Cobla La Principal de la Bisbal
De Viquipèdia
La Principal de la Bisbal és una cobla de sardanes fundada el 1888 pels membres de la Cobla Vella de la població de la Bisbal d'Empordà. L'any 1932 va ser escollida la cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 pel president Josep Tarradellas.
Taula de continguts |
[edita] Context històric
El naixement de La Principal de la Bisbal coincideix amb l'època que la sardana comença a expansionar-se per Catalunya. Feia tot just tretze anys de la mort de Pep Ventura, en feia quatre de l'aparició a Torroella de Montgrí de Els Montgrins, en faltaven dos per la naixença de La Principal de Peralada. La sardana havia començat un procés d'evolució i expansió que li va permetre estendre's de les terres de Girona a arreu de Catalunya.
[edita] Naixement
La Principal es va fundar el dia 22 de març de 1988 fruit de la competència entre les cobles Vella i Nova i l'interès de la primera per organitzar una nova orquestra per afrontar el progrés experimentat per la música en general i especialment de les músiques empordaneses. Aquest progrés es basava en el pas de les cobles de tres quartans a la cobla actual formada primer per deu instrumentistes i, molt poc després, per onze.
Les de tres quartans s'anomenaven així perquè estaven formades només per tres músics. L'un tocava el flabiol i el tamborí, l'altre, la tarota, i el darrer, la cornamusa.
Els primers músics que van formar part de la primera etapa van sorgir de l'escola del compositor i musicòleg Joan Carreras i Dagàs. De fet, no s'entendria el seu naixement sense tenir present la feina dels anys anteriors de Carreras i de la seva Escola de Música a la Bisbal. Carreras, que era de Girona i havia estat treballant a Barcelona i a França, segurament va anar a la Bisbal per la seva amistat amb Joaquim Galí, bisbalenc apotecari, i Melcior de Ferrer, compositor molt afamat de l'època.
Joaquim Galí era també el vicepresident de la societat constructora del Tren Petit. Sense aquest tren, la cobla no hagués pogut agafar la volada que va tenir perquè no hauria pogut desplaçar-se amb una certa rapidesa i comoditat a molts dels llocs on se'ls llogava. Això explica també que cap dels músics que la van fundar hagués nascut a la Bisbal, tot i que la majoria hi van acabar vivint, també influenciat que més d'un d'ells va acabar a l'Escola de Música de Carreras Dagàs.
Aquest és el cas de Robert Mercader i Ponach, flabiolaire fill de Celrà i primer director de La Principal fins a l'any 1891, quan es va reformar la plantilla. Mercader provenia de la Vella i va morir a Buenos Aires l'any 1937.
[edita] Esplendor
La majoria d'edat de la cobla La Principal de La Bisbal, l'inici de la seva gran puixança, es va produir amb l'arribada, a començaments del segle XX, de diversos components de la cobla de Palau-sator: els Saló i els seus familiars propers, els Barnosell.
El 1935 és nomenat director Conrad Saló i Ramell, el centenari del naixement del qual s'ha celebrat fa poc. Exercí el càrrec fins el 1990, i ha estat considerat el director de cobla més capacitat i rigorós.
La baixa de Ferran Rigau l'any 1950 propicià que s'hi incorporés Ricard Viladesau, de la qual en formaria part fins al 1970. Viladesau en va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment on també va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'Àngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formació d'orquestra, en Viladesau tocava el saxòfon, la viola i el violí. En aquell moment era considerat el millor tenora de Catalunya, i era l'únic capaç d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pròpia composició Sa Roncadora.
L'any 1988, en la commemoració del centenari de la cobla, l'entitat va rebre homenatges a tots els indrets on van actuar, destacant els actes del centenari a la Bisbal i els concerts al Gran Teatre del Liceu (29 d'octubre), al Palau de la Música Catalana, a l'Abadia de Montserrat i al Palau de la Generalitat, on li va ser atorgada la prestigiosa Creu de Sant Jordi.
[edita] Músics més rellevants
Les figures més rellevants de la història de la cobla n’han format part en un moment o altre de la seva trajectòria artística. Cal esmentar els tenores Josep Gispert Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau; els tibles Enric Barnosell, Àngel Pont i Joan Parés; els trompetes Pere Pruñunosa, Francesc Capellas i Joan Sadurní; els fiscornaires Tomàs Garcia, Lliberat Juanals, Josep Puig "Moreno" i Josep Riumalló; els contrabaixos Fèlix Horcajo, Emili Saló, Josep Vallespí, etc...
Alguns directors de La Principal de La Bisbal han estat els mestres Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló, Josep Cassú, Josep Maria Surrell, i el fill de Josep Cassú, Francesc Cassú.
[edita] Bibliografia
- MOLERO, Eugeni. La Principal de La Bisbal: Cobla de la Generalitat de Catalunya. Editorial Pòrtic, desembre 1981.
