Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Esperanza Aguirre Gil de Biedma - Viquip??dia

Esperanza Aguirre Gil de Biedma

De Viquip??dia

Esperanza Aguirre

Presidenta de la Comunitat de Madrid
Al c??rrec
26 d'octubre de 2003 ??? actualitat
Precedida per Alberto Ruiz-Gallard??n
Succe??da per en el c??rrec
Presidenta del Senat
Al c??rrec
20 de gener de 1999 ??? 22 d'octubre de 2002
Precedida per Juan Ignacio Barrero
Succe??da per Juan Jos?? Lucas Jim??nez
Ministra d'Educaci?? i Cultura
Al c??rrec
6 de maig de 1996 ??? 20 de gener de 1999
Precedida per Jer??nimo Saavedra i Carme Alborch
Succe??da per Mariano Rajoy Brey
Naixement 3 de gener de 1952
Madrid (Espanya)
Partit pol??tic PP

Esperanza Aguirre Gil de Biedma ( Madrid, Espanya 1952 ) ??s una pol??tica espanyola, que fou Ministra d'Educaci?? i Cultura en el primer govern de Jos?? Mar??a Aznar i posteriorment Presidenta del Senat. Actualment ??s la Presidenta de la Comunitat de Madrid. ??s considerada una de les pol??tiques espanyoles m??s influents del moment.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va n??ixer el 3 de gener de 1952 a la ciutat de Madrid en una fam??lia de l'alta societat madrilenya, filla de l'advocat Jos?? Luis Aguirre Borrell, i de Piedad Gil de Biedma Vega de Seoane. ??s neboda neboda-n??ta del poeta catal?? en llengua castellana Jaime Gil de Biedma. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1974.

Casada l'any 1974 amb Fernando Ram??rez de Haro y Vald??s, comte de Murillo i Gran d'Espanya, l'any 2004 la reina Isabel II del Regne Unit li conced?? el t??tol de Dama Comandant de l'Imperi Brit??nic.

[edita] Activitat professional

L'any 1976 va accedir al Cos de T??cnics d'Informaci?? i Turisme com a funcion??ria, ocupant la prefectura de servei en Publicitat de Turisme de la Secretaria d'Estat de Turisme, on va romandre fins l'any 1979. A partir d'aqu?? va ocupar diversos c??rrecs administratius de designaci?? directa al Ministeri de Cultura, sota la direcci?? de diversos ministres, durant el govern d'Uni?? del Centre Democr??tic (UCD):

  • 1979 - Cap del Gabinet T??cnic del Director General del Llibre i la Cinematografia depenent del Ministeri de Cultura.
  • 1980 - Sotsdirectora General d'Estudis a la Secretaria General T??cnica del Ministeri de Cultura.
  • 1981 - Sotsdirectora General Cap del Gabinet T??cnic del Sotssecretari del Ministeri de Cultura.
  • 1982 - Sotsdirectora General de Fundacions i Associacions Culturals.

[edita] Inicis pol??tics

Des de molt jove va pert??nyer al Club Liberal de Madrid que presidia el catedr??tic d'Hist??ria de les Doctrines Econ??miques de la Universitat Complutense de Madrid Pedro Schwartz. Aquest ??ltim, impulsor d'Uni?? Liberal i en aquells dies un dels escassos representants del liberalisme cl??ssic a Espanya, va propiciar l'entrada en pol??tica d'Aguirre el 1983[1].

[edita] Regidora de Madrid (1983-1996)

Aguirre va arribar a l'Administraci?? local amb l'extinta Coalici?? Popular, de la qual formava part com a membre del petit partit Uni?? Liberal, i per la qual va ser escollida l'any 1983 com a regidora de l'Ajuntament de Madrid, c??rrec que va desenvolupar fins el 1986. A l'oposici?? va ser membre de la Comissi?? Permanent de l'Ajuntament, Portaveu de Coalici?? Popular a l'??rea de Cultura, Educaci??, Joventut i Esports i del Districte de Moncloa.

El 1987 abandon?? Coalici?? Popular per ingressar a Alian??a Popular[2], i tornant a ser escollida regidora a l'Ajuntament de Madrid, reestant novament a l'oposici??.

El 1991 el Partit Popular guany?? les eleccions municipals a Madrid amb majoria absoluta, sent nomenada tercera tinent d'Alcalde i regidora de medi ambient. Dos anys despr??s, en la remodelaci?? del Govern municipal, Esperanza Aguirre va ser designada a m??s regidora de cultura, passant a controlar aix?? mateix les regidories de neteja, educaci?? i esports. Amb la vict??ria popular a les eleccions municials de 1995 a l'ajuntament de Madrid fou nomenada primera Tinent d'Alcalde i Portaveu del Grup Municipal del Partit Popular despr??s de conc??rrer a les eleccions com a segon cap de llista. En aquell mateix any fou nomenada consellera de Caja Madrid en representaci?? del Partit Popular.

[edita] Ministra d'Educaci?? i Cultura (1996-1999)

En les eleccions generals de 1996 va ser candidata del Partit Popular al Senat per la circumscripci?? de Madrid, despr??s del seu nomenament com membre del Comit?? Executiu Nacional del Partit, sent escollida senadora. El nou President del Govern, Jos?? Mar??a Aznar, la va nomenar Ministra d'Educaci?? i Cultura, c??rrec en el qual estaria fins el 1999 sent succe??da per Mariano Rajoy Brey.

Durant el desenvolupament del seu c??rrec va promoure la reforma de les humanitats i el g??rmen de la Llei de Qualitat (LOCE).

[edita] Presidenta del Senat (1999-2002)

A l'abandonar el seu c??rrec al capdavant del Ministeri d'Educaci??, Cultura i Esports fou nomenada Presidenta del Senat, esdevenint la primera dona que ha ocupat aquest c??rrec. En les eleccions generals de l'any 2000 novament fou escollida senadora, repetin el seu c??rrec al cadavant de la Cambra Alta.

L'any 2002 va renunciar al seu esc?? per a presentar-se a les eleccions a la Comunitat de Madrid, sent substitu??da per Juan Jos?? Lucas Jim??nez a la Presid??ncia del Senat.

[edita] Presidenta de la Comunitat de Madrid (2003-)

[edita] Primeres eleccions auton??miques de 2003 i els tr??nsfugues del PSOE

En les eleccions auton??miques de 25 de maig de 2003 el Partit Popular aconsegu?? novament guanyar les eleccions a la Comunitat de Madrid, perdent per?? la majoria absoluta aconseguida fins al moment per Alberto Ruiz-Gallard??n. El PP es qued?? amb el 46,67 % dels vots, obtenint la majoria simple (55 diputats) i a un esc?? dels sumats pel Partit Socialista Obrer Espanyol-Federaci?? Socialista Madrilenya (39,99%, 47 escons) i Izquierda Unida (7,68%, 9 escons).

No obstant aix?? l'elecci?? d'un govern bipartit d'esquerres no es consum?? per la deserci?? des de les files socialistes d'Eduardo Tamayo i Mar??a Teresa S??ez, que passaren al grup mixt sense donar suport a cap candidat. Es van destapar llavors les crisis solapades de la Federaci?? Socialista Madrilenya, i ambd??s diputats van al??legar l'incompliment d'acords previs a les eleccions del Grup Socialista amb Izquierda Unida i les excessives exig??ncies (conselleries) que aquest ??ltim grup demanava. Mariano Fern??ndez Bermejo, actual Ministre de Just??cia del Govern de Jos?? Luis Rodr??guez Zapatero, va declarar durant la campanya electoral de 2007[3] que la investigaci?? judicial respecte al cas va ser bloquejada pel Fiscal General de l'Estat Jes??s Cardenal, nomenat pel govern de Jos?? Mar??a Aznar, sense que es reprengu??s despr??s de l'ascensi?? del PSOE al poder.

[edita] Segones eleccions auton??miques de 2003

A l'octubre de 2003 despr??s de l'esc??ndol suscitat per la deserci?? d'Tamayo i S??ez i davant la impossibilitat de formar un govern amb majoria absoluta, despr??s del fallit debat d'investidura en el qual es postulava Rafael Simancas del PSOE, es repetiren les eleccions auton??miques a la Comunitat de Madrid. En aquesta segona convocat??ria el PP obtingu?? la majoria absoluta i Esperanza Aguirre fou escollida presidenta d'aquesta comunitat aut??noma, sent la primera presidenta electa d'un Govern auton??mic d'Espanya.

Entre els principals assoliments esgrimits per a defensar la seva gesti?? se citen la reducci?? del temps en llista d'espera per a operacions quir??rgiques a un mes, la construcci?? de vuit nous hospitals, 87 nous col??legis p??blics (molts d'ells biling??es), l'augment d'inversi?? per a diferents beques d'educaci?? i l'augment de la xarxa de metro a zones abans pr??cticament a??llades de la mateixa, com Pozuelo de Alarc??n, Coslada o San Sebasti??n de los Reyes. L'oposici?? socialista regional i central, no obstant aix??, posen en dubte aquests assoliments adduint que les llistes d'espera s'han redu??t aparentment per un parany comptable, al contar nom??s els dies des del qual es d??na data una concreta per a l'operaci??[4] o que la sanitat madrilenya est?? sofrint un proc??s de privatitzaci??[5]. Alguns analistes comenten que la seva estrat??gia de compliment de la llei antitabac pot ser qualificada com a rebel??lia enfront del Govern central d'Espanya[6].

[edita] Eleccions auton??miques de 2007

En les eleccions auton??miques celebrades el 27 de maig de 2007 fou reescollida Presidenta de la Comunitat de Madrid obtenint el major percentatge de vots en unes eleccions auton??miques a Madrid. Amb un avantatge de vint punts per damunt del Partit Socialista el Partit Popular va guanyar les eleccions amb un total de 67 actes de diputat, provocant una crisi interna i una s??rie de dimissions al m??s alt nivell en el nucli del Partit Socialista de Madrid (PSM).

[edita] Futur Pol??tic i cr??tiques

Despr??s de la seva incontestable vict??ria en les eleccions auton??miques de Madrid, Esperanza Aguirre s'ha convertit en un referent ineludible en el nucli del seu partit. Importants sectors dels mitjans conservadors han mostrat el seu ple suport a la candidatura de la Presidenta madrilenya com a l??der del Partit Popular en substituci?? de Mariano Rajoy davant la seva eventual derrota en les pr??ximes eleccions generals.

L'ambici?? d'Alberto Ru??z-Gallard??n de ser n??mero dos de Rajoy a les llistes podria haver enverinat novament els enfrontaments entre la Presidenta de la Comunitat i l'Alcalde de Madrid, que segons fonts period??stiques, no acceptaria m??s rang per a l'edil que el de portaveu del grup popular al Congr??s de Diputats.

En 2004 Esperanza Aguirre va protagonitzar un sonat enfrontament amb Alberto Ruiz-Gallard??n en la seva lluita per arribar a ser la Presidenta del Partit Popular de Madrid en substituci?? de P??o Garc??a Escudero. L'alcalde de la capital va intentar fer-se amb el comandament de l'aparell regional del Partit al costat del seu n??ermo dos Manuel Cobo. La pugna interna es va saldar amb una incontestable vict??ria d'Aguirre sobre l'edil.

L'any 2006 el diari El Pa??s[7] va desvelar que el seu oncle matern, Jos?? Gil de Biedma y Vega de Seoane, havia adquirit l'any 2000 un terreny a Villanueva de la la Ca??ada per 419.975 euros i venut posteriorment per 4,6 milions generant unes plusv??lues en l'operaci?? de 2,1 milions. Segons la not??cia, la plusv??lua va ser originada al desbloquejar el govern d'Esperanza Aguirre el pla d'urbanisme de la localitat el 2004. No obstant aix??, no s'ha demostrat la versemblan??a d'aquestes afirmacions, que no han generat cap contenci??s judicial.

Segons els seus oponents pol??tics el seu govern est?? desenvolupant una pol??tica d'enfrontament continu amb el Govern de la Naci??, desenvolupant un "a??llacionisme" de l'homologaci?? de les seves pol??tiques. Aix?? la Comunitat de Madrid ha estat expulsada del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ja que no aplica el Reial decret 605/2003 en la comptabilitat de temps d'espera per a la intervencions quir??rgiques. La Presidenta de la Comunitat de Madrid justifica aquests enfrontaments afirmant que el govern de la naci?? ha redu??t la seva inversi?? a Madrid substancialment, mentre que ha augmentat la inversi?? a Catalunya. Aix?? mateix, afirma que s'ha impulsat el trasllat de la Comissi?? del Mercat de les Telecomunicacions de Madrid a Barcelona, amb les conseq??ents p??rdues de treball a Madrid. No obstant aix??, el Tribunal Suprem va anul??lar aquest trasllat.

S??n tamb?? freq??ents les cr??tiques de l'oposici?? a la suposada parcialitat de la cadena p??blica Telemadrid durant el seu govern. La mateixa Esperan??a Aguirre va declarar que Germ??n Yanke, un dels rostres m??s populars de la cadena, havia "comprat el discurs dels nostres adversaris", en refer??ncia al PSOE. Yanke va dimitir poc despr??s al??legant falta d'acord en assumptes pressupostaris.

[edita] Pol??miques i errades

Esperanza Aguirre ??s molt coneguda tamb?? per ser el centre de moltes pol??miques, tot i que la m??s important va ser fict??cia, quan es va difondre un fals episodi en qu?? havia conf??s l'escriptor portugu??s Jos?? Saramago amb una dona, Sara Mago; altres pol??miques, aquestes veritables, corresponen a quan va preguntar a la mare de Dulce Chac??n per la seva filla quan feia anys que era morta, o quan va dir que no arribava a cap de mes encara que cobra uns 8.000 euros.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Sobre el paper de Pedro Schwartz per la seva entrada en pol??tica pot consultar-se el cap??tol disponible a la xarxa de la biografia d'Esperanza Aguirre escrita per Virgina Drake: Esperanza Aguirre: la presidenta. Esfera de los Libros, 2006
  2. ??? Fitxa d'Esperanza Aguirre al Portal del Partit Popular
  3. ??? Bermejo afirma que el PP le prohibi?? indagar el 'caso Tamayo'
  4. ??? Simancas: "Discurso de autobombo y promesillas de corto alcance". Notici de elpais.com, 15 de setembre de 2005
  5. ??? Simancas dice a Aguirre que el proceso de privatizaci??n e la sanidad perjudica a la mayor??a. Noticia publicada a madridiario.es, 17 de desembre de 2006
  6. ??? El Gobierno critica que Aguirre rebaje con un reglamento la ley contra el tabaco. Noticia de elmundo.es, 9 de febrer de 2006
  7. ??? Un t??o de Esperanza Aguirre, beneficiado por un pelotazo inmobiliario, noticia de 20 minutos, 17 d'octubre de 2006.

[edita] Enlla??os externs

Precedit per:
Jer??nimo Saavedra		 Ministra d'Educaci?? i Ci??ncia
1996???1999		 Succe??t per:
Mariano Rajoy Brey
Precedit per:
Carme Alborch		 Ministra de Cultura i Esports
1996???1999
Precedit per:
Juan Ignacio Barrero		 Presidenta del Senat
1999 ??? 2002		 Succe??t per:
Juan Jos?? Lucas Jim??nez
Precedit per:
Alberto Ruiz-Gallard??n		 Presidenta de la Comunitat de Madrid
2003 ??? actualitat		 Succe??t per:
en el c??rrec