Cobla La Principal de la Bisbal
De Viquip??dia
La Principal de la Bisbal ??s una cobla de sardanes fundada el 1888 pels membres de la Cobla Vella de la poblaci?? de la Bisbal d'Empord??. L'any 1932 va ser escollida la cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, t??tol que li fou restitu??t el 1978 pel president Josep Tarradellas.
Taula de continguts |
[edita] Context hist??ric
El naixement de La Principal de la Bisbal coincideix amb l'??poca que la sardana comen??a a expansionar-se per Catalunya. Feia tot just tretze anys de la mort de Pep Ventura, en feia quatre de l'aparici?? a Torroella de Montgr?? de Els Montgrins, en faltaven dos per la naixen??a de La Principal de Peralada. La sardana havia comen??at un proc??s d'evoluci?? i expansi?? que li va permetre estendre's de les terres de Girona a arreu de Catalunya.
[edita] Naixement
La Principal es va fundar el dia 22 de mar?? de 1988 fruit de la compet??ncia entre les cobles Vella i Nova i l'inter??s de la primera per organitzar una nova orquestra per afrontar el progr??s experimentat per la m??sica en general i especialment de les m??siques empordaneses. Aquest progr??s es basava en el pas de les cobles de tres quartans a la cobla actual formada primer per deu instrumentistes i, molt poc despr??s, per onze.
Les de tres quartans s'anomenaven aix?? perqu?? estaven formades nom??s per tres m??sics. L'un tocava el flabiol i el tambor??, l'altre, la tarota, i el darrer, la cornamusa.
Els primers m??sics que van formar part de la primera etapa van sorgir de l'escola del compositor i music??leg Joan Carreras i Dag??s. De fet, no s'entendria el seu naixement sense tenir present la feina dels anys anteriors de Carreras i de la seva Escola de M??sica a la Bisbal. Carreras, que era de Girona i havia estat treballant a Barcelona i a Fran??a, segurament va anar a la Bisbal per la seva amistat amb Joaquim Gal??, bisbalenc apotecari, i Melcior de Ferrer, compositor molt afamat de l'??poca.
Joaquim Gal?? era tamb?? el vicepresident de la societat constructora del Tren Petit. Sense aquest tren, la cobla no hagu??s pogut agafar la volada que va tenir perqu?? no hauria pogut despla??ar-se amb una certa rapidesa i comoditat a molts dels llocs on se'ls llogava. Aix?? explica tamb?? que cap dels m??sics que la van fundar hagu??s nascut a la Bisbal, tot i que la majoria hi van acabar vivint, tamb?? influenciat que m??s d'un d'ells va acabar a l'Escola de M??sica de Carreras Dag??s.
Aquest ??s el cas de Robert Mercader i Ponach, flabiolaire fill de Celr?? i primer director de La Principal fins a l'any 1891, quan es va reformar la plantilla. Mercader provenia de la Vella i va morir a Buenos Aires l'any 1937.
[edita] Esplendor
???La majoria d'edat de la cobla La Principal de La Bisbal, l'inici de la seva gran puixan??a, es va produir amb l'arribada, a comen??aments del segle XX, de diversos components de la cobla de Palau-sator: els Sal?? i els seus familiars propers, els Barnosell.
El 1935 ??s nomenat director Conrad Sal?? i Ramell, el centenari del naixement del qual s'ha celebrat fa poc. Exerc?? el c??rrec fins el 1990, i ha estat considerat el director de cobla m??s capacitat i rigor??s.
La baixa de Ferran Rigau l'any 1950 propici?? que s'hi incorpor??s Ricard Viladesau, de la qual en formaria part fins al 1970. Viladesau en va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment on tamb?? va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'??ngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formaci?? d'orquestra, en Viladesau tocava el sax??fon, la viola i el viol??. En aquell moment era considerat el millor tenora de Catalunya, i era l'??nic capa?? d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pr??pia composici?? Sa Roncadora.
L'any 1988, en la commemoraci?? del centenari de la cobla, l'entitat va rebre homenatges a tots els indrets on van actuar, destacant els actes del centenari a la Bisbal i els concerts al Gran Teatre del Liceu (29 d'octubre), al Palau de la M??sica Catalana, a l'Abadia de Montserrat i al Palau de la Generalitat, on li va ser atorgada la prestigiosa Creu de Sant Jordi.
[edita] M??sics m??s rellevants
Les figures m??s rellevants de la hist??ria de la cobla n???han format part en un moment o altre de la seva traject??ria art??stica. Cal esmentar els tenores Josep Gispert Albert Mart??, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau; els tibles Enric Barnosell, ??ngel Pont i Joan Par??s; els trompetes Pere Pru??unosa, Francesc Capellas i Joan Sadurn??; els fiscornaires Tom??s Garcia, Lliberat Juanals, Josep Puig "Moreno" i Josep Riumall??; els contrabaixos F??lix Horcajo, Emili Sal??, Josep Vallesp??, etc...
Alguns directors de La Principal de La Bisbal han estat els mestres Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Sal??, Gen??s Canet, Conrad Sal??, Josep Cass??, Josep Maria Surrell, i el fill de Josep Cass??, Francesc Cass??.
[edita] Bibliografia
- MOLERO, Eugeni. La Principal de La Bisbal: Cobla de la Generalitat de Catalunya. Editorial P??rtic, desembre 1981.
