Denominacions del País Valencià

De Viquipèdia

Les denominacions del País Valencià són diverses, encara que "Comunitat Valenciana" és l'única que té consideració oficial en el seu actual Estatut d'Autonomia. Este text legal, a més, arreplega al seu Preàmbul altres dues denominacions legals per a sintetitzar la naturalesa històrica de l'autonomia valenciana, que són les denominacions de "Regne de València" i "País Valencià". La primera fa referència a la vinculació històrica més remota de l'actual concepció territorial del País Valencià, mentrestant que la segona vincula a l'origen del concepte modern d'autogovern, del qual actualment es disposa amb l'Estatut d'Autonomia, que data de l'any 1982, reformat al 2006.

Taula de continguts 1 Denominacions 1.1 Regne de València 1.2 Regió Valenciana 1.3 Llevant 1.4 Mancomunitat de les províncies valencianes 1.5 País Valencià 1.6 Comunitat Valenciana 2 Vegeu també 3 Referències

[edita] Denominacions

Hi ha hagut altres denominacions relacionades amb els moments històrics respectius del Regne de València i del País Valencià. Hui en dia, les denominacions més utilitzades són Comunitat Valenciana i País Valencià o, simplement, València.

[edita] Regne de València

Este terme fa referència al territori conquerit per les tropes cristianes i catalano-aragoneses , comandats pel rei Jaume I l'any 1238. Al territori conquerit, encara que no del tot, se li dotà d'independència administrativa, jurídica, i política en el marc de la Corona d'Aragó amb els Costums de València. Posteriorment, al convertir-se els Costums en Furs de València (furs), l'estatus polític va ser estès a tot el territori valencià. Els furs, la seua estructura administrativa i jurídica, així com la seua entitat política van ser dissolts a 1707 per Felip V de Castella quan van ser promulgats els decrets de Nova Planta, amb els quals s'assimilava la legislació i estructura del Regne de Castella.

Per contra, en canvi, el terme va seguir utilitzant-se entre els habitants del territori durant el segle XVIII i principis del XIX, com per exemple en les divisions en governacions, o en la divisió provincial proposta en 1833 per Javier de Burgos. No obstant, a vegades es matisa el terme com "Antic Regne de València", per a aclarir la inexistència de qualsevol consideració jurídica o política. Pel que fa al segle XX, a principis d'aquest, el terme queda circumscrit a l'àmbit cultural, acadèmic o literari, especialment des que va aparèixer la Renaixença valenciana, així com de l'emergent nacionalisme valencià, que va fer ús del terme conjuntament amb l'altre nou terme: "País Valencià". Durant la dictadura va deixar-se d'utilitzar, però el seu ús amb finalitats polítiques va tornar amb la transició valenciana cap a l'autonomia, a principis dels anys 80 del segle XX, per part del blaverisme en contraposició al de País Valencià.

A l'actualitat el terme "Regne de València" queda relegat a l'àmbit acadèmic o cultural, i està arreplegat al Preàmbul de l'actual Estatut d'Autonomia valencià, així com al primer article, per a evocar l'origen històric de l'actual Comunitat Valenciana. No obstant això, encara hui dia a les localitats castellanes frontereres entre el País Valencià i Castella, especialment a la província de Conca i a la comarca valenciana de la Plana d'Utiel, es fa servir l'expressió en castellà de "bajarse al Reino" quan algú havia d'anar a una localitat valenciana.

[edita] Regió Valenciana

És una denominació regionalista, que va tindre certa utilització durant el franquisme i a la qual es ressaltava l'aspecte de ser això: una regió d'Espanya. No obstant això, convé matisar aquesta idea, en el sentit que, etimològicament, el terme regió té el mateix origen que regne (regne procedeix de regnar i regió de regir, que són verbs equivalents). De fet, fins al segle XX es van emprar les denominacions de regnes amb el significat de països encara que no fossin monarquies, encara que amb el temps, especialment a partir de fins del segle XIX, el terme regne va anar sent substituït pel de regió i afermat el seu ús en els llibres de la concepció regional francesa de la Geografia. Es distingia així el terme regió (un estat, país o nació determinat, independentment del seu caràcter polític - administratiu, és a dir, de la seva categoria de regne, república o divisió administrativa) del de regne que era un país o nació on existeix un estat monàrquic. El concepte de regió és en els nostres temps, no un terme de geografia política sinó de geografia regional, com resulta obvi. Al parlar que va ser un terme utilitzat durant el franquisme es fa èmfasi en la visió política (centralista i centralitzadora del franquisme) i no en la seva accepció geogràfica. El significat geogràfic del terme regió té molt a veure amb el concepte d'escala i amb les necessitats que establix la investigació geogràfica: les regions seran més o menys extenses i coherents d'acord amb les nostres necessitats d'investigar una mica amb major o menor detall.

[edita] Llevant

Denominació que atén a la seua posició geogràfica a la Península Ibèrica, encara que també inclou a la Regió de Murcia. És relativament poc utilitzat i, encara que un dels dos periòdics principals de l'autonomia fa ús d'este encapçalament i és el nom d'un dels equips de futbol valencians més antics (Levante U.D.), sol tindre connotacions negatives per als valencians^[1]. Durant el franquisme es va usar ocasionalment la variant de levante español.

[edita] Mancomunitat de les províncies valencianes

Este terme va ser usat durant la Transició espanyola en una proposta d'Estatut d'Autonomia redactat pel partit de Alianza Popular. Esta denominació no va ser molt popular ni tampoc coneguda per la majoria dels valencians. Va passar quasi inadvertida.

[edita] País Valencià

Denominació moderna de "Regne de València", què té una base de nomenclatura històrica antiga. Com a exemples d'això, el frare Agustín Bella a la seua obra "Vida de fra Agustín Antonio Pascual"^[2] afirmava en 1699, encara estant vigent les institucions forals del Regne de València, que:

"... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano..."

També, hi ha altre exemple rescatat per Sanchis Guarner a la seua obra "La llengua dels valencians" on es confirma l'existència del document satíric del 1767 amb el següent llarg títol, en valencià:

"Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià"

Així i tot, encara que al principi s'utilitzà amb un significat merament geogràfic, a principis del segle XX amb el moviment obrer i els primers moviments del nacionalisme valencià s'emprà, a més, també amb un significat polític i cultural. Per exemple, les Joventuts Valencianistes l'any 1906 publiquen un mapa comarcal fent ús d'este nom. També es popularitzà durant la dècada dels 30, del mateix segle, amb successives publicacions acadèmiques, culturals, i polítiques, especialment als "Quaderns d'Orientació Valencianista" de l'Editorial Estel (actualment editats[1] per la Universitat de València).

Tingué un important ús oficial durant la IIª República, com reflexa, per exemple, l'ús del terme per part de l'ençà Consell Provincial de València (actual Diputació Provincial) en un cartell d'Artur Ballester i Marco^[3]. També hom pot comprovar-ne una bona mostra la seua utilització en els diferents projectes d'estatuts d'autonomia: de la CNT en 1936^[4], d'Esquerra Valenciana^[5] i d'Izquierda Republicana^[6] en 1937.

Als anys 60, a conseqüència de la publicació de "El País Valenciano", escrit per Joan Fuster, en "Guías de España" de l'Ed. Destino, tornà a popularitzar-se de nou fins al punt de ser el terme més extens i utilitzat als mitjans de comunicació, especialment en la premsa escrita local de totes les tendències ideològiques, sense que la censura franquista objectara gaire cosa.

A més, era el terme proposat en l'Estatut d'Autonomia de la Assemblea de parlamentaris del País Valencià que es va acordar a Benicàsssim el 25 d'octubre de 1979 (veure proposta a Wikisource). El terme només està arreplegat al preàmbul de l'actual Estatut d'Autonomia i no a l'articulat. D'altra banda, existia una entitat governamental valenciana, el Consell preautonòmic del País Valencià, amb diverses competències fins a l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia.

No obstant, a pesar que l' UCD utilitzava el terme amb normalitat, a partir de 1980 tant el blaverisme com la dreta rebutjaren este terme per considerar-lo amb vinculació amb el concepte polític dels Països Catalans que es plantejaven des dels anys 60. L'últim alcalde franquista de València, Miguel Ramón Izquierdo, justificava el rebuig perquè "país és singular de països, llavors es parla d'un País Valencià dins dels Països Catalans".

El terme encara és rebutjat per part del principal partit de la dreta, el Partit Popular, actualment al govern valencià. L'última mostra d'això hom troba a les negociacions que s'estan duent a terme entre els governs català i valencià per a l'emissió recíproca de les seues respectives ràdios i televisions autonòmiques per a ambdós territoris. El portavéu valencià, Vicent Rambla, afirmà públicament que una de les condicions que va posar el govern valencià per a la continuïtat de les emissions dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió és la retirada el terme de País Valencià dels seus llibres d'estil, cap la qual cosa l'homòleg català, Joan Manuel Trasherras no ho considera "raonable". Així mateix, diversos membres de la Unió de Periodistes Valencians han afirmat que en la RTVV existeix una "llista negra" de paraules que l'entitat pública considera que no s'haurien de difondre als seus mitjans de comunicació, entre els quals es troba el nom de País Valencià, donant fet a talls, o la posada de la véu en off, en entrevistes en el moment que s'empra aquesta denominació.

Una altra mostra de bel·ligerància mostrada pel PP contra l'ús vigent del terme de País Valencià es pot trobar en els enfrontaments entre diverses universitats públiques valencianes amb el govern valencià, en la segona legislatura d'Eduardo Zaplana com a president. De fet, en aquells anys, la Universitat de València^[7], i la de Castelló^[8], aprovaren la reforma dels seus respectius Estatuts en què empraven el terme de "País Valencià" per a fer referència a la comunitat autònoma valenciana, com és de costum en l'àmbit acadèmic, i es trobaren amb un blocatge per part de la Generalitat que acabà en plet judicial.

A l'actualitat, el seu ús és considerable a hores d'ara, sent més comú entre els àmbits acadèmics^[9], locals (avinguda, Plaça, carrer,... del País Valencià), polítics (Partit Socialista del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià... ), sindicals (UGT-PV, CCOO-PV, STEPV...), periodístics, i de l'associacionisme. La seua forma en valencià "País Valencià" és més utilitzat pels valencianoparlants en algunes comarques, fins i tot per davant del terme oficial "Comunitat Valenciana", segons els diccionaris normatius del valencià més coneguts.

[edita] Comunitat Valenciana

S'utilitzà per primera vegada en l'articulat de la proposta d'Estatut d'Autonomia de l'Assemblea de parlamentaris del País Valencià, de forma indistinta conjuntament amb el terme de "País Valencià". Eixa proposta, coneguda com Acord de Benicàssim, pel que fa al tema dels símbols, tant els partits valencians d'esquerres com els de dretes van fer concessions per a arribar a un consens. Els primers assumien com bandera del País Valencià una senyera amb franja blava contenint l' escut de la Generalitat, mentrestant que els segons assumien el terme de País Valencià.

No obstant, quan la proposta va arribar al Congrés dels Diputats, es va trencar el consens al desvincular-se la UCD de l' Acord de Benicàssim i, respecte als símbols, proposava canviar tant la bandera per la senyera coronada valenciana, com el terme, pel de Regne de València.

A causa de la majoria absoluta de la dreta al Congrés, el PSOE va arribar a una solució de compromís amb la UCD, a través del diputat Emilio Attard, pel qual es va substituir "Regne de València" pel de "Comunitat Valenciana", i es van arreplegar els termes "Regne de València" i "País Valencià" al preàmbul, amb l'idea que el partit de torn en el govern autonòmic valencià utilitzara el que creguera convenient. La solució de compromís sobre els termes s'aprovà amb l'abstenció del PSOE, i l'oposició del PCE.

El terme de "Comunitat Valenciana" s'ha popularitzat a principis dels anys 90 del segle XX per diverses campanyes de turisme promogudes per la Generalitat Valenciana (amb el lema "Comunitat Valenciana, vacances tot l'any").

[edita] Vegeu també

• Història del País Valencià
• Blaverisme
• Nacionalisme valencià
• Llista de monarques de València
• Projecte d'Estatut d'Autonomia del País Valencià entregat al Congrés dels Diputats per l'Assemblea de parlamentaris del País Valencià en 1979 (Wikisource).
• Sinopsi de la tramitació de l'Estatut de la Comunitat Valenciana de Javier Guillem Carrau, lletrat Major de les Corts Valencianes. Es poden trobar algunes referències al debat sobre les denominacions.

[edita] Referències

• Guies d'Espanya - El País Valencià, Joan Fuster. Editorial Destí, edició de 1962. ISBN 84-233-0495-7.
• del roig al blau: La transició valenciana. Documental del Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València. Any 2004.
• El llarg camí cap a l'Autonomia Valenciana, de Vicente Ruiz Monrabal. Revista Valenciana d'Estudis autonòmics, núm. 41/42, 3^er trimestre de 2003 - 4o trimestre de 2003, p. 372-421. URL: [2].
• El valencianisme polític, 1874-1936, Alfons Cucó i Giner. 1999, Catarroja, Ed. Afers SL. ISBN 84-86574-73-0.
• Història del País Valencià, Vicente Boix. 1981. Editorial Planeta, ISBN 84-3900-148-7.
• Història del País Valencià, Antoni Furió i Diego. 2001. Edicions 3i4. ISBN 84-7502-631-1.
• Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià Pàgina informativa i arxius (pdf) del Congrés dels Diputats, sobre la tramitació del projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià i aprovació final del Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

1. ↑ INFORME SOBRE EL TERME “LEVANTE”, per Manuel Bas Carbonell, Francesc Pérez i Moragón, Consell Valencià de Cultura, 1996.
2. ↑ Agustín Bella, Vida del venerable i apostòlic serf de Déu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., València 1699, impremta de Vicente Cabrera. Biblioteca Nacional d'Espanya, Signatura: 3/64918. Reproducció: DGmicro/21722.
3. ↑ Cartel "El País Valencià a l'Avantguarda d'Ibèria. Cultura és llibertat. Feixisme és esclavitut, Artur Ballester. Edita Consell Provincial de València - Conselleries de Cultura i Propaganda. Valencia 1936. Enlace externo
4. ↑ s:Bases para el Estatuto de Autonomía del País Valenciano (1936)
5. ↑ s:Anteproyecto de Estatuto de Autonomía de la Región Valenciana (1937)
6. ↑ s:Proyecto de Estatuto de Autonomía para el País Valenciano (1937)
7. ↑ Estatuts de la Universitat de València: enllaç extern
8. ↑ Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló: enllaç extern
9. ↑ Consulta dels títols en català a http://rebiun.crue.org/ feta el 12-1-2008: País Valencià, 391 títols (62%); Comunitat Valenciana, 239 títols. Restringit a les quatre universitats valencianes el resultat és del 61%.