Canal Bruges-Oostende
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 El canal a Nieuwege (Varsenare) |
||||
| Llargada | 20,979 km | |||
| Classe | II & IV | |||
| Construcci?? | Edat mitjana 1618-1623 1658-1664 |
|||
| Posada en servei | ||||
| Desnivell | 0 m | |||
| Nombre de rescloses | 2 | |||
| De | Bruges | |||
| a | Oostende | |||
| Territoris | B??lgica | |||
| Hidrologia - Canal | ||||
El Canal Bruges-Oostende (en neerland??s Oostendse Vaart o Kanaal Brugge-Oostende) ??s un canal de B??lgica d'una llargada de 24,611 km[1]. Connecta el port interior de Bruges amb el port d'Oostende. ??s navegable per a embarcacions fins a 2000 tones (Classe V).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
A Bruges el canal s'enlla??a amb els canals Gent-Brugge, Boudewijnkanaal i Damse Vaart, a Plassendale amb el canal Plassendale-Nieuwpoort. A Oostende es connecta amb el mar via la resclosa Doksluis, els molls del port interior i la Demeysluis. Una presa, el Sas Slijkens, talla el canal del port exterior tot i a estabilitzar el nivell d'aigua en suprimir l'influ??ncia de la marea.
[edita] Hist??ria
La hist??ria del canal ??s for??a vinculat amb l'evoluci?? de les connexions mar??times del port de Bruges. Nom??s quan Bruges va perdre el seu enlla?? directe via l'Zwin, es far?? sentir la necessitat de una alternativa.
[edita] De l???edat mitjana fins a 1604
A l'edat mitjana existia una via navegable poca pregona, format per un riu semi-artificial, l???Ieperleet i una cala m??s o menys paral??lela a la l??nia de la costa que connectaven Bruges amb Nieuwpoort i amb Ieper.
L'Ieperleet, mig riu, mig cala i mig canal bifurcava a Plassendale: el bra?? d'esquerra desembocava al mar del Nord a l'est d'Oostende, el bra?? de dreta a l'estuari del Reie, l???Zwin entre Damme i el mar. Aquesta via pertanyia a la ciutat d'Ieper que en cobrava els peatges fins al l'any 1488[2].
El seu curs va canviar for??a sovint, d'un costat per efectes naturals: les ingressions i regressions del mar i les marees tempestuoses, i d'altre costat per intervencions humanes: la construcci?? de dics, de recs, l'assecament dels p??lders o per a la neglig??ncia o la destrucci?? d'aquestes mateixes obres quan noves fronteres van tra??ar-se a trav??s dels dics i dels recs durant les guerres de religi?? entre la la rep??blica de les Set Prov??ncies Unides contra Castella o ??ustria i les guerres d'expansi?? de Fran??a.
L'ex??rcit dels Estats de l'stadhouder Maurici de Nassau va conduir una campanya contre l'ex??rcit castell?? al 1604 per a apoderar-se Oostende. No va reeixir, per?? en ocupar Sluis, va tancar l'Zwin i Bruges va perdre el seu acc??s al mar ja for??a ensorrat. A la mateixa ??poca, Gant i Anvers tamb?? van perdre el seu acc??s al l'Escalda despr??s de la annexi?? de l'??ltim tram del canal Sassevaart i la ciutat Sas van Gent i del bloqueig de la desembocadura del riu. Aquesta situaci?? de fet va esdevenir definitiva a la pau de Westf??lia al 1648.
[edita] De 1604 en????
1. Resclosa Demeysluis
2. Resclosa Doksluis
3. Presa Sas-Slijkens
4. Resclosa de Plassendale
L'apregonament del canal Gant-Bruges del 1613 cre?? problemes de desguassament amb el seu enlla?? amb l'Ieperleet. Era indispensable d'apregonar tamb?? aquesta via. Al 1618, els Estats del comtat de Flandes van decidir de canalitzar l'Ieperleet. Encara no hi havia una connexi?? mar??tima amb Oostende. D'antuvi la via navegable Bruges-Plassendale-Duinkerke (pels canals Plassendale-Nieuwpoort i Nieuwpoort-Duinkerke) era m??s important. Es preferia aquest canal terra endins, m??s segura, que la navegaci?? costera, molt m??s arriscada per a les petites embarcacions.
Al 1623 la primera resclosa va construir-se a Plassendale i va excavar-se l'??ltim tram entre Passendale i Oostende, encara molt tributari dels moviments de la marea i poc practicable. Quan Fran??a va annexar Duinkerke i Flandes franc??s al 1658, ja no hi havia cap altra alternativa per als Pa??sos Baixos austr??acs que desenvolupar el port i fortificar la ciutat d'Oostende, que formava un enlla?? m??s curt que el detorn per Nieuwpoort. Al 1669 l'obra per a una resclosa m??s aprop del mar, el Sas Slijkens va comen??ar. Aquesta resclosa, mal concebuda, va destrossar-se al 1752 i va durar fins al 1760 abans de reconstruir-la.
El canal Bruges-Oostende tenia una doble funci??: la de via navegable i la de desgu??s per als p??lders i per al canal Gant-Brugesel que cre?? un conflicte estructural entre els navegants i la direcci?? dels p??lders, com que el corrent massa fort en desguassar, dificultava la vida dels barquers.
De 1795 a 1830 (durant l???ocupaci?? francesa i el Regne Unit dels Pa??sos Baixos) el canal va perdre el seu paper estrat??gic pel tr??nsit i ensorrar-se per manca de manteniment, com que l'Escalda tornava a ??sser obert.
Despr??s, l'Estat belga va reparar el canal per a embarcacions fins a 300 tones. Als anys seixanta del segle passat, va eixamplar-lo per a fer-ne un canal de classe V (fins a 2000 tones).
[edita] Rescloses
| Rescloses |
||||
|---|---|---|---|---|
| Localitat | llargada | amplada | profunditat | al????ria llibre |
| Bruges Dampoortsluis | 90,80 m | 11,75 m | 2,30m | 99,99 |
| Oostende Presa Sas Slijkens connecta el canal amb el port mar??tim |
||||
| Rescloses del port interior d'Oostende |
||||
| Oostende Doksluis conecta el canal amb el port interior |
282,50 m | 18,00 m | ??? | ??? |
| Oostende Demeysluis connecta el port interior amb el port mar??tim |
120,00 m | 18,00 m | ??? | ??? |
