Josep Cassú i Serra
De Viquipèdia
Josep Cassú i Serra (Bordils, 23 de juliol del 1941) és músic, compositor de sardanes i professor de música. Va ser director de les cobles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal. És pare del també músic i compositor Francesc Cassú i Jordi.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Descendent d'una nissaga de músics, els Grau de Bordils[1], estudià al Conservatori del Liceu, a Barcelona. També rebé lliçons de piano de Josep Viader i Moliné, de fiscorn de Lluís Palet, i de Conrad Saló (música de cobla, en general). Exercí de fiscornaire a diverses formacions, fins que al 1963 s'incorporà com a instrumentista i director a la cobla Montgrins, on romangué fins a l'any 1977. D'allí passà com a fiscornaire i director a la Cobla La Principal de la Bisbal, en què substituí un director prestigiós, en Conrad Saló, de forma meritíssima. Ocupà el càrrec 13 anys, fins al 1990. En aquesta tasca el succeí en Josep Maria Surrell (1990-1992), primer, i el seu fill Francesc Cassú (1992- ), després.
Amb posterioritat, s'incorporà com a director a la cobla La Flama de Farners (<1996), on continua en l'actualitat (2006), tasca que complementa amb l'ensenyament al Conservatori de Música de Girona i al col·legi Bell-lloc del Pla, de la mateixa població.
El seu fill Francesc li dedicà la sardana Ferm amor (1992) per commemorar els vint-i-cinc anys de matrimoni de Josep Cassú i la poetessa Carme Jordi.
[edita] Obres
- Les voltes d'en Rosés, havanera per a cobla
[edita] Sardanes
- L'avi Pep (2000), obligada de fiscorn, dedicada a Josep Riumalló
- Capdanser (2006), obligada de tible, dedicada a Sebastià Alba, capdanser de la colla Violetes del Bosc
- Centenària (1988), en ocasió de l'aniversari de la Cobla La Principal de la Bisbal. N'ha fet versió orquestral (2003)
- De vegades penso en Palafrugell (2003), dedicada a Josep Pla
- Dilecte mestre (1980), dedicada a Conrad Saló
- En Lluís de casa (1963)
- Esperit de Principal (1996), obligada de tenora
- La memòria dels cargols (2000)
- Parella de fet (2003), obligada per a dos fiscorns
- Promesa de tardor (2000), dedicada a l'Agrupació Sardanista Ideal d'en Clavé
- Quina canya (2005), obligada per a 2 tenores i 2 tibles
- Ullets blaus (1982)
- La Xefla a Besalú, composta per a tres trompetes
[edita] Bibliografia
- Albert Vancells i Noguer Història gràfica d'un centenari La Bisbal d'Empordà: Ajuntament de la Bisbal, 1988
- Albert Vancells i Noguer La Principal de la Bisbal, Cobla de la Generalitat de Catalunya Girona: Diputació de Girona, 1981
[edita] Enllaços
- Índex de les sardanes de Josep Cassú i Serra
- Plana web de la Principal de la Bisbal
- Plana web dels Montgrins
