Diego de G??ngora
De Viquip??dia
Diego de G??ngora (Pamplona, Navarra), va ser el primer governador de Buenos Aires entre 1618 i 1623. Pertanyia a l'Orde de Sant Jaume i durant m??s de set anys havia guerrejat en la campanya de Flandes, de la qual va regressar amb una recomanaci?? del Duc de Lerma.
Amb aquests antecedents, quan Felip III d'Espanya va decidir dividir el territori de la Governaci?? del Riu de la Plata, creant una seu administrativa a Asunci??n i un'altra a Buenos Aires, va nomenar a Diego de G??ngora com a primer governador de la prov??ncia de Buenos Aires.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Governaci??
Va salpar d'Espanya el 1618 amb tres naus que transportaven contraban, incloent esclaus, i per una enorme suma (300.000 ducats). La c??rrega era aliena, l'operaria ingressant-la a Buenos Aires. Quan la flota va arribar a la badia de Todos los Santos li van arribar not??cies que l'operaci?? havia estat descoberta. G??ngora va argumentar primer que el carregament era d'??s personal per?? dau l'inversemblant de l'excusa va optar per desembarcar-lo en la badia, deixant que es fes c??rrec la xarxa de contraban de transportar-lo per terra.
Ni b?? va arribar, va manar a capturar a Hernandarias, l'anterior Governador del Riu de la Plata. No nom??s ho va capturar sin?? que va vendre els seus b??ns i propietats, aix?? en concurs amb la xarxa de contraban establerta en la ciutat, a la qual aquell havia perseguit. De fet, excloent a Hernandarias gaireb?? tots els governadors (i funcionaris i fins i tot l'esgl??sia) van estar compromesos en major o menor grau amb el contraban i G??ngora no va ser una excepci??.
Els principals contrabandistes (els hi denominava Confederats) eren el sevill?? Juan de Vergara, notari del Sant Ofici, i el portugu??s Diego de Vega. Van ser perseguits per Hernandarias per?? amb G??ngora es van convertir en els veritables amos de la ciutat. Les for??a del contraban a Buenos Aires tenia connotacions no nom??s ??bviament delictives sin?? raons econ??miques profundes, originades en les restriccions al comer?? per part de la monarquia que afavorien els interessos de la pen??nsula i en segon lloc de Lima, en perjudici de l'Alt Per?? i Buenos Aires.
G??ngora no es va limitar a donar suport amb entusiasme el contraban: en ??poques que l'activitat cors??ria comprometia els dominis espanyols, va insistir a les autoritats que precisava amb urg??ncia recursos d'armes, municions i fons extraordinaris at??s que contava amb informaci?? que cap a preveure imminents atacs de corsaris holandesos. La informaci?? era falsa i va anar simplement un negociat m??s.
[edita] ??ltims anys
Davant el creixent esc??ndol, la corona va enviar a investigar a Mat??as Delgado Flores, qui al poc temps va qualificar al governador de "senyor i amo absolut d'aquesta terra". Tamb?? va afirmar "els contrabandistes estan a tot arreu, he de matar a tots els d'aquesta ciutat" el que va donar un magn??fic peu que G??ngora instru??s a Vergara perqu?? com notari del Sant Ofici ho encaus??s i condemn??s. Finalment l'Audi??ncia de Tolles va designar al seu enviat, Alonso P??rez de Salazar, perqu?? intervingu??s. G??ngora va evadir l'arrest refugiant-se a casa dels jesu??tes, on va morir dos anys despr??s. Com detall, G??ngora havia encomanat als jesu??tes juntament amb els franciscans l'activitat missionera dins de la Banda Oriental (actual Uruguai).
En el judici de resid??ncia, G??ngora va ser trobat culpable de permetre la introducci?? de m??s de 5.000 negres esclaus i la sortida il??legal d'exportacions de cuirs. Ja mort, el Consell Real d'??ndies va condemnar a la fam??lia de G??ngora a pagar 23.050 ducats, gravant la seva her??ncia.
Juan de Vergara va seguir la traject??ria.
[edita] Curiositats
[edita] Herba mate
En els comen??aments la difusi?? del costum de beure herba mate va preocupar a les autoritats eclesi??stiques i civils, arribant a estar prohibida. Aix?? inclo??a peri??diques cremes p??bliques, flagells, etc??tera. G??ngora va escriure puntualment referent a aix??:
| ?? | Hi ha en aquesta governaci??, generalment en homes i dones, un vici abominable i brut (...) amb gran dany de l'espiritual i temporal, perqu?? lleva totalment la freq????ncia del sant??ssim sagrament i fa als homes vagues, que ??s la total ru??na de la terra, i com ??s tan general temo que no es podr?? llevar si D??u no ho fa. | ?? |
Efectivament no es va llevar i el seu ??s va ser general entre indis i criolls i va ser important per a l'economia litoral i del Paraguai.
[edita] Moriscs
Entre les purgues racials i religioses a Espanya, va estar en aquestes ??poques la dels moriscs o maturrangos, descendents de moros en major o menor grau de l'adhesi?? del qual a la religi?? es desconfiava. Durant el regnat de Felip III es va expulsar a centenars de milers de moriscs, molts dels quals es van refugiar en aquestes terres. Ja el governador Hernandarias ho va notar i va informar a la Corona.
Per?? durant la governaci?? de G??ngora va augmentar el "problema". G??ngora va informar al Rei "que es multiplicaven els Moriscs en la pampa, amb el constant aporti de n??ufrags, desertors de l'ex??rcit, a part dels quals venien en vaixells clandestins que els portaven cobrant una bona quantitat de diners".
Aquesta poblaci?? feia en general vida n??mada, ca??aven les vaques que recorrien lliurement la pampa i en general va prendre dones ??ndies. Molts autors consideren que el gautxo va tenir el seu origen en ells.
[edita] Refer??ncies
- Perusset , Macarena: Conductas y procedimientos fuera de la ley: comercio il??cito, l??deres y pr??cticas. Universitas Human??stica, Buenos Aires.
- J. Gelman: Cabildo y ??lite local: Buenos Aires en el siglo XVII. Revista. Latinoamericana de Historia Econ??mica y Social. Lima.
- Arxiu General de la Naci??, Buenos Aires - Argentina (AGN), Secci?? Col??nia: Acuerdos del extinguido cabildo de Buenos Aires, municipalidad, s??rie I, tom I.
