El Lazarillo de Tormes

De Viquip??dia

El Lazarillo de Tormes, editada en catal?? com Ll??tzer de Tormes^[1], i m??s recentment com a Ll??tzer de Tormos^[2] ??s una novel??la picaresca del segle XVI escrita en castell?? per un autor desconegut, que narra les aventures d'un jove orfe que serveix diversos amos per prosperar socialment. El t??tol complet ??s La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades (La vida de Lazarillo [Ll??tzer] de Tormes i de les seves fortunes i adversitats). L'obra encadena episodis humor??stics sota la forma d'una carta on el protagonista explica la seva vida. El seu gran ??xit va propiciar l'aparici?? de diverses segones parts a c??rrec de literats de l'??poca, sense la fortuna de l'original. Se'n va fer una pel??l??cula espanyola l'any 1959.

Taula de continguts 1 Autoria del llibre 2 Argument 3 Caracter??stiques 4 Bibliografia 5 Refer??ncies 6 Enlla??os externs

[edita] Autoria del llibre

El Lazarillo es va publicar sense autor. Segurament el car??cter subversiu i la cr??tica oberta a l'Esgl??sia Cat??lica s??n els motius pels que l'autor va decidir romandre an??nim. La seva identitat ha sigut motiu d'estudis i controv??rsies.

El 1605 fra Jos?? de Sig??enza n'atribueix l'autoria al matem??tic i tamb?? frare Juan de Ortega. Diu que va trobar un manuscrit a la seva cel??la, per?? no hi ha m??s evid??ncies.

El 1607 el belga Val??re Andr?? cita com autor a Diego Hurtado de Mendoza. Aquesta atribuci?? va ser generalment acceptada fins que a finals del segle XIX es va mostrar que era insostenible.

El franc??s Alfred Morel-Fatio relaciona l'autor amb el cercle erasmista del germans Vald??s. La catalana Rosa Navarro i Dur??n^[3], catedr??tica de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, concreta l'autoria a Alfonso de Vald??s ^[4].

Darrerament s'ha comen??at a apuntar que l'autor del llibre seria en realitat Joan de Timoneda o, m??s possiblement, Joan Llu??s Vives i que l'hauria escrit en catal??. Aix??, entre els que afirmen que Vives seria l'autor, estaria Francisco Calero^[5], professor de la UNED, i entre els que parlen de Vives o Timoneda i de la catalanitat del llibre, Juan Manuel Rodr??guez ^[6] o Josep Maria Orteu i Jordi Bilbeny^[7]. Segons aquestos, el llibre que coneguem seria en realitat una versi?? rectificada i tradu??da de manera interessada per la censura castellana. L'autor assenyala una s??rie de catalanismes presents en el llibre, aix?? com una s??rie d'incoher??ncies, que durant anys havien fet pensar que l'autor no sabia res dels llocs dels quals parlava. Al respecte es pot assenyalar el fet que el llibre parle del Regne de Toledo, quan no existia cap regne aix?? en aquella ??poca. Aquest regne seria, en realitat, el Regne de Val??ncia. D'acord amb aix??, segons Bilbeny, la mare de Ll??tzer no era de Tejales, sin?? de Teulada. La menci?? al desterrament del pare es podria explicar per les Germanies. Igualment, Ll??tzer seria de Tormos, el poble de la Marina Alta, i no hauria nascut en mig del riu Tormes com es diu a la versi?? coneguda. Tampoc ??s probable que la mare de Ll??tzer visquera amb un negre a Salamanca, ja que no n'hi havia, mentre que si n'hi havia a D??nia, prop de Tormos, port que tenia comer?? amb l'??frica i on probablement estava ambientada originalment la hist??ria. Per tant, la vila ducal de que ??s parla i on el cec xoca contra una columna no seria Escalona, sin?? Gandia, on encara hi ha porxos aix??. Igualment molts dels carrers esmentats podrien identificar-se amb carrers de Val??ncia. Finalment, aix?? explicaria perqu?? l'orfe Ll??tzer explica a "vuesa merced" tots els amos amb qu?? ha estat. Aix?? sols es compr??n a partir del "pare d'orfes" una figura jur??dica de la legislaci?? valenciana que es feia c??rrec dels orfes i els adjudicava una mena d'amo-tutor fins que es feien majors d'edat, cosa que resulta incomprensible a Castella.

[edita] Argument

Va n??ixer a Salamanca i va ser abandonat per la sa mare, L??zaro entra a treballar amb un cec que li nega el menjar elemental per sobreviure. El nen ha de desenvolupar la seva ast??cia per robar-li una part. El mateix passa amb el clergue i l'hidalgo a qui serveix despr??s. Amb aquest ??ltim mant?? una relaci?? cordial per?? l'home abandona la ciutat. Llavors L??zaro passa al servei d'un hip??crita sacerdot mercedari i un venedor de bules eclesi??stiques (tractat que va ser censurat).

La segona part narra m??s breument la seva estada amb altres amos, com un capell??, un artes?? i un vigilant. Aleshores passa a tenir ofici propi, es torna aiguador i pregoner. El religi??s d'una esgl??sia l'ajuda a aconseguir aquestes feines i li ofereix una casa perqu?? es casi amb una de les seves criades (amb qui suposadament mantenia relacions). L??zaro accedeix i suporta la infidelitat de la seva dona, que continua veient-se amb el religi??s, a canvi d'una posici?? de calma a la vida, ja que ha vist que l'honor ??s simple aparen??a.

[edita] Caracter??stiques

El seu protagonista ??s el p??car, categoria social, procedent dels baixos fons que, a mode d???antiheroi, es utilitzat por la literatura com a contrapunt a l???ideal cavalleresc. La seva l??nia de conducta est?? marcada per l???engany, l???ast??cia, la trampa enginyosa. Viu al marge dels codis d???honor propis de les classes altes de la societat de la seva ??poca. La seva llibertat ??s el seu gran b??. Els amos a qui serveix pertanyen a diferents classes socials per?? tots tenen en com?? que aparenten ser qui no s??n i que viuen per enganyar la gent sota uns suposats valors. Aquest pessimisme ??s un dels trets que m??s va atreure de la novel??la, avan??ant-se a la concepci?? barroca que tot ??s il??lusi?? i aparen??a. El protagonista narra les seves pr??pies aventures en forma autobiogr??fica est?? en funci?? de l???orientaci?? de cr??tica social que exercir?? la novel??la picaresca; al projectar l???autor la seva personalitat sobre un personatge fictici, aix?? li permet exposar amb major llibertat les seves pr??pies idees.

Aquesta novel.la picaresca t?? un marcat car??cter moralitzant. ??s un exemple de les conductes aberrants que, sistem??ticament, resulta castigada. La picaresca est?? molt influ??da por la ret??rica de l?????poca, basada en molts casos, en la predicaci?? d'exemples, en els que es narra la conducta descarrilada d???un individu que, finalment, ??s castigat.

El to realista par??dia els g??neres de cavalleries i pastorils, ja que l'objectiu ??nic del protagonista ??s menjar i situar-se a la societat, no t?? els ideals propis dels herois. En realitat ??s una autobiografia on justifica a un superior la seva actitud enfront la seva dona, en contra de l'esc??ndol popular. Es pot considerar que inaugura el g??nere picaresc. T?? tamb?? un fort car??cter sat??ric. La s??tira ??s un element constant en el relat picaresc. El protagonista deambular?? per els diferents estrats socials. Primer far?? de criat, aix?? li permetr?? con??ixer els successos m??s ??ntims dels seus amos. Tot aix?? ser?? narrat per un p??car amb una actitud cr??tica.

L'aparici?? de nombrosos personatges religiosos amb un tractament negatiu va fer que el llibre estigu??s a l'??ndex de les obres prohibides per la Inquisici??. Van apar??ixer llavors edicions expurgades, sense els passatges m??s controvertits, que no van impedir la circulaci?? clandestina del llibre original. Segurament per aquest tema l'autor no va gosar signar l'obra.

El nom de L??zaro va passar a designar, en castell??, des d'aquell moment els pigalls o ll??tzers (lazarillos en castell??), pel primer amo a qui serveix i on passa les aventures m??s conegudes. El llibre ??s un dels cl??ssics escolars m??s estables en el temps.

[edita] Bibliografia

• Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Lazarillo de Tormes, Ajuntament de Val??ncia,Val??ncia, 2006.
• Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Di??logo de Mercurio y Car??n, Ajuntament de Val??ncia, Val??ncia, 2004.
• La vida de Ll??tzer de Tormos, An??nim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edici?? a cura de Josep Maria Orteu,Llibres de l'??ndex, Barcelona, 2007.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Segons l'edici?? tradu??da per Antoni Bulbena i Tusell
2. ??? La vida de Ll??tzer de Tormos, An??nim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edici?? a cura de Josep Maria Orteu,Llibres de l'??ndex, Barcelona, 2007
3. ??? Entrevista a Rosa Navarro
4. ??? Bibliografia de Rosa Navarro sobre el Lazarillo
5. ??? [1]Text de Francisco Calero defensant que Vives ??s l'autor del Ll??tzer
6. ??? [2] Dossier de Rodr??guez defensant que el t??tol de la novel??la ??s Vida de Ll??tzer de Tormos
7. ??? Vilaweb, Anna Not??cies, e-Not??cies

[edita] Enlla??os externs

• La (nova) vida de Ll??tzer de Tormos, bloc cat sobre el tema
• Pdf de Jordi Bilbeny defensant que el llibre va ser escrit en catal??