Francesc Xavier de Borbó i Parma

De Viquipèdia

Xavier de Borbó-Parma (Vil·la Pianor, Italia, 1889 - Cuera, Suïssa, 1977). Duc de Parma. Nebot dels pretendents carlins Carles VII i Alfons Carles I, va ser regent (1936-1952) i Pretendent al tron (1952-1975).

Col·laborà amb el general Franco en la Guerra Civil Espanyola, però la decisió franquista d’agrupar (abril del 1937) el carlisme en les F.E.T.y de las JONS, l'enfrontà amb Franco durant tota la dictadura i, paradoxalment, tot i trobar-se entre els vencedors de la Guerra Civil, el moviment carlí fou després perseguit i prohibit.

Xavier de Borbó encapçalà una activa oposició política contra el règim amb molts mítings, manifestacions i sabotatges.

Expulsat d’Espanya, va ajudar la Resistència francesa en la Segona Guerra Mundial fins que els nazis el capturaren i l’internaren al camp de concentració de Dachau (1944). Alliberat en acabar el conflicte, continuà amb l’oposició a Franco.

El 1975 cedí els drets dinàstics al seu fill gran, Carles Hug de Borbó i Parma, amb vistes a un possible paper protagonista durant la Transició, que no es confirmaren.

Precedit per: Alfons Carles I

Pretendent carlí al tron d'espanya Xavier I 1936–1975

Succeït per: Carles Hug I