Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

La S??nia - Viquip??dia

La S??nia

De Viquip??dia

la S??nia
Escut de la S??nia
(En detall)
Localitzaci??

Localitzaci?? del Montsi?? a Catalunya Localitzaci?? de la S??nia respecte del Montsi??


Municipi del Montsi??
Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
??? ??mbit funcional
??? Comarca
??? Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Montsi??
Amposta
Gentilici Senienc, senienca
Superf??cie 108,41 km??
Altitud 269 m
Poblaci?? (2006)
  ??? Densitat
5.976 hab.
55,12 hab/km??
Coordenades 40?? 38??? 12??? N 0?? 16??? 57??? ECoordenades: 40?? 38??? 12??? N 0?? 16??? 57??? E
Sistema pol??tic
Entitats de poblaci??

2

La S??nia ??s un municipi de la comarca de el Montsi?? situat al l??mit amb el Pa??s Valenci??. Segons dades de 2006 la seva poblaci?? era de 5.976 habitants.

Des de mitjans del segle XX fins als nostres dies, la S??nia ha estat coneguda pel seu gran nombre de f??briques del moble.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

El nom prov?? de l'idioma ??rab saniya (mol?? fariner), passat a la forma roman?? azenia a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la S??nia, que travessa el municipi.

[edita] Hist??ria

Mitjan??ant restes materials d'??poques prehist??riques s'ha documentat la pres??ncia de pobladors. La zona ha estat ocupada des de temps remots. Les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors i de la cova de la Tenalla s??n els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups d'humans. En aquestes pintures llevantines s'observa la fauna de l'??poca, es distingeixen tipus socials (bruixots, ca??adors, ballarins), i elements de la indument??ria masculina i femenina, aix?? com escenes d'activitats recol??lectores de mel, de pr??ctiques propiciat??ries per a la cacera i de selecci?? d'animals.

Es reconeix la S??nia amb la carta de poblaci?? de el 17 d'abril de 1232. El 13 de setembre de 1233, Pere Montcada va fer concessi?? feudal de la vila de la S??nia al senyor Guillem de Moragues (nascut a Tortosa) per a la seva repoblaci??. El 25 de gener de 1336, Guillem de Moragues va fer lliurament de la Carta de poblament a vint-i-un ve??ns i d'aquesta forma, la vila de la S??nia va quedar establerta dintre la jurisdicci?? del castell d'Ulldecona.

Al 1462, durant la Guerra Civil catalana, la S??nia va prendre part activa contra Joan II i la poblaci?? va ser assaltada diverses vegades per les tropes reials. El juny de 1466, es va rendir. L'any 1536 va ser incorporada a la comanda de Mirambel. L'any 1716, la poblaci?? va perdre molts privilegis i bona part de les llibertats aconseguides en implantar-se el Decret de Nova Planta de Felip V. A la Guerra de la Independ??ncia, el poble de la S??nia va aportar grans contribucions i, quan va ser conquistada juntament amb la resta del Montsi?? i el ???Sota Ebre???, va romandre inclosa en el departament franc??s de les Boques de l'Ebre. Durant aquest per??ode de temps la S??nia va adquirir import??ncia per la seva ind??stria de construcci?? naval.

Amb la primera guerra carlina (1833-1839), l'ocupaci?? del general Cabrera va provocar un setge constant a la poblaci?? per part de les tropes isabelines, fins a l'any 1840 quan el general Leopoldo O??Donnell va derrotar a Ramon Cabrera. El 1907 va quedar instal??lada l'electricitat en la poblaci??. Al 1937 es va construir un camp d'aviaci?? a la partida d'els Plans amb finalitats militars. En aquest aeroport primer van pilotar aviadors republicans i m??s tard els de la Legi?? C??ndor.

[edita] Oli d'oliva

Copyright? Av??s: El contingut d'aquest article, o part d'aquest, pot comportar una violaci?? dels drets d'autor.

Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquip??dia sota els termes de la llic??ncia GNU GFDL, seguiu les instruccions de la p??gina Viquip??dia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llic??ncia d'??s podr?? procedir-se a la supressi?? segons els criteris i terminis establerts.


El text o fragment del text apareix a http://www.terresdelebre.org/cat/Soporte/recurso.php?id=1196


Signatura i data: --Pere prlpz (discussi??) 01:04, 4 juny 2008 (CEST)

Copyright? Av??s: El contingut d'aquest article, o part d'aquest, pot comportar una violaci?? dels drets d'autor.

Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquip??dia sota els termes de la llic??ncia GNU GFDL, seguiu les instruccions de la p??gina Viquip??dia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llic??ncia d'??s podr?? procedir-se a la supressi?? segons els criteris i terminis establerts.


El text o fragment del text apareix a http://www.acobem.com/index.asp


Signatura i data: --Pere prlpz (discussi??) 01:04, 4 juny 2008 (CEST)

Olivar
Olivar

Els olis amb Denominaci?? d'Origen Protegida del Baix Ebre - Montsi??, s??n Olis Verges Extra elaborats a una de les zones de cultiu d'oliveres m??s antiga i extensa de Catalunya. Actualment hi ha un total de 12 cooperatives productores inscrites al Consell Regulador que comercialitzen 5 marques amb Denominaci?? d'Origen Protegida.

Els olis amb D.O.P Baix Ebre - Montsi??, s??n Olis Verges Extra obtinguts a partir de tres varietats: morruda, sevillenca i farga. D'aspecte s??n olis nets, transparents, sense vels ni terbolesa.

El color varia segons l'??poca de la recol??lecci?? i la zona de producci??, des de groc verd??s a groc daurat. S??n olis saborosos i molt arom??tics, amb sabor afruitat al principi de la campanya i lleugerament dol?? a mesura que aquesta avan??a. Al paladar les connotacions dolces recorden la poma, l'ametlla verda i el pl??tan i aquest gust equilibrat dol?? conviu amb tocs lleugers d'amargs i picants. La puntuaci?? m??nima per tastadors ??s de 6,5.

[edita] Oli verge extra 100% natural i genu??

De totes les olives que es cultiven a la zona nom??s escollim les m??s sanes i fresques de tres varietats: morrudes, sevillenques i fargues. La recol??lecci?? ??s fa per munyiment o vibraci??, directament de dalt de l'arbre per assegurar la m??xima qualitat i frescor.

L'elaboraci?? ??s purament mec??nica i a baixa temperatura, per tal que l'oli no perdi cap de les seves propietats, tant beneficioses per a la salut. Per poder afrontar aquest repte les alm??sseres han modernitzat en els darrers anys les seves estructures, passant del sistema d'extracci?? per premses al sistema continu de dues fases.

A m??s a m??s durant tot el proc??s d'elaboraci?? el Consell Regulador realitza controls de qualitat per assegurar que l'oli compleix els requisits organol??ptics i fisicoqu??mics.

[edita] Control de qualitat

La riquesa de la terra, el clima, el s??l i l'aigua alimenta les arrels d'una terra que ens proporciona fruits de m??xima qualitat. L'objectiu del Consell Regulador ??s controlar que aquest nivell de qualitat es conservi en tot el proc??s d'elaboraci?? per assegurar un oli verge extra ??nic i exquisit. La qualitat final de l'oli est?? sobretot condicionada per la recol??lecci??, la molturaci??, i el maneig que es fa del conreu. Per aix?? des del Consell Regulador es realitzen controls molt estrictes durant tot el proc??s d'elaboraci??, a m??s d'an??lisis fisicoqu??mics posteriors per assegurar que aquest compleixi els par??metres especificats pel reglament. Finalment un grup d'experts tasta el resultat per comprovar la valoraci?? organol??ptica. Tots els olis que han superat les proves de qualitat es comercialitzen amb la contraetiqueta de la D.O.P, Baix Ebre - Montsi??, distintiu que serveix com a garantia de qualitat per al consumidor.

[edita] Entitats de poblaci??

Entitat de poblaci?? Habitants
Plans, els 23
S??nia, la 5.712
Font: Municat

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
76 67 88 335 - 2.532 3.062 3.170 3.452
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
3.362 3.305 3.295 3.120 3.151 3.089 4.100 4.638 4.818
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
4.930 5.057 5.045 5.029 5.034 5.579 5.735 5.976 -
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs


editar Municipis del Montsi?? Escut del Montsi??

Alcanar | Amposta | Freginals | la Galera | Godall | Mas de Barberans | Masdenverge | Sant Carles de la R??pita | Sant Jaume d'Enveja | Santa B??rbara | la S??nia | Ulldecona


Escut del Montsi?? Aquest article sobre el Montsi?? ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.