Partit Carlí
De Viquipèdia
| Partit Carlí | |||
|---|---|---|---|
 |
|||
| Partit polític espanyols | |||
| President | |||
| Secretari general | Evaristo Olcina | ||
| Fundació | 1969 1977 legalitzat |
||
| Seu | Cl. Zurbano, 71 baixos 29010 Madrid |
||
| Ideologia | carlista socialisme autogestionari |
||
| Representació | Extraparlamentari | ||
| Publicació oficial | El Federal | ||
| Lloc web | www.partidocarlista.com | ||
Partit Carlí és un partit polític espanyol, que es considera continuador directe de la tradició històrica del carlisme. El secretari general del partit és, des de l'any 2000, Evaristo Olcina. La seva publicació oficial és El Federal (des de 1999, abans havia estat IM). Té una línia política de esquerra alternativa, socialista autogestionària i federativista. Organitza anualment els actes de Montejurra. El Partit Carlí manté una estructura federal amb la possibilitat que es formin partits carlins sobirans en les nacionalitats associats al Partit Carlí. Les joventuts dels diferents partits carlins i agrupacions carlines s'agrupen en les Joventuts Carlines.
Taula de continguts |
[edita] Historia
L'organització actual del Partit Carlí prové de la renovació de la ideologia de la Comunió Tradicionalista clandestina que es va donar en les dècades de 1950 i 1960 en una situació de cladestinitat i prohibició sota el franquisme impulsada per les organitzacions universitàries i obreres del carlisme no integrades en el partit únic franquista (Agrupació d'Estudiants Tradicionalistes, AET, la universitària, Moviment Obrer Tradicionalista, MOT, l'obrera) amb el suport de Francesc Xavier de Borbó i Parma, encara que el nom de Partit Carlí no es va generalitzar fins a fins dels anys 1960.
Entre 1970 i 1972 el Partit Carlí va organitzar els Congressos del Poble Carlí en Arbona (Iparralde), en els quals es va materialitzar el canvi ideològic del carlisme cap a un socialisme autogestionari i la conversió del PC en un partit de masses, de classe, federal i democràtic que aspirava a una monarquia socialista basada en el pacte entre la dinastia i el poble. Poc després Francesc Xavier, després de sofrir un seriós accident d'automòbil, va concedir plens poders al seu fill Carles Hug de Borbó i Parma, representat a Espanya per José María de Zavala, per a dirigir al partit, i el 20 d'abril de 1975 va abdicar-hi.
Segons dades del partit, contava amb 25.000 militants en 1977. En 1974 el Partit Carlí va passar a formar part, juntament amb altres forces de l'oposició, de la Junta Democràtica d'Espanya, fins que marxà al febrer de 1975 per a passar a formar part de la de la Plataforma de Convergència Democràtica que al març de 1976 es va fusionar amb la Junta en la Coordinació Democràtica.
No va poder participar en les primeres eleccions democràtiques de 1977 per no arribar a temps el seu reconeixement oficial com partit. D'altra banda, Sixte de Borbó, donat suport pels residus del franquisme i amb la col·laboració d'elements ultradretans internacionals, va intentar organitzar un carlisme alternatiu al Partit Carlí i d'extrema dreta, amb una forta col·laboració de Fuerza Nueva, arribant els seus seguidors a realitzar una agressió terrorista en la concentració anual carlina de Montejurra en 1976, que es va saldar amb la mort de dos carlins partidaris de Carles Hug.
Després de donar suport la Constitució de 1978, el Partit Carlí va entrar en crisi amb la marxa de part de la seva base cap a partits nacionalistes i d'esquerra. A les eleccions generals espanyoles de 1979 el PC va obtenir 50.552 vots (0,28%) i va quedar sense representació parlamentària. Els millors resultats els va obtenir en Navarra amb el 7,72% i País Basc amb 0,65%. A causa del fracàs electoral, el seu secretari general, Zavala, va dimitir, seguint-li la resta de dirigents, entre ells Carlos Carnicero i Josep Carles Clemente. A l'abril d'aquest any, va obtenir 12.165 vots (4,79%) en les eleccions al Parlament Foral de Navarra, obtenint un diputat (que no tornaria a revalidar). Al novembre de 1979 Carlos Hugo va renunciar a la presidència i a l'abril de 1980 es va donar de baixa en el partit (encara que no va renunciar als drets dinàstics a la corona d'Espanya la pretensió de la qual manté des de l'abdicació del seu pare en 1975), que va passar a ser testimonial en la vida política espanyola.
Mariano Zufía, secretari general de l'EKA-Partit Carlista d'Euskal Herria, i parlamentari navarrès, va assumir la secretaria general del PC. En 1986, fou una de les forces que van donar origen a Izquierda Unida, encara que va marxar de la coalició en 1987. El PC va deixar d'acudir a la majoria dels processos electorals per falta de fons i militància. En 1998 va ser un dels partits i associacions signants del Pacte d'Estella, i en 2005 es va pronunciar en contra de la Constitució Europea.
[edita] Resultats electorals
[edita] Eleccions generals
|
|
|
|
tados |
|---|---|---|---|
| 1977 | No es pogué presentar per no estar legal·litzat | ||
| 1979 | 50.552 | 0,28 | - |
| 1982 | 224 | 0,00 | - |
| 1986 | Es presentà dins la coalició Izquierda Unida | ||
| 1989 | No presentà candidatures | ||
| 1993 | No presentà candidatures | ||
| 1996 | No presentà candidatures | ||
| 2000 | 2.131 | 0,01 | - |
| 2004 | 1.813 | 0,01 | - |
| 2008 | 2.080 (en tretze circunscripcions) |
0,01 | - |
[edita] Eleccions municipals
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| 1983 | ? | ? | - |
| 1987 | 727 | 0.00 | - |
| 1991 | 1.218 | 0,01 | - |
| 1995 | 162 | 0,00 | - |
| 1999 | ? | ? | - |
| 2003 | ? | ? | - |
| 2007 | ? | ? | - |
[edita] Eleccions al Parlament europeu
|
|
|
|
|
|---|---|---|---|
| 1987 | ? | ? | - |
| 1989 | 8.477 | 0,05 | - |
| 1994 | 4.640 | 0,02 | - |
| 1999 | No presentà candidatures | ||
| 2004 | 1.600 | 0,01 | - |
[edita] Vegeu també
- Carlisme
- Partit Carlí d'Aragó
- Partit Carlista d'Euskal Herria
