Junta Democr??tica d'Espanya

De Viquip??dia

Junta Democr??tica d'Espanya fou creada el 29 de juliol 1974 a Par??s i impulsada pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), liderat per Santiago Carrillo. En ella va estar integrat el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carl??, Comissions Obreres (CCOO), el Partido Socialista Popular (PSP) d'Enrique Tierno Galv??n, i personatges de significaci??, com Rafael Calvo Serer, Antonio Garc??a-Trevijano Forte i l'intel??lectual progressista Jos?? Vidal Beneyto.

[edita] Gestaci?? de la Junta Democr??tica d'Espanya

??s el primer gran organisme que, amb un programa pol??tic rupturista, tracta de mobilitzar unit??riament l'oposici?? antifranquista. El seu origen est?? en els contactes que l'advocat Antonio Garc??a Trevijano realitza amb diverses persones de partits pol??tics, els quals decideixen formar la JD s??n la ASA d'Alejandro Rojas Marcos, el PSP, el PCE, juntament amb una nodrida representaci?? d'independents, CC. OO. i associacions judicials professionals, de ve??ns, etc.

La presentaci?? p??blica de la JDE es realitza simult??niament el 29 de juliol de 1974, a Par??s i Madrid, en un context de crisi del R??gim, marcat per la tromboflebitis de Francisco Franco, que es troba hospitalitzat des del dia 9 de juliol i per l'assumpci?? de la Prefectura de l'Estat interina del Pr??ncep d'Espanya. En la presentaci?? parisenca apareixen Calvo Serer i Carrillo, de manera que es visualitzi l'oposici?? interior i exterior La integraci?? del PC es realitza al setembre de 1974 i posteriorment ho fa el PCE(i), despr??s de canviar el seu nom pel de PTE, al febrer de 1975. El Partit Carl?? poc temps despr??s va abandonar la Junta.

[edita] Els 12 punts de la Junta Democr??tica d'Espanya

Els dotze punts del seu programa eren els seg??ents:

1. La formaci?? d'un govern provisional que substitueixi a l'actual, per a retornar a l'home i a la dona espanyols, majors de divuit anys, la seva plena ciutadania mitjan??ant el reconeixement legal de totes les llibertats, drets i deures democr??tics.
2. L'amnistia absoluta de totes les responsabilitats per fets de naturalesa pol??tica i l'alliberament immediat de tots els detinguts per raons pol??tiques o sindicals. # La legalitzaci?? dels partits pol??tics, sense exclusions.
3. La llibertat sindical i la restituci?? al moviment obrer del patrimoni del Sindicat Vertical.
4. Els drets de vaga, de reuni?? i de manifestaci?? pac??fica.
5. La llibertat de premsa, de r??dio, d'opini?? i d'informaci?? objectiva dels mitjans estatals de comunicaci?? social, especialment en la televisi??.
6. La independ??ncia i la unitat jurisdiccional de la funci?? judicial.
7. La neutralitat pol??tica i la professionalitat, exclusivament militar per a la defensa exterior, de les Forces Armades:
8. El reconeixement, sota la unitat de l'Estat espanyol, de la personalitat pol??tica dels pobles catal??, basc, gallec i de les comunitats regionals que ho decideixin democr??ticament.
9. La separaci?? de l'Esgl??sia i de l'Estat.
10. La celebraci?? d'una consulta popular, entre els dotze i els divuit mesos ???contats a des del dia de la restauraci?? de les llibertats democr??tiques-, amb totes les garanties de llibertat, igualtat d'oportunitats i imparcialitat, per a triar la forma definitiva de l'Estat.
11. La integraci?? d'Espanya en les Comunitats europees, el respecte als acords internacionals i el reconeixement del principi de la coexist??ncia pac??fica internacional.

[edita] Desenvolupament de la Junta Democr??tica d'Espanya

La Junta Democr??tica va aconseguir molt aviat un important suport pol??tic i social de masses, com es va posar de manifest a trav??s de diverses mobilitzacions que es van portar a terme en diversos llocs del pa??s, com les jornades del 3, 4 i 5 de juny de 1975 a Madrid. La caracter??stica de la JD ??s la seva articulaci?? organitzativa en Juntes Democr??tiques locals i sectorials, que proposava convertir a aquesta en un veritable moviment de masses, amb accions territorials. L'activitat de la JD es dirigia d'una banda al poble, d'altra banda als poders f??ctics, amb m??ltiples contactes amb empresaris, militars o autoritats eclesi??stiques. Tampoc s'oblidava la dimensi?? internacional, amb relacions amb les autoritats de la CEE, amb l'ambaixador d'EUA. a Madrid o amb els presidents d'Alg??ria, M??xic, Romania i Vene??uela.

L'11 de juny de 1975 es crea la Plataforma de Converg??ncia Democr??tica, encap??alada pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), a pesar que s'havia portat a terme tant des de la Junta com des del propi PCE converses amb el PSOE i amb Izquierda Democr??tica, grup democristi?? liderat per Ruiz-Gim??nez per a assolir un organisme unitari de l'oposici??. En aquesta Plataforma figuraven al costat del PSOE, la ja citada Izquierda Democr??tica que formava part de l'equip espanyol de la Democr??cia Cristiana, el Moviment Comunista, l'Organitzaci?? Revolucion??ria de Treballadors (ORT) i la Uni??n Social-Dem??crata Espa??ola. Poc despr??s, ingressaria el Partit Carl?? i es marxaria la ORT. La Comissi?? Coordinadora de Forces Pol??tiques de Catalunya havia decidit no incorporar-se a cap organitzaci?? unit??ria de car??cter estatal, i mantenia relacions tant amb la Junta com amb la Plataforma. El Partit Nacionalista Basc (PNB) conversava amb tots i no s'unia a ning??, ni tan sols a Euskadi. Junta i Plataforma van constituir al mar?? de 1976 Coordinaci?? Democr??tica (CD), m??s coneguda com a Platajunta. El 23 d'octubre es forma la Plataforma d'Organitzacions Democr??tiques (POD) que inclo??a a m??s a forces nacionalistes i estava constitu??da per CD i l'Assemblea de Catalunya, la Assembleea Democr??tica de les Illes Balears (formada amb la uni?? de les Assemblees Democr??tiques de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), la Coordinadora de Forces Democr??tiques de Can??ries, la T??boa Democr??tica de Galicia i la Taula de Forces Pol??tiques i Sindicals del Pa??s Valenci??.