El Lazarillo de Tormes
De Viquipèdia
El Lazarillo de Tormes, editada en català com Llàtzer de Tormes[1], i més recentment com a Llàtzer de Tormos[2] és una novel·la picaresca del segle XVI escrita en castellà per un autor desconegut, que narra les aventures d'un jove orfe que serveix diversos amos per prosperar socialment. El títol complet és La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades (La vida de Lazarillo [Llàtzer] de Tormes i de les seves fortunes i adversitats). L'obra encadena episodis humorístics sota la forma d'una carta on el protagonista explica la seva vida. El seu gran èxit va propiciar l'aparició de diverses segones parts a càrrec de literats de l'època, sense la fortuna de l'original. Se'n va fer una pel·lícula espanyola l'any 1959.
Taula de continguts |
[edita] Autoria del llibre
El Lazarillo es va publicar sense autor. Segurament el caràcter subversiu i la crítica oberta a l'Església Catòlica són els motius pels que l'autor va decidir romandre anònim. La seva identitat ha sigut motiu d'estudis i controvèrsies.
El 1605 fra José de Sigüenza n'atribueix l'autoria al matemàtic i també frare Juan de Ortega. Diu que va trobar un manuscrit a la seva cel·la, però no hi ha més evidències.
El 1607 el belga Valère André cita com autor a Diego Hurtado de Mendoza. Aquesta atribució va ser generalment acceptada fins que a finals del segle XIX es va mostrar que era insostenible.
El francès Alfred Morel-Fatio relaciona l'autor amb el cercle erasmista del germans Valdés. La catalana Rosa Navarro i Durán[3], catedràtica de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, concreta l'autoria a Alfonso de Valdés [4].
Darrerament s'ha començat a apuntar que l'autor del llibre seria en realitat Joan de Timoneda o, més possiblement, Joan Lluís Vives i que l'hauria escrit en català. Així, entre els que afirmen que Vives seria l'autor, estaria Francisco Calero[5], professor de la UNED, i entre els que parlen de Vives o Timoneda i de la catalanitat del llibre, Juan Manuel Rodríguez [6] o Josep Maria Orteu i Jordi Bilbeny[7]. Segons aquestos, el llibre que coneguem seria en realitat una versió rectificada i traduïda de manera interessada per la censura castellana. L'autor assenyala una sèrie de catalanismes presents en el llibre, així com una sèrie d'incoherències, que durant anys havien fet pensar que l'autor no sabia res dels llocs dels quals parlava. Al respecte es pot assenyalar el fet que el llibre parle del Regne de Toledo, quan no existia cap regne així en aquella època. Aquest regne seria, en realitat, el Regne de València. D'acord amb això, segons Bilbeny, la mare de Llàtzer no era de Tejales, sinó de Teulada. La menció al desterrament del pare es podria explicar per les Germanies. Igualment, Llàtzer seria de Tormos, el poble de la Marina Alta, i no hauria nascut en mig del riu Tormes com es diu a la versió coneguda. Tampoc és probable que la mare de Llàtzer visquera amb un negre a Salamanca, ja que no n'hi havia, mentre que si n'hi havia a Dénia, prop de Tormos, port que tenia comerç amb l'Àfrica i on probablement estava ambientada originalment la història. Per tant, la vila ducal de que és parla i on el cec xoca contra una columna no seria Escalona, sinó Gandia, on encara hi ha porxos així. Igualment molts dels carrers esmentats podrien identificar-se amb carrers de València. Finalment, això explicaria perquè l'orfe Llàtzer explica a "vuesa merced" tots els amos amb què ha estat. Això sols es comprèn a partir del "pare d'orfes" una figura jurídica de la legislació valenciana que es feia càrrec dels orfes i els adjudicava una mena d'amo-tutor fins que es feien majors d'edat, cosa que resulta incomprensible a Castella.
[edita] Argument
Va néixer a Salamanca i va ser abandonat per la sa mare, Lázaro entra a treballar amb un cec que li nega el menjar elemental per sobreviure. El nen ha de desenvolupar la seva astúcia per robar-li una part. El mateix passa amb el clergue i l'hidalgo a qui serveix després. Amb aquest últim manté una relació cordial però l'home abandona la ciutat. Llavors Lázaro passa al servei d'un hipòcrita sacerdot mercedari i un venedor de bules eclesiàstiques (tractat que va ser censurat).
La segona part narra més breument la seva estada amb altres amos, com un capellà, un artesà i un vigilant. Aleshores passa a tenir ofici propi, es torna aiguador i pregoner. El religiós d'una església l'ajuda a aconseguir aquestes feines i li ofereix una casa perquè es casi amb una de les seves criades (amb qui suposadament mantenia relacions). Lázaro accedeix i suporta la infidelitat de la seva dona, que continua veient-se amb el religiós, a canvi d'una posició de calma a la vida, ja que ha vist que l'honor és simple aparença.
[edita] Característiques
El seu protagonista és el pícar, categoria social, procedent dels baixos fons que, a mode d’antiheroi, es utilitzat por la literatura com a contrapunt a l’ideal cavalleresc. La seva línia de conducta està marcada per l’engany, l’astúcia, la trampa enginyosa. Viu al marge dels codis d’honor propis de les classes altes de la societat de la seva època. La seva llibertat és el seu gran bé. Els amos a qui serveix pertanyen a diferents classes socials però tots tenen en comú que aparenten ser qui no són i que viuen per enganyar la gent sota uns suposats valors. Aquest pessimisme és un dels trets que més va atreure de la novel·la, avançant-se a la concepció barroca que tot és il·lusió i aparença. El protagonista narra les seves pròpies aventures en forma autobiogràfica està en funció de l’orientació de crítica social que exercirà la novel·la picaresca; al projectar l’autor la seva personalitat sobre un personatge fictici, això li permet exposar amb major llibertat les seves pròpies idees.
Aquesta novel.la picaresca té un marcat caràcter moralitzant. És un exemple de les conductes aberrants que, sistemàticament, resulta castigada. La picaresca està molt influïda por la retòrica de l’època, basada en molts casos, en la predicació d'exemples, en els que es narra la conducta descarrilada d’un individu que, finalment, és castigat.
El to realista paròdia els gèneres de cavalleries i pastorils, ja que l'objectiu únic del protagonista és menjar i situar-se a la societat, no té els ideals propis dels herois. En realitat és una autobiografia on justifica a un superior la seva actitud enfront la seva dona, en contra de l'escàndol popular. Es pot considerar que inaugura el gènere picaresc. Té també un fort caràcter satíric. La sàtira és un element constant en el relat picaresc. El protagonista deambularà per els diferents estrats socials. Primer farà de criat, això li permetrà conèixer els successos més íntims dels seus amos. Tot això serà narrat per un pícar amb una actitud crítica.
L'aparició de nombrosos personatges religiosos amb un tractament negatiu va fer que el llibre estigués a l'Índex de les obres prohibides per la Inquisició. Van aparèixer llavors edicions expurgades, sense els passatges més controvertits, que no van impedir la circulació clandestina del llibre original. Segurament per aquest tema l'autor no va gosar signar l'obra.
El nom de Lázaro va passar a designar, en castellà, des d'aquell moment els pigalls o llàtzers (lazarillos en castellà), pel primer amo a qui serveix i on passa les aventures més conegudes. El llibre és un dels clàssics escolars més estables en el temps.
[edita] Bibliografia
- Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Lazarillo de Tormes, Ajuntament de València,València, 2006.
- Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Diálogo de Mercurio y Carón, Ajuntament de València, València, 2004.
- La vida de Llàtzer de Tormos, Anònim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edició a cura de Josep Maria Orteu,Llibres de l'Índex, Barcelona, 2007.
[edita] Referències
- ↑ Segons l'edició traduïda per Antoni Bulbena i Tusell
- ↑ La vida de Llàtzer de Tormos, Anònim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edició a cura de Josep Maria Orteu,Llibres de l'Índex, Barcelona, 2007
- ↑ Entrevista a Rosa Navarro
- ↑ Bibliografia de Rosa Navarro sobre el Lazarillo
- ↑ [1]Text de Francisco Calero defensant que Vives és l'autor del Llàtzer
- ↑ [2] Dossier de Rodríguez defensant que el títol de la novel·la és Vida de Llàtzer de Tormos
- ↑ Vilaweb, Anna Notícies, e-Notícies
