Conquesta de València
De Viquipèdia
Història del País Valencià |
|---|
| Època preromana |
| Edat mitjana |
| Època musulmana |
| Conquesta de València |
| Època contemporània |
La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Confederació Catalanoaragonesa.
Davant l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, Jaume I emprengué la conquesta de les taifes valencianes.
Hom hi ha diferenciat tres fases:
- Una primera fase que comportà la conquesta de les contrades septentrionals, fins a Borriana (1233).
- La segona fase, que suposà l'ocupació de la ciutat de València (1238).
- Amb la tercera fase, la frontera meridional arribà fins a Biar (1245).
El regne de Múrcia fou conquerit també per Jaume I. No fou, però, fins a l'època de Jaume II (sentència arbitral de Torrellas, del 1304) quan els territoris d'Alacant i d'Oriola foren annexats al regne de València.
Coneixem molts aspectes del poblament i de la manera com es distribuí el territori conquerit mercès al Llibre del Repartiment. Els repobladors procedien de Catalunya i també d'Regne d'Aragó i d'altres països europeus.
La població musulmana que no fugí fou establerta a les terres muntanyoses de l'interior, on continuà essent majoritària al llarg de tota l'Edat mitjana.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 255-256.
