Moviment Comunista
De Viquipèdia
El Moviment Comunista fou un partit polític espanyol fundat el 1972, com a Moviment Comunista d'Espanya (MCE). De fet aquest partit havia sorgit del Euskadiko Mugimendu Komunista (Komunistak), nom adoptat el 1969 per ETA berri (un grup obrerista escindit d'Euskadi ta Askatasuna, ETA). Aquest trànsit no impedí que mantingués sempre una actitud sensible a la problemàtica nacional als nous territoris on s'implantà, incloses els Països Catalans, si bé la independència només la reclamava per a Euskadi.
Ideològicament es definia com marxista-leninista i maoista, i considerava la lluita revolucionària com un mitjà per assolir una república popular i democràtica. Provà un apropament a Unificació Comunista d'Espanya (UCE), però divergències ideològiques fustraren la fusió. El 1976 es reestructurà com una federació de partits, i així al Principat donà lloc al Moviment Comunista de Catalunya (MCC), que des del 1974 ja participava en les instàncies unitàries de l'Assemblea de Catalunya. Tanmateix, era minoritari al sindicat Comissions Obreres.
Entre els dirigents del MCC destacaren Empar Pineda i Ignasi Álvarez. Al País Valencià, s'organitzà com a Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), que provà d'apropar-se, sense èxit, al Partit Socialista del País Valencià (PSPV) per tal de presentar una llista comuna a les eleccions del 1977. El 6 d'octubre del 1977, a Alacant, militants i simpatitzants del MCPV que penjaven cartells en pro de l'Estatut d'Autonomia pel País Valencià foren atacats amb pedres i en resultà ferit de mort Miquel Grau, simpatitzant de 20 anys. El 1978 inicià una política de col·laboració amb la Lliga Comunista Revolucionària (LCR). Així el MCPV formà amb la LCR i d'altres formacions l'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV, no pas la mateixa coalició que després impulsà el PCPV). El 1983, amb EUPV participà en les eleccions autonòmiques dins la coalició Unitat del Poble Valencià (UPV). A les illes Balears el 1988 formaren el Kol·lectiu Bassetja. El 1991, el MCPV i LCR bastiren el grup Ca Revolta.
[edita] Enllaços externs
- Tret de [1] (amb llicència GFDL).
