Joaqu??n Ruiz-Gim??nez Cort??s
De Viquip??dia
Joaqu??n Ru??z-Gim??nez Cort??s (1913, Hoyo de Manzanares, Madrid) ??s un jurista i advocat espanyol, fill del pol??tic espanyol Joaqu??n Ru??z-Gim??nez (ministre i alcalde de Madrid quatre cops), va estudiar dret a la Universitat de Madrid i va ser president de l'organitzaci?? internacional "Pax Romana" (1939-46). Doctor en Dret i llicenciat en filosofia i Lletres, va obtenir en 1943 la c??tedra de filosofia del Dret i n'??s titular a les universitats de Sevilla, Salamanca i Madrid.
Com a fill de Joaqu??n Ru??z-Gim??nez, ministre liberal en el govern del Comte de Romanones, va militar des de molt jove entre els estudiants cat??lics, de l'organitzaci?? dels quals va ser president. Director de l'Institut de Cultura Hisp??nica (1946-1948) i ambaixador davant la Santa Seu (1948-1951) durant les negociacions del Concordat (signat el 1953), va ser nomenat Ministre d'Educaci?? Nacional el 1951, tot iniciant un proc??s de reformes de les institucions docents, per?? va haver de dimitir el 1956 per les dificultats de la seva empresa i el seu enfrontament amb els elements m??s inmovilistes del franquisme.
Durant aquests anys va tenir a les seves ordres a l'Institut de Cultura Hisp??nica i com a secretari general t??cnic a un jove Manuel Fraga. Des de llavors va acostar els seus plantejaments pol??tics als de l'oposici?? al r??gim. Uns disturbis estudiantils el van enfrontar al ministre de la Governaci?? i van posar al r??gim en un destret, que es va saldar amb la seva destituci?? (1956). En 1961 Francisco Franco el va nomenar conseller nacional del Movimiento Nacional. En 1963 va fundar la revista Cuadernos para el Di??logo, focus de protesta dels democristians avan??ats, dels quals en fou el cap en els ??ltims anys de la dictadura.
El 1975, any de la mort del general Franco, va participar en la creaci?? de la Plataforma de Converg??ncia Democr??tica des de la seva adscripci?? a l'ala esquerra de la democr??cia cristiana. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va presentar la seva candidatura a diputat per Izquierda Democr??tica dintre de la Federaci?? de la Democr??cia Cristiana. Derrotat a les eleccions, es va retirar de la pol??tica.
Ha estat vicepresident de el Institut Internacional de Drets Humans, i ha participat a Justicia y Paz i en la Comissi?? Internacional de Just??cia. El grup parlamentari del PSOE, amb ampli acord de l'oposici??, el va nomenar el desembre de 1982 per a ser el primer Defensor del Poble d'Espanya, c??rrec de nova implantaci?? en la democr??cia espanyola; va concloure el seu mandat el 30 de desembre de 1987. Ha estat president d'UNICEF-Espanya (1989-2001). El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1997 el Premi Blanquerna.
[edita] Obres
- ??La concepci??n institucional de derecho?? (1944)
- ??Introducci??n elemental a la filosof??a cristiana?? (1945)
- ??Derecho y vida humana?? (1945)
- ??Del ser de Espa??a??
