[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fenigrec - Viquipèdia

Fenigrec

De Viquipèdia

Tingueu paciència!
 TINGUEU PACIÈNCIA

Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.
Engranatges
Article inacabat!
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Fenigrec

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Gènere: Trigonella
Espècie: T. foenum-graecum
Nom binomial
Trigonella foenum-graecum
L.

El fenigrec, fenogrec, senigrec, alfolva, alfolver, alfolga, tapissot bord o banya de cabra(Trigonella foenum-graecum) és una planta farratgera anual de la família de les Fabàcies originaria del sud-oest d’Àsia, on encara en queden plantacions. Al territori espanyol, les plantacions de fenigrec es troben a les Balears. És una planta anual de petita alçada que floreix en primavera entre els camps de blat de moro.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

L'estendard i les dos ales de la corona de la planta constitueixen un triangle que dóna el nom de Tigonella que deriva del llatí (tres angles) i foenum graecum ve de fenc grec, degut a que es cultivava en tots els països mediterranis i en especial a Grècia.

[edita] Ecologia

El fenigrec es pot trobar en els camps de blat de moro (entre les messes i les terres de llavor) de la península i Balears. El seu origen s’estableix al sud-oest d’Àsia, bàsicament a tot l'Orient mitjà i va ser introduïda a Europa occidental a meitat de l'edat mitjana. Al territori espanyol el seu cultiu és molt escàs, els grans cultius es troben al nord d'Àfrica i a l'Àsia. La planta floreix en primavera, la llavor es recull entre els mesos de juliol i agost i es deixa assecar per guardar-la en bosses hermètiques i lluny de la humitat per no danyar-la.

[edita] Descripció

Herbàcia anual d’uns 10-15 cm d’altura, amb un gran rizoma vertical. La tija és arrodonida i ramificada. Les fulles són trifoliades, enteres i lanceolada i presenta un pecíol curt, d’uns 0.5-2 cm, la fulla es modifica quan està vora de les flors i passen a ser bràcteas i en aquest cas són petites. Conte una estípula que pot arribar als 10 mm,i està soldada al pecíol.El pecíol pot arribar fins al mm i és molt fi i curt Els folíols són d’1-3 cm de longitud i amb forma obovada, és pelós a la part posterior de la fulla i té una nervadura pinnada i prominent. Presenta unes peces accesories a les fulles anomenades estípules llargues, membranoses, ovalades i pubescents.

Les flors surten de les axil·les de les fulles en parelles o de forma individual i adopten un color blanquinós; que pot arribar a ser lilós a la base. Tenen una longitud de 0.8-1.8cm i la corol·la sencera pot fer uns 14-16 mm . El calze és un tub membranós o campanulós que conté 5 dents iguals o desiguals, és molt poc consistent i té uns llargs pèls potents; el seu tamany està entre 7-9 mm. Els pètals són d’un color groguenc pàl·lid, blanquinós o violeta, i solen mesurar el doble que els sèpals. Les ales de forma obovada estan articulades en la base i són la meitat de llargues que l’estendard que també obovad , mentre que la quilla o carena és esfèrica, obtusa, i gairebé de la mida dels sèpals, conté 2 peces soldades pel marge inferior.

El fruit és una beina linear i pubescent, amb una mida de 2.5-10 cm de longitud i 0,5-1 cm d’ample, superant la mida del calze. En cada fruit trobem entre 4 a 20 llavors al seu interior. Aquestes llavors són ovalades, de color groguenc o marronenc i es troben dividides en dues meitats desigualades per un solc, són molt dures quan estan seques. La planta sencera no desprèn una olor gaire agradable, però molt característic.

[edita] Farmacologia

Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC   
Llavors seques de fenigrec
Llavors seques de fenigrec

[edita] Part utilitzada (droga)

La part utilitzada és la llavor, la droga s’utilitza de forma polvoritzada (per fer les pomades i preparar els banys), en infusions/ decoccions, extractes fluids o secs i les tintures. S’aconsella prendre l’alholva mitja hora abans del àpats.

[edita] Composició química

  • Oli essencial
  • Trigonelia.
  • Àcid ascórbic
  • Àcid nicotínic.
  • Nicotinamida
  • Principis amargs
  • Cumarines
  • Lignina
  • Flavovonoides

I. Rutina II. Vitextina III. Orientina IV. Flavonoides

a) Sapogenines Diosgenina b) Gitogenina c) Llamogenina d) Trigogenina V. Fenugreekina

  • glúcids

I. Mucilaginogen

a) Galactomano b) Albúmina, olis fixes (a l’embrió exclusivament )

II. Inostiofosat de calci i de magnesi III. Fòsfor IV. Vitamina PP

[edita] Accions farmacològiques

ESTIMULANT DE L’APETIT: A causa del seus compostos amargs, produeixen l’estimulació de les papil·les gustatives desencadenant una alliberació de saliva i fluids gastrointestinals; donant com a reacció final l’estímul de l’apetit.

LAXANT EMOLIENT:gràcies a l'acció dels mucílags i les galactomanes.

HIPOGLUCEMIANT: Disminueix la glucèmia postprandial. Els efectes podrien ser deguts a l’interacció en l’absorció oral de la glucosa per part del mucílags.

EMOLIENT DERMATOLÒGIC: Té una excel·lent capacitat per capturar l’aigua, per tant aplicats sobre l’estrat corni de la pell, afavoreixen a la seva hidratació.

AFECCIONS DE LA PELL: Ferides difícils de cicatritzar, úlceres, esquerdes als mugrons i als llavis, aplicant el fenigrec en cataplasma, les neteja i permet la seva cicatrització. També resulta útil en el cas dels abscessos, furóncols, grans de pus i cel·lulitis, ja que afavoreix el drenatge i neteja de la pell.

[edita] Usos medicinals

L’aholva és emprada d’una manera mèdica pels tipus d’anorèxia no nerviosa i dermatitis. Com que les seves proteïnes són de fàcil assimilació, afavoreix al augment de massa corporal a persones que pateixen depressions.

També s'usa per articulacions inflamables o doloroses com es el cas de la artritis, artrosis, reumatisme articular aplicant-la en forma de cataplasma calent.

És indicat també per anèmies ferropèniques,dispèpsies hiposecretores,estrenyiment,gastritis i diabetis

És una de les plantes més completes des del punt de vista nutricional. Pot refer els organismes debilitats ja que augmenta els glòbuls vermells.

[edita] Toxicitat

Al reduir l’absorció intestinal dels glúcids, serà necessari controlar les glucèmies per poder ajustar les dosis d’insulina en els pacients insulinodependents.

També s’haurà de tenir en compte el contingut alcohòlic del extracte del fluid i de la tintura. ( Per aquesta raó no es podrà donar a nens menors de dos anys o a persones en deshabituació etílica.)

A l’embaràs és recomanable aturar la dosi per la presencia de cumarines i traces d’alcaloides a més de l’efecte oci tòxic. En el període de lactància tampoc s’ha de prendre ja que els principis amargs passen a la llet materna.


[edita] Observacions

Història: El seu ús és molt antic. Era una planta utilitzada pels egipcis als processos d’embalssament, en el Papiro de Ëbers, document mèdic egipci del segle XV a.C., ja la recomanaven també com a pegat per curar les cremades. Hipócrates va destacar les propietats curatives del mucílag contingut a la seva farina. En els països àrabs encara es cultiva com a planta per la ramaderia. La seva utilització era molt més genèrica com per exemple per una [[gastritis, o un simple refredat. La llegenda explica que el fenigrec s'utilitzava amb freqüència per aumentar les curves de les dones.

Culinari: En molts països, és una espècia més de la cuina. Utilitzen tant les fulles com les llavors del seu fruit. A l’Índia les llavors es prenen dessecades i torrades per tal d'augmentar el seu sabor. Les llavors s'han d'utilitzar amb moderació; pel seu sabor amarg. Les fulles verdes en Tailandia es mengen crues en amanides. En el Yemen s’usen les fulles com a condiment principal del plat Saltah. La alhova s’usa també en la cuina de l’Iràn en el Ghomeh Sabzi. .- Decocció: Es bull durant 15 minuts, amb una cullera gran en mig litre d'aigua. S'ha de veure pels matins i a semanes alternes. .- Extracte fluid: Una cullerada o 10-20 gotes diaries dos cops al dia. La planta també es pot aplicar externament amb compreses molt útil sobre els furuncles.

Comerç: A les farmàcies la planta es pot trobar de múltiples formes, des de la llavor sencera empaquetada en petites bosses, fins a càpsules, en petits trossos, en tintura... En cap dels cassos hem d'oblidar consultar amb el metge tant la seva administració com la seva dosis, ja que així podem extraure el seu màxim rendiment i evitarem els possibles efectes tòxics.

Legislació: 898 Dilluns 10 de gener 2000 BOE núm. 8 Decret 1674/1977, de 10 de juny, per el qual s’aprova el Reglament General sobre Protecció d’ Obtencions Vegetals, en quant no s’oposin a ella. Disposició final primera. Modificació de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patents.

Mano a tots els espanyols particulars i autoritats, que guardin i fes-hi’n guardar aquesta Llei. Madrid, 7 de gener de 2000. JUAN CARLOS R. El President del Govern, JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ ANEXO 1 Espècies vegetals susceptibles de beneficiar-se de la excepció de l’article 14 de la Llei. a) Espècies forratjeres:

Trigonella foenumDgraecum L. D alholva.

La present Llei entrarà en vigor el dia sigüent al de la seva publicació all «Boletí Oficial de l’Estat». Per tant, Mano a tots els espanyols particulars i autoritats, que guardin i fes-hi’n guardar aquesta Llei. Madrid, 7 de gener de 2000. JUAN CARLOS R. El President del Govern, JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ

[edita] Enllaços externs

[edita] Bibliografia


Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
 Commons.
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
 [[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
 [[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
Viquiespècies
 Viquiespècies.
Viquillibres
 [[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
Viquitexts
 [[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
Viquiversitat
 [[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].


Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.