Dulce Chacón
De Viquipèdia
Dulce Chacón (Zafra, Badajoz, 3 de març de 1954 - Madrid, 3 de desembre de 2003).
Neix en el sí d'una família tradicional, però més tard els seus ideals d'esquerres la van dur a intentar desempolsar els arxius de les execucions durant el franquisme o a oposar-se a la Invasió de l'Iraq del 2003.
Quan ella tenia 12 anys, el seu pare va morir. La mare es va endur la família a Madrid, i la Dulce i la seva germana bessona, van anar a un internat, on va començar a escriure poesia per a fugir dels traumàtics canvis de la seva vida.
A l'octubre del 2003 li va ser diagnosticat un càncer en estat avançat. Moria el 3 de desembre del 2003. Deixava al seu marit, Miguel Ángel, i dos fills.
Taula de continguts |
[edita] Premis
- Premi de Poesía Ciudad d'Irún, per Contra el desprestigio de la altura, 1995
- XXIV Premi Azorín, per Cielos de barro, 2000
- Premi Libro del Año 2002, per La voz Dormida
[edita] Bibliografia
[edita] Poesia
- Querrán ponerle nombre (1992)
- Las palabras de la piedra (1993)
- Contra el desprestigio de la altura (1995)
- Matar al ángel (1999)
- Cuatro gotas (2003)
[edita] Novel·la
- Algún amor que no mate (1996)
- Blanca vuela mañana
- Háblame, musa, de aquel varón (1998)
- Cielos de barro (2000)
- La voz dormida (2002)
[edita] Teatre
- Algún amor que no mate
- Segunda mano, 1998
[edita] Altres
- Te querré hasta la muerte, 2003, pp. 61-64. Cuentos
