antioquia.

Els soldats de la frontera es van amotinar i van fer fugir al seu general Prisc i es van negar a reconèixer al seu successor Filípic enviat per l'emperador. Gregori va actuar com a mediador i va aconseguir aturar el motí i fer tornar als soldats a la obediència i al reconeixement de Filípic.

El 590 o 591 Cosroes es va haver de refugiar a l'Imperi Bizantí i Gregori el va anar a trobar.

Va morir de gota el 593 o 594. Probablement una mica abans de morir va renunciar a la seu en favor de Anastasi d'Antioquia (conegut també com Anastasi del Sinaí) al que havia substituït vers el 571.

Durant el seu patriarcat es va oposar als acèfals o deixebles de Sever d'Antioquia, que eren nombrosos al desert sirià, als que va expulsar o obligar a renunciar a les seves creences.

Va escriure:

• 1. Δημογορία πρὸς τὸν Στρατόν, Oratio ad Exercitum
• 2. Λόγος εἰς τὰς Μυροφόρους Oratio in Mulieres Unguentiferas