Tarota
De Viquipèdia
La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya. La llargada del tub és d'uns seixanta centímetres, la majoria de vegades es troben en dues peces i en la seva versió més primitiva (tarota seca), aquest consta de sis forats a la part davantera i un a la part posterior (tot i que en algunes construccions el forat posterior es inexistent) on el músic col·loca els dits per executar la melodia.
Avui en dia, l'instrument comença a guanyar popularitat ja que nombrosos grups de l'escena folk catalana i mediterrània l'estan integrant en el seu repertori i per tant es diu que gaudeix d'una bona salut.
S'ha dit que la tarota és un instrument inventat perquè ningú sap realment com era, la majoria de tarotes actuals són "invents" dels constructors, la primera versió de tarota que es coneix la va construir el constructor de gralles Xavier Orriols, d'ell han anat fent modificacions diverses.
També els ministrils del Rosselló han aprofitat els estudis fets pel CIMP (Centre Internacional de Música Popular) de Ceret a Catalunya Nord que va fer construir unes tarotes primes tal com eren antigament.
[edita] Història
A nivell històric la tarota és germana de la gralla i es pot dir que comparteixen els orígens. Com a oboè més greu i més dolç que la gralla, i ja en l'edat medieval, era utilitzat preferentment en la música de cort. Més tard (segle XIX) va passar a formar part de la formació de "cobla de tres quartans" amb el sac de gemecs i el flabiol i tamborí. A partir dels anys quaranta i cinquanta cau en desús arreu de Catalunya i és cap als vuitanta i noranta que s'ha recuperat l'instrument.
Tot i que avui en dia encara hi ha moltes discussions de com es toca, construeix, tessitura, etc. I del seu passat incert.
[edita] Constructors
Actualment a Catalunya hi ha diferents lutiers de tarotes que han treballat i afinat el patró i fins i tot hi han afegit alguna clau per augmentar-ne la tessitura. Entre ells:
- Xavier Orriols
- Cesc Sans
- Jordi Aixalà i Basora
- Txema Morales
- Jordi Macaya
