Fredes

De Viquipèdia

Vista de Fredes

Fredes és un poble, que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà amb 12'95 km2 d'extensió al Baix Maestrat, (província de Castelló). La seua part nord es una successió de muntanyes que van des de el Tossal d'Encanadé fins enllaçar amb els Ports de Beseit. En el seu terme està a la part del Tossal dels Reis que perteneix a el País Valencià.

Fredes està situat a 1090 m. d'altura, es una bonica població castellonenca on pots encontrar el que busques, relax i descans al teu abast i està situat en un magnífic paratge de la Tinença de Benifassà, al nord de la província de Castelló, prop dels ports de Morella, de el Boixar, a tan sols 3,4 km, el Ballestar, a 4 km, i la Pobla de Benifassà, a 5,6 km. Fredes es també coneguda per les nevades que hi han en hivern i les baixes temperatures que oscilen en hivern, entre els 0ºC i els 10º. Les mínimes poden arribar a ser de uns -5ºC, i les màximes de uns 7ºC En canvi a l'estiu sol ser suau amb temperatures de 23ºC a 30ºC.

[edita] Història

Històricament va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alagó el 15 de març de 1236, juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i també en temps de Felip IV quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle XIX. En 1977 va ser annexionat a la La Pobla de Benifassà. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà, el primer que es va fundar en terres valencianes. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolàstica, en la qual es va establir una comunitat cisterciense procedent del Monestir de Poblet, en 1233, aprofitant el castell que els musulmans cridaven de Beni-Hazà. En 1250 els monjos es van traslladar a les noves dependències, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'església va ser acabada en 1276 i a partir d'aquí el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb èpoques d'esplendor i altres de penúries, fins que les guerres de la Independència i de Successió van acabar arruïnant-lo. Després de l'exclaustració de 1834 va ser ocupat pels carlistes, i Cabrera va convertir les seves dependències en hospital de sang i camp de concentració. Tot això va ser causa de dispersió i pèrdua dels tresors que posseïa, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. Actualment és propietat de l'ordre de Sant Bru que va establir la primera cartoixa femenina d'Espanya, després de la reconstrucció realitzada per la Diputació de Castelló.

[edita] Geografia

Les masíes més importants són: Mas de Trencaladres, Mas del Peraire i Mas de Pinar Plá. Les seues fonts són cabaloses i destaquen entre elles, la Font del Teix de Fredes, la Font del Ròssec, la Font del Bou, la Font de Trencaladres, la Font de l'Om, la Font de Roca Blanca i la Font dels Cumunes.

La seva toponomia és molt variada: La Mola, les Solanes, el Salt, la Morranda, els Reinals, les Ombrietes, el Clot de Mariné, la Foia, els Boverals, Canta Perdius, Pinar Plá, els Tombadors, Serra Pelada i Roca Blanca.

[edita] Festes

Celebrava les seves festes Majors el 1 de Maig en honor a Sant Abdó i Senén. La vida quotidiana giraba en torn a la familia Abella coneguda com el Ric de Fredes, el major contribuent de la Tinença. Actualment, el patrimoni de aquesta casa s'ha dividit entre els seus hereus.

[edita] Altres informacions

Disposa d'una zona de xalets a 1 km del poble i un restaurant de muntanya.

Aquest article sobre el Baix Maestrat és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.