El Ballestar
De Viquipèdia
El Ballestar és un nucli de població del municipi de la Pobla de Benifassà. Es troba situat a la comarca del Baix Maestrat, al nord de Castelló, al límit septentrional del País Valencià i ja en contacte amb la veïna província de Tarragona.
El seu gentilici és ballestarí o ballestarina, però actualment no té una població estable.
Fou construït sobre un turó, a 710 metres d'altitud. La superfície total del poble, amb 41,84 km² és la de major extensió de la Tinença de Benifassà.
[edita] Com arribar-hi
Des de Barcelona o Castelló, seguint l'A-7 fins la sortida 42 en direcció a Vinaròs per la N-238, per a desviar-se en pocs metres per la CS-V-3001 cap a Sant Rafel del Riu. Des d'aquí, cal anar en direcció a la Sénia (entrant per la Sénia Nord) per a agafar la CS-V-3102 fins al Ballestar.
[edita] Història
La història del Ballestar està vinculada a l'antic monestir del císter de Santa Maria de Benifassà. Segons les cròniques del monestir, els seus habitants treballaven com a jornalers per a l'esmentat convent, situat a uns tres quilòmetres del Ballestar.
El monestir té el seu origen en la donació que feu Pere II, el 1208, del castell i la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet, monestir de l'ordre del císter, al qual féu donació del lloc de Benifassà.
El 1233, Jaume I el Conqueridor confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d'un monestir en aquestes terres. La creació del monestir propicià la població de la comarca anomenada la Tinença. Els pobles que la formen són: el Ballestar, la Pobla de Benifassà, el Boixar, Coratxà, Fredes, Bel i Castell de Cabres. En un principi, aquests pobles eren granges que el monestir explotava amb els seus propis elements: un monjo, alguns conversos i masovers a cadascuna. Després van ser poblades, sent-ho el Ballestar i la Pobla de Benifaçà l'any 1261, amb l'obligació de pagar delmes, primícies i novena al monestir i al bisbe.
L'empremta del monestir al poble es fa palesa al campanar de l'església on, sota l'esfera del rellotge, es troba una lauda sepulcral de pedra tallada del segle XV, representant a un cavaller vestit amb l'hàbit cistercenc.
