Denominacions del Pa??s Valenci??

De Viquip??dia

Les denominacions del Pa??s Valenci?? s??n diverses, encara que "Comunitat Valenciana" ??s l'??nica que t?? consideraci?? oficial en el seu actual Estatut d'Autonomia. Este text legal, a m??s, arreplega al seu Pre??mbul altres dues denominacions legals per a sintetitzar la naturalesa hist??rica de l'autonomia valenciana, que s??n les denominacions de "Regne de Val??ncia" i "Pa??s Valenci??". La primera fa refer??ncia a la vinculaci?? hist??rica m??s remota de l'actual concepci?? territorial del Pa??s Valenci??, mentrestant que la segona vincula a l'origen del concepte modern d'autogovern, del qual actualment es disposa amb l'Estatut d'Autonomia, que data de l'any 1982, reformat al 2006.

Taula de continguts 1 Denominacions 1.1 Regne de Val??ncia 1.2 Regi?? Valenciana 1.3 Llevant 1.4 Mancomunitat de les prov??ncies valencianes 1.5 Pa??s Valenci?? 1.6 Comunitat Valenciana 2 Vegeu tamb?? 3 Refer??ncies

[edita] Denominacions

Hi ha hagut altres denominacions relacionades amb els moments hist??rics respectius del Regne de Val??ncia i del Pa??s Valenci??. Hui en dia, les denominacions m??s utilitzades s??n Comunitat Valenciana i Pa??s Valenci?? o, simplement, Val??ncia.

[edita] Regne de Val??ncia

Este terme fa refer??ncia al territori conquerit per les tropes cristianes i catalano-aragoneses , comandats pel rei Jaume I l'any 1238. Al territori conquerit, encara que no del tot, se li dot?? d'independ??ncia administrativa, jur??dica, i pol??tica en el marc de la Corona d'Arag?? amb els Costums de Val??ncia. Posteriorment, al convertir-se els Costums en Furs de Val??ncia (furs), l'estatus pol??tic va ser est??s a tot el territori valenci??. Els furs, la seua estructura administrativa i jur??dica, aix?? com la seua entitat pol??tica van ser dissolts a 1707 per Felip V de Castella quan van ser promulgats els decrets de Nova Planta, amb els quals s'assimilava la legislaci?? i estructura del Regne de Castella.

Per contra, en canvi, el terme va seguir utilitzant-se entre els habitants del territori durant el segle XVIII i principis del XIX, com per exemple en les divisions en governacions, o en la divisi?? provincial proposta en 1833 per Javier de Burgos. No obstant, a vegades es matisa el terme com "Antic Regne de Val??ncia", per a aclarir la inexist??ncia de qualsevol consideraci?? jur??dica o pol??tica. Pel que fa al segle XX, a principis d'aquest, el terme queda circumscrit a l'??mbit cultural, acad??mic o literari, especialment des que va apar??ixer la Renaixen??a valenciana, aix?? com de l'emergent nacionalisme valenci??, que va fer ??s del terme conjuntament amb l'altre nou terme: "Pa??s Valenci??". Durant la dictadura va deixar-se d'utilitzar, per?? el seu ??s amb finalitats pol??tiques va tornar amb la transici?? valenciana cap a l'autonomia, a principis dels anys 80 del segle XX, per part del blaverisme en contraposici?? al de Pa??s Valenci??.

A l'actualitat el terme "Regne de Val??ncia" queda relegat a l'??mbit acad??mic o cultural, i est?? arreplegat al Pre??mbul de l'actual Estatut d'Autonomia valenci??, aix?? com al primer article, per a evocar l'origen hist??ric de l'actual Comunitat Valenciana. No obstant aix??, encara hui dia a les localitats castellanes frontereres entre el Pa??s Valenci?? i Castella, especialment a la prov??ncia de Conca i a la comarca valenciana de la Plana d'Utiel, es fa servir l'expressi?? en castell?? de "bajarse al Reino" quan alg?? havia d'anar a una localitat valenciana.

[edita] Regi?? Valenciana

??s una denominaci?? regionalista, que va tindre certa utilitzaci?? durant el franquisme i a la qual es ressaltava l'aspecte de ser aix??: una regi?? d'Espanya. No obstant aix??, conv?? matisar aquesta idea, en el sentit que, etimol??gicament, el terme regi?? t?? el mateix origen que regne (regne procedeix de regnar i regi?? de regir, que s??n verbs equivalents). De fet, fins al segle XX es van emprar les denominacions de regnes amb el significat de pa??sos encara que no fossin monarquies, encara que amb el temps, especialment a partir de fins del segle XIX, el terme regne va anar sent substitu??t pel de regi?? i afermat el seu ??s en els llibres de la concepci?? regional francesa de la Geografia. Es distingia aix?? el terme regi?? (un estat, pa??s o naci?? determinat, independentment del seu car??cter pol??tic - administratiu, ??s a dir, de la seva categoria de regne, rep??blica o divisi?? administrativa) del de regne que era un pa??s o naci?? on existeix un estat mon??rquic. El concepte de regi?? ??s en els nostres temps, no un terme de geografia pol??tica sin?? de geografia regional, com resulta obvi. Al parlar que va ser un terme utilitzat durant el franquisme es fa ??mfasi en la visi?? pol??tica (centralista i centralitzadora del franquisme) i no en la seva accepci?? geogr??fica. El significat geogr??fic del terme regi?? t?? molt a veure amb el concepte d'escala i amb les necessitats que establix la investigaci?? geogr??fica: les regions seran m??s o menys extenses i coherents d'acord amb les nostres necessitats d'investigar una mica amb major o menor detall.

[edita] Llevant

Denominaci?? que at??n a la seua posici?? geogr??fica a la Pen??nsula Ib??rica, encara que tamb?? inclou a la Regi?? de Murcia. ??s relativament poc utilitzat i, encara que un dels dos peri??dics principals de l'autonomia fa ??s d'este encap??alament i ??s el nom d'un dels equips de futbol valencians m??s antics (Levante U.D.), sol tindre connotacions negatives per als valencians^[1]. Durant el franquisme es va usar ocasionalment la variant de levante espa??ol.

[edita] Mancomunitat de les prov??ncies valencianes

Este terme va ser usat durant la Transici?? espanyola en una proposta d'Estatut d'Autonomia redactat pel partit de Alianza Popular. Esta denominaci?? no va ser molt popular ni tampoc coneguda per la majoria dels valencians. Va passar quasi inadvertida.

[edita] Pa??s Valenci??

Denominaci?? moderna de "Regne de Val??ncia", qu?? t?? una base de nomenclatura hist??rica antiga. Com a exemples d'aix??, el frare Agust??n Bella a la seua obra "Vida de fra Agust??n Antonio Pascual"^[2] afirmava en 1699, encara estant vigent les institucions forals del Regne de Val??ncia, que:

"... no le ten??a el Se??or destinado para ap??stol de las Indias, sino de nuestro Pa??s Valenciano..."

Tamb??, hi ha altre exemple rescatat per Sanchis Guarner a la seua obra "La llengua dels valencians" on es confirma l'exist??ncia del document sat??ric del 1767 amb el seg??ent llarg t??tol, en valenci??:

"Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, n??t de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estar?? el Pa??s Valenci??"

Aix?? i tot, encara que al principi s'utilitz?? amb un significat merament geogr??fic, a principis del segle XX amb el moviment obrer i els primers moviments del nacionalisme valenci?? s'empr??, a m??s, tamb?? amb un significat pol??tic i cultural. Per exemple, les Joventuts Valencianistes l'any 1906 publiquen un mapa comarcal fent ??s d'este nom. Tamb?? es popularitz?? durant la d??cada dels 30, del mateix segle, amb successives publicacions acad??miques, culturals, i pol??tiques, especialment als "Quaderns d'Orientaci?? Valencianista" de l'Editorial Estel (actualment editats[1] per la Universitat de Val??ncia).

Tingu?? un important ??s oficial durant la II?? Rep??blica, com reflexa, per exemple, l'??s del terme per part de l'en???? Consell Provincial de Val??ncia (actual Diputaci?? Provincial) en un cartell d'Artur Ballester i Marco^[3]. Tamb?? hom pot comprovar-ne una bona mostra la seua utilitzaci?? en els diferents projectes d'estatuts d'autonomia: de la CNT en 1936^[4], d'Esquerra Valenciana^[5] i d'Izquierda Republicana^[6] en 1937.

Als anys 60, a conseq????ncia de la publicaci?? de "El Pa??s Valenciano", escrit per Joan Fuster, en "Gu??as de Espa??a" de l'Ed. Destino, torn?? a popularitzar-se de nou fins al punt de ser el terme m??s extens i utilitzat als mitjans de comunicaci??, especialment en la premsa escrita local de totes les tend??ncies ideol??giques, sense que la censura franquista objectara gaire cosa.

A m??s, era el terme proposat en l'Estatut d'Autonomia de la Assemblea de parlamentaris del Pa??s Valenci?? que es va acordar a Benic??sssim el 25 d'octubre de 1979 (veure proposta a Wikisource). El terme nom??s est?? arreplegat al pre??mbul de l'actual Estatut d'Autonomia i no a l'articulat. D'altra banda, existia una entitat governamental valenciana, el Consell preauton??mic del Pa??s Valenci??, amb diverses compet??ncies fins a l'aprovaci?? d'un Estatut d'Autonomia.

No obstant, a pesar que l' UCD utilitzava el terme amb normalitat, a partir de 1980 tant el blaverisme com la dreta rebutjaren este terme per considerar-lo amb vinculaci?? amb el concepte pol??tic dels Pa??sos Catalans que es plantejaven des dels anys 60. L'??ltim alcalde franquista de Val??ncia, Miguel Ram??n Izquierdo, justificava el rebuig perqu?? "pa??s ??s singular de pa??sos, llavors es parla d'un Pa??s Valenci?? dins dels Pa??sos Catalans".

El terme encara ??s rebutjat per part del principal partit de la dreta, el Partit Popular, actualment al govern valenci??. L'??ltima mostra d'aix?? hom troba a les negociacions que s'estan duent a terme entre els governs catal?? i valenci?? per a l'emissi?? rec??proca de les seues respectives r??dios i televisions auton??miques per a ambd??s territoris. El portav??u valenci??, Vicent Rambla, afirm?? p??blicament que una de les condicions que va posar el govern valenci?? per a la continu??tat de les emissions dels mitjans de la Corporaci?? Catalana de R??dio i Televisi?? ??s la retirada el terme de Pa??s Valenci?? dels seus llibres d'estil, cap la qual cosa l'hom??leg catal??, Joan Manuel Trasherras no ho considera "raonable". Aix?? mateix, diversos membres de la Uni?? de Periodistes Valencians han afirmat que en la RTVV existeix una "llista negra" de paraules que l'entitat p??blica considera que no s'haurien de difondre als seus mitjans de comunicaci??, entre els quals es troba el nom de Pa??s Valenci??, donant fet a talls, o la posada de la v??u en off, en entrevistes en el moment que s'empra aquesta denominaci??.

Una altra mostra de bel??liger??ncia mostrada pel PP contra l'??s vigent del terme de Pa??s Valenci?? es pot trobar en els enfrontaments entre diverses universitats p??bliques valencianes amb el govern valenci??, en la segona legislatura d'Eduardo Zaplana com a president. De fet, en aquells anys, la Universitat de Val??ncia^[7], i la de Castell??^[8], aprovaren la reforma dels seus respectius Estatuts en qu?? empraven el terme de "Pa??s Valenci??" per a fer refer??ncia a la comunitat aut??noma valenciana, com ??s de costum en l'??mbit acad??mic, i es trobaren amb un blocatge per part de la Generalitat que acab?? en plet judicial.

A l'actualitat, el seu ??s ??s considerable a hores d'ara, sent m??s com?? entre els ??mbits acad??mics^[9], locals (avinguda, Pla??a, carrer,... del Pa??s Valenci??), pol??tics (Partit Socialista del Pa??s Valenci??, Esquerra Unida del Pa??s Valenci??... ), sindicals (UGT-PV, CCOO-PV, STEPV...), period??stics, i de l'associacionisme. La seua forma en valenci?? "Pa??s Valenci??" ??s m??s utilitzat pels valencianoparlants en algunes comarques, fins i tot per davant del terme oficial "Comunitat Valenciana", segons els diccionaris normatius del valenci?? m??s coneguts.

[edita] Comunitat Valenciana

S'utilitz?? per primera vegada en l'articulat de la proposta d'Estatut d'Autonomia de l'Assemblea de parlamentaris del Pa??s Valenci??, de forma indistinta conjuntament amb el terme de "Pa??s Valenci??". Eixa proposta, coneguda com Acord de Benic??ssim, pel que fa al tema dels s??mbols, tant els partits valencians d'esquerres com els de dretes van fer concessions per a arribar a un consens. Els primers assumien com bandera del Pa??s Valenci?? una senyera amb franja blava contenint l' escut de la Generalitat, mentrestant que els segons assumien el terme de Pa??s Valenci??.

No obstant, quan la proposta va arribar al Congr??s dels Diputats, es va trencar el consens al desvincular-se la UCD de l' Acord de Benic??ssim i, respecte als s??mbols, proposava canviar tant la bandera per la senyera coronada valenciana, com el terme, pel de Regne de Val??ncia.

A causa de la majoria absoluta de la dreta al Congr??s, el PSOE va arribar a una soluci?? de comprom??s amb la UCD, a trav??s del diputat Emilio Attard, pel qual es va substituir "Regne de Val??ncia" pel de "Comunitat Valenciana", i es van arreplegar els termes "Regne de Val??ncia" i "Pa??s Valenci??" al pre??mbul, amb l'idea que el partit de torn en el govern auton??mic valenci?? utilitzara el que creguera convenient. La soluci?? de comprom??s sobre els termes s'aprov?? amb l'abstenci?? del PSOE, i l'oposici?? del PCE.

El terme de "Comunitat Valenciana" s'ha popularitzat a principis dels anys 90 del segle XX per diverses campanyes de turisme promogudes per la Generalitat Valenciana (amb el lema "Comunitat Valenciana, vacances tot l'any").

[edita] Vegeu tamb??

• Hist??ria del Pa??s Valenci??
• Blaverisme
• Nacionalisme valenci??
• Llista de monarques de Val??ncia
• Projecte d'Estatut d'Autonomia del Pa??s Valenci?? entregat al Congr??s dels Diputats per l'Assemblea de parlamentaris del Pa??s Valenci?? en 1979 (Wikisource).
• Sinopsi de la tramitaci?? de l'Estatut de la Comunitat Valenciana de Javier Guillem Carrau, lletrat Major de les Corts Valencianes. Es poden trobar algunes refer??ncies al debat sobre les denominacions.

[edita] Refer??ncies

• Guies d'Espanya - El Pa??s Valenci??, Joan Fuster. Editorial Dest??, edici?? de 1962. ISBN 84-233-0495-7.
• del roig al blau: La transici?? valenciana. Documental del Taller d'Audiovisuals de la Universitat de Val??ncia. Any 2004.
• El llarg cam?? cap a l'Autonomia Valenciana, de Vicente Ruiz Monrabal. Revista Valenciana d'Estudis auton??mics, n??m. 41/42, 3^er trimestre de 2003 - 4o trimestre de 2003, p. 372-421. URL: [2].
• El valencianisme pol??tic, 1874-1936, Alfons Cuc?? i Giner. 1999, Catarroja, Ed. Afers SL. ISBN 84-86574-73-0.
• Hist??ria del Pa??s Valenci??, Vicente Boix. 1981. Editorial Planeta, ISBN 84-3900-148-7.
• Hist??ria del Pa??s Valenci??, Antoni Furi?? i Diego. 2001. Edicions 3i4. ISBN 84-7502-631-1.
• Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del Pa??s Valenci?? P??gina informativa i arxius (pdf) del Congr??s dels Diputats, sobre la tramitaci?? del projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia del Pa??s Valenci?? i aprovaci?? final del Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

1. ??? INFORME SOBRE EL TERME ???LEVANTE???, per Manuel Bas Carbonell, Francesc P??rez i Morag??n, Consell Valenci?? de Cultura, 1996.
2. ??? Agust??n Bella, Vida del venerable i apost??lic serf de D??u el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., Val??ncia 1699, impremta de Vicente Cabrera. Biblioteca Nacional d'Espanya, Signatura: 3/64918. Reproducci??: DGmicro/21722.
3. ??? Cartel "El Pa??s Valenci?? a l'Avantguarda d'Ib??ria. Cultura ??s llibertat. Feixisme ??s esclavitut, Artur Ballester. Edita Consell Provincial de Val??ncia - Conselleries de Cultura i Propaganda. Valencia 1936. Enlace externo
4. ??? s:Bases para el Estatuto de Autonom??a del Pa??s Valenciano (1936)
5. ??? s:Anteproyecto de Estatuto de Autonom??a de la Regi??n Valenciana (1937)
6. ??? s:Proyecto de Estatuto de Autonom??a para el Pa??s Valenciano (1937)
7. ??? Estatuts de la Universitat de Val??ncia: enlla?? extern
8. ??? Estatuts de la Universitat Jaume I de Castell??: enlla?? extern
9. ??? Consulta dels t??tols en catal?? a http://rebiun.crue.org/ feta el 12-1-2008: Pa??s Valenci??, 391 t??tols (62%); Comunitat Valenciana, 239 t??tols. Restringit a les quatre universitats valencianes el resultat ??s del 61%.