Comunió Tradicionalista Carlista
De Viquipèdia
| Comunió Tradicionalista Carlista | |||
|---|---|---|---|
 |
|||
| Partit polític espanyols | |||
| President | María Cuervo-Arango Cienfuegos-Jovellanos | ||
| Secretari general | Javier Garisoain Otero | ||
| Fundació | 1986 | ||
| Seu | Cl. Zurbano, 71 baixos 29010 Madrid |
||
| Ideologia | carlista tradicionalisme |
||
| Representació | Extraparlamentari | ||
| Publicació oficial | Ahora Información | ||
| Lloc web | www.carlistas.es | ||
Comunió Tradicionalista Carlista (CTC) és una organització política espanyola, fundada en 1986 en el "Congrés d'Unitat Carlista" celebrat a San Lorenzo del Escorial, en el qual es reunificaron diversos grups carlins que s'havien separat del Partit Carlí degut al fet que no acceptaven la seva evolució ideològica cap a posicions d'esquerra, concretades en l'anomenada "via carlista cap al socialisme autogestionari" de Carles Hug de Borbó i Parma. Pren el nom del partit polític històric del carlisme, Comunió Tradicionalista.
En la fundació de la CTC van participar diversos corrents fidels al pretendent Francesc Xavier de Borbó i Parma, militants procedents del carloctavisme així com els membres de la Regència d'Estella de Mauricio de Sivatte, opositor a Franco des del tradicionalisme. Alguns elements franquistes i integristes, que al principi van concórrer a la refundació, van ser expulsats en 1996.
CTC va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 1994, obtenint en tota Espanya 5.226 vots (0,03%), dels quals 473 (0,21%) els va obtenir a Navarra. També va concórrer a les eleccions generals de 2004, presentant candidatures al Senat a totes les circumscripcions electorals, i obtenint prop de 25.000 vots. En les últimes eleccions generals de 2008, la Comunió Tradicionalista Carlista es va presentar al Senat, també en totes les circumscripcions, i al Congrés en set províncies, amb uns resultats d'aproximadament 45.000 vots per a la cambra alta, i una mica més de 200 per a la baixa.
Taula de continguts |
[edita] Posició política de la Comunió Tradicionalista Carlista
La CTC afirma que la seva posició política es concentra en el lema històric del carlisme, "Déu, Pàtria, Furs, Rei". Manté també la simbologia històrica del carlisme, incloses la Creu de Sant Andreu, l'Oriamendi i la clàssica boina vermella o blanca. Pretén un model d'organització social qualificat de natural i inspirat en la tradició política espanyola, format pels regnes i les divisions territorials que es van anar formant durant la Reconquesta. Vol, així, reemplaçar els Estatuts d'Autonomia per un sistema foral de respecte a la subsidiarietat i a l'autogestió. A més pretenen eliminar els partits polítics i implantar un sistema polític orgànic.
Quant a la qüestió religiosa, la CTC és una agrupació confessionalment catòlica, afirmant defensar com base de la seva acció política la Doctrina Social de l'Església. Part del principi "Res sense Déu", que defensa en el seu programa polític: assumeix el Dret Públic Cristià, aplicant una cosmovisió catòlica a tots els aspectes de la vida social. En aquesta, línia la CTC és radicalment contrària al divorci, l'avortament, l'eutanàsia, els matrimonis entre persones del mateix sexe, el laïcisme institucional en l'educació pública i qualsevol altre concepte contrari a la visió catòlica de la família o la vida.
[edita] Estructura i activitats de la Comunió Tradicionalista Carlista.
La CTC té una estructura de treball basat en una Junta de Govern, la presidenta actual del qual (2006) és María Cuervo-Arango Cienfuegos-Jovellanos, i que es conforma a partir del Congrés Nacional. Existeixen cercles i grups carlins en diverses poblacions espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Sevilla, Llíria, etc), mantenint vincles amb grups catòlics tradicionalistes estrangers. Té a més una associació juvenil, Cruz de Borgoña, que organitza campaments juvenils anuals, així com una publicació, "Ahora Información". CTC ha pres part de diverses manifestacions en contra de la política del govern de José Luis Rodríguez Zapatero: contra el matrimoni entre persones del mateix sexe (2005), contra la Llei Orgànica d'Educació (2006), i contra la negociació del Govern socialista amb ETA a Pamplona (2007).
