Sac de gemecs
De Viquipèdia
El sac de gemecs, cornamusa, gaita, buna (a Andorra), xeremies, coixinera o botella és un instrument musical de vent que consta d'un bot o sac que s'infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El só és produit per llengüetes de canya
Taula de continguts |
[edita] Origen
És difícil determinar el seu origen ja que gairebé no ha deixat rastres, però es creu que fou un instrument romà (per llavors dit tibia utricularis) que va ser escampat per tot l'imperi tant a orient com a occident, evolucionant a moltes formes locals. Tanmateix, tret d'algun dibuix grec dubtós, les primeres referències realment clares en capitells i dibuixos són a l'Edat Mitjana, però massa distants (Península Ibèrica i Turquia, per exemple) com per pensar que hagin sorgit i escampat en tant poc temps.
[edita] Característiques
Com totes les cornamuses, el sac de gemecs acumula l'aire en el bót, en aquest cas una pell generalment de cabrida sencera girada cap a dins -com les bótes de vi-, característica molt comuna a l'Europa oriental, on també s'utilitzen altres tipus de pell.
Del cabrit o cabrida hom en cus les potes del darrere, mentre que les del davant i el forat del coll resten obertes per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll.
La persona que toca aquest instrument s'anomena sacaire (Catalunya) o xeremier (Mallorca). A Andorra es diu buner.
Aquest instrument es toca per arreu dels Països Catalans.
Els sacaire o xeremier sol sonar al costat del flabiolaire o flabioler que toca el flabiol i el tambor, en una formació que s'anomena cobla de tres quartans a Catalunya o colla de xeremiers a Mallorca. També acostuma a aparèixer en moltes formacions folk.
[edita] Afinació
El sac de gemecs és un instrument pensat per sonar a l'aire lliure, i això condiciona els seus elements sonors, el grall i els bordons, que han de tenir un volum i un timbre adient a aquesta condició. Les tonalitats més usuals en què hom afina el sac de gemecs són les compreses entre DoM Principat de Catalunya i Do#M, bàsicament a l'illa de Mallorca/Illes Balears, i SiM a la Catalunya Nord.
Els bordons fan bàsicament l'acord o baix continu en funció d'aquestes tonalitats.
El bordó llarg fa la tònica de l'acord de dues octaves per sota la tònica del grall (tapat). El bordó mitjà fa la dominant -cinquena superior al bordó llarg- i el bordó petit fa la tònica una octava per sota la tònica del grall (tapat).
És a dir, si tenim un grall afinat en Do4 (el que es correspon a la quarta octava del piano), els bordons estaran en Do2-Sol2-Do3. Aquest acord de tònica-dominant-tònica no és exclusiu del sac de gemecs.
Altres instruments tenen també la mateixa disposició en el baix pedal (northumbrian small pipes, scottish highland small pipes i altres), però aquests són gairebé instruments de saló, baixos de volum i afinats en tons més greus que el sac de gemecs. Això fa del sac de gemecs únic des del punt de vista sonor.
[edita] El sac de gemecs a l'actualitat
Els sacs actuals han progressat des de les formes dels diversos exemplars trobats (gens sistemàtics en llurs característiques) fins arribar a diverses propostes actuals, no només pel que fa a la millora dels seus components com també pel que fa a la seva morfologia, tot i que que no respecta la morfologia definida a partir del segle XIV i que és la que ens ha arribat per tradició, aquest tipus de sac gaudeix d'avantatges que el tradicional no té, com una posició més còmode en l'execució del grall i en la manera de pressionar el bot. Si hom vol tocar només el repertori tradicional Català, el sac tradicional és el més adeqüat, però si el sonador pretén tocar repertori d'altres indrets o bé composicions més modernes, el sac de model lateral o "d'escenari" obre un àmpli ventall de possibilitats. Deixant de banda les estèrils disquisicions que hi ha entre els sonadors de Sac de Gemecs respecte la morfologia, cada músic tria el sac en funció del repertori que ha de tocar.
Lluny de la gaita MIDI d'Hevia, el sac també està incorporant innovacions. Dels sacs més innovadors que existeixen, per exemple, són els que tenen el bot sintètic (GoreTex), que expulsa la humitat, pesa menys i no requereix manteniment.
També existeixen inxes de bordó metàl·liques. Si bé tenen el so lleugerament metàl·lic, en comparació amb les de canya, en augmentar la pressió (com per fer sonar el grall o fer les octaves altes) són molt més estables a la pressió i a les condicions atmosfèriques.
Una altra innovació és el Polipenco, un material sintètic molt semblant a la fusta, que ja empren els escocesos. També de la seva mà existeix la vàlvula del bufador Mc. Valve. Fins ara, els luthiers hi posaven una làmina de cuir. Aquesta nova vàlvula impedeix molt millor la sortida d'aire i, per tant, el cansament del sacaire. Hi ha innovacions constants: claus de pas de l'aire, canvis de notes en els bordons, juntes sintètiques, forat de Do#4...
[edita] Luthiers
Com a instrument tradicional només és fet artesanament per luthiers, els més coneguts són:
- Jordi Tomàs
- Jordi Aixalà
- Xavier Orriols
- Cesc Sans
- Miguel Angel Ortiz
- Pep Toni Rubio
- Xavier Garcia Bosch (XGBosch Cornamuses)
[edita] Bibliografia
- Jordi Vallverdú "Xufu" Mètode per a sac de gemecs. Volum I: nivells inicial i elemental Barcelona: Centre Artesà Tradicionàrius, 2008
[edita] Enllaços externs
- Jordi Tomàs
- Pello Garcia
- Gremi sacaire
- Aula de música tradicional i popular
- Sans Luthier
- Xufu
- XGBosch Cornamuses
- Cornamusam
