Josep Maria Soler i Montaner
De Viquipèdia
Josep Maria Soler i Montaner (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 12 de febrer de 1872 - 6 de desembre de 1936) fou instrumentista de flabiol i tible, director de cobla, de masses corals, mestre i compositor de sardanes.
La seva gran personalitat musical l'havia desenvolupat amb el seu mestre Carreras i Dagàs, que el va portar amb només 19 anys a debutar amb La Principal de la Bisbal, de la que en seria director a partir del 1894. Amb aquesta cobla aconseguiria importants èxits com els dels concursos de cobles del Teatre Novetats de Barcelona (1902) i de Girona (1906).
Va fundar i dirigir l'agrupació Els Rossinyols de les Gavarres de gran anomenada a l'època. El 1907 deixà la direcció de la cobla per passar a ser mestre de l'escola de música. Com a mestre, tingué un gran nombre de deixebles, Emili Saló n'és un exemple, que va representar una gran llavor pel món de la sardana.
Les seves sardanes tenien un forta personalitat i tècnica, poc freqüent pel seu temps, a l'altura de Pere Rigau i Josep Serra. Una de les que ha arribat als nostres dies, Or fi, ens en dóna una idea. També estan considerades entre les millors Festa anyal, amb un caire festiu i alegre sense caure en la vulgaritat, La polsosa del molí i La pabordessa.
També va escriure la glossa sobre la cançó popular Pastoret d'on véns i va obtenir els premis La Roser (Girona, 1917) i Sant Isidre (Banyoles, 1921).
